L’hostal del sol

 

Hi havia una vegada un grup d’amics, els nois es deien David, Dani i Marcos i les noies es deien Anna, Eli i Sònia. Un dia per la tarda estaven avorrits i van decidir anar a passar por. El David els i va dir:

-david: a les 12 de la nit podríem anar a l’ hostal del sol !

La Sònia va respondre:

-Sònia: a l’ hostal del sol? On esta això¿

-David: no hem diguis que no heu sentit les histories d’aquest hostal?

ella li van dir

• Sònia: no !

• El David els hi va explicar que era un hostal que ja no estava en servei i que havien passat cosses esgarrifoses.

• Anna: avere explica’ns les histories.

• David: ok doncs aquest hostal fa molts anys estava en funcionament i va anar una parella a passar una nit, llavors la dona es va posar en part i no va arriba l’ hospital.

  El nen, al néixer es va morir, els pares estaven que no sabien que fer la mare estava tant desesperada que es va suïcidar a l’ habitació on el nen avia mort, l’habitació 206.

• David: aquesta es l’ historia de l’hostal del sol

• Eli: ahahahaha no pot ser !!

• Marcos: ostres doncs i podríem anar no ?

• Anna i Sònia: hem sembla que nosaltres dos ens esperem aquí…

• Dani: no no entrem tot!!

Al final van acabar entrant tots, vam pujar les escales hi vam arribar a un passadís molt llarg on hi havien moltes habitacions .

Vam sentir un cop de porta i l’Anna i la Sònia van marxar cap a fora corrent .

• Anna i sonia: ahahahahaha correeeee!!!

Quan van arribar a fora es van assentar espantades.

De cop es van sentir un munt de portes que es tancaven, elles dos van dir:

• Anna: andà Sònia i si els a passat algo …

  De cop van sortir el Dani, el David la Eli i el Marcos per la porta.

  Ens van explicar que hi havia moltes habitacions, també hi havia una taula on estaven totes les claus de les habitacions.

  Casualment la clau de l’habitació 206 no hi era. Van mirar totes les portes hi la 206 estava tancada.

  Estaven espantats perquè l’habitació 206 estava tancada i no i era la clau. Van decidir obrir-la.

• Marcos: I si tirem la porta?

• Dani: no seria mala idea.

• Eli: hem semble que jo m’esperaré am l’Anna i la Sònia.

• David: doncs venga Dani i Marcos anem.

• Sònia: val doncs ens esperem aquí, tingueu cuidado no passi res.

• Marcos: tranquil·la dona no passara res.

Llavors el Dani el Marcos i el David van pujar cap amunt.

De cop i volta les nenes que estaven abaix van sentir algú que xiulava, es van espantar però van fer com si no haguessin sentit res.

Van passar 10 minuts, un quart d’hora, mitja hora fins que van decidir trucar-los.

– Anna: espero que no els hi hagi passat res.

La Sònia va agafar i els va trucar, no agafaven el telefon de cop i volta els vam veure que venien.

– Eli: com heu tardat tant!

• Sònia: ens pensàvem que us avia passat algo.

• Dani: mare meva hem pogut obrir la porta i sabeu que hi havia dintre?

• Nenes: que? Que?

• David: ha havia un llit, i una corda penjada.

De cop i volta van veure que passaven el mossos van tindre que marxar corrent.

 

Sònia Delgado Ezquerro

Nivell: 2n ESO

La caputxeta vermella

 

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella,

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop

– Ves-li a portar a la avia que esta malalta aquesta cistella.

La caputxeta vermella nava per el camí i es va trobar el llop.

– El llop li va preguntar: on vas caputxeta vermella?

Va contestar:

-A casa de la meva avia a portar-li aquesta cistella.

El llop li va dir.

– Ves per aquest camí que es més curt.

Caputxeta va posar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors: – El llop se n’ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’ àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se’ n va anar a casa de l’ àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.

 

El llop va anar cap a casa de la avia:

– El llop va tocar la porta: TOC TOC !!

– Qui hi ha?

– La caputxeta vermella.

– Entra que esta la porta oberta.

La caputxeta vermella es va espantar i li va preguntar: 1º

Si que tens les orelles grans?

Es per beure’t millor.

Si que tens les mans grans?

Es per agafar-te millor.

Si que tens la boca gran?

Es per menjar-te millor.

Llavors el llop la va agafar, però gràcies va venir un caçador, el caçador va matar el llop es va morir i tothom va ser feliç.

nom: Cristina Parreño Ruiz

nivell: 2n ESO                     

 ELS 3 PORQUETS

 

Havia una vegada 3 porquets, germans anomenats tito, tuto, sato. Els seus pares des confiaven de ells i van marxar a viures sols i aixi poder demostrar que es poden cuidar de si mateixos.Allà també vivia un llop que els amenaçava constantment per això van decidir fer unes cases per refugiar-se del llop.

-En tito va començar a fer una casa de palla que es va trobar per allà i així anar a jugar rapit.

-En sato va fer una casa de troncs però com va veure que el mes petit havia acabat va anar amb ell a jugar sense acabar la casa .

-En tuto com era més responsable va fer una de totxos sense anar a jugar.

Quan el llop va veure el porquet mes petit el va començar a perseguir , el porquet va refugiar-se a la casa de palla però el llop es va planta davant de la casa i començaré a bufar, la casa es va destrossar però el porquet va començar a córrer cap casa del seu germà mitja.

El llop el va seguir però va passar lo mateix que amb la casa de palla així que els dos porquets van anar a casa del seu germà el gran.

Quan van arribar van tancar portes i finestres però el llop va començar a bufar fins que es va cansar per que la casa de totxos no s’ensorrava i va començar a buscar un lloc per on entrar .

El llop va trobar per on entrar a la casa que era la xemeneia els tres porquets en adonar-se que entraria per la xemeneia van pensar un pla perquè el llop no se’ls menjesin van ficar una olla amb aigua bullint el llop va baixar per la xemeneia i es va cremar .

Va decidir que seria vegetarià i no menjaria mai mes porquets.

També els tres porquets van anar-se de xitebendre i van anar al seu poble on els seus pares van néixer i on viuen que se’n deia tasaki. Els porquets van jurar a els seus pares que no es separarien mes d’ells i els pares van dir que confiarien en ells per que els i avien demostrat que podien defensar-se ells sols sense que ningú el vigili o cuidin , tots van viure feliços i van menjar anissos.

 FIN