Voleu saber què diu l’escriptor Jesús M. Tibau, després de participar en el seu 100è joc literari? Cliqueu la foto. Participar en aquest joc ens ha agradat molt perquè hem visitat molts blocs i ens hem fixat les coses que hi posen, també ens ha fet buscar molts llibres i molts autors, Hem après moltíssim! gràcies per aquest joc, Jesús, hi voldrem participar una altra vegada, segur! Hem après i ens hem divertit!
Peró darrerament he tingut una altra agradable col·laboració amb un col.legi, concretament, amb els alumnes de cicle superior del CEIP Rocabruna de Picamoixons, a qui saludo amb estima, que han participat col·lectivament al 100è joc literari.
I hem fet un altre amic, un amic que no viu a Picamoixons però els seus avis sí que ho eren. Ens comenta i ens escriu perquè estima el poble on encara hi té el cor ben arrelat. Cliqueu la foto per llegir-lo.
Hola! he vist el bloc i no he pogut evitar deixar-vos un escrit… veig que el poble està envoltat de nens i a més sembleu estudiosos… no deixeu d’estudiar i preguntar el què no entengueu, aprendre coses us pot aportar molt, quan sigueu més grans m’entendreu! Cuideu aquest petit poble ple de grans coses 🙂 una abraçada i feliç 2009, us deixo un text aquí sota…
Corredisses del Carrer Major
Corredisses del carrer Major, cartes al cafè, els avis jugant a cartes i una gota de conyac al cafè d’altres.
Corredisses del carrer Major per endinsar-se als horts travessant el riu caminant sobre les pedres ficades una rere les altres.
Corredisses del carrer Major per arribar a l’hora a berenar, timbre agut i pa cuit pel Joan, i donat per la Dolors, timbre agut, pa i xocolata per berenar…
Corredisses del carrer Major, l’orquestra sona a les 8 en punt… primer cap de setmana d’agost, la calor s’amaga entre el so de la bateria… S’omplen les cadires a la pista i comença el ball…
Corredisses del carrer Major quan era tan sols un vailet i l’àvia em va dir que jo sempre seria d’aquest petit poblet, amb pessebre vivent on feia de pastoret, el petit poblet on vaig aprendre que els origen mai es perden, sempre els trobem dins…
Estimeu-vos el poble, val la pena…