Contes i guions teatrals

Creiem que l’ús del conte és clau i essencial a l’hora d’aprendre un idioma. Els contes ofereixen una manera divertida i entretinguda d’aprendre estructures, sons i vocabulari específics del idioma. Concebrem, explicarem, aprendrem, representarem o interpretarem contes.
Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real.

  • Els contes tradicionals venen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos o ensenyar una lliçó moral.
  • El conte literari, en canvi, es distingeix d’altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l’extensió (s’acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d’un sol cop, tot i que els límits no són exactes).

Concebre la història necessita d’una motivació especial que determina uns fets ubicats en temps i espai amb uns personatges que tenen unes relacions establertes entre ells i el seu entorn, fictici o real.

Explicar un conte no és una tasca fàcil, es necessiten unes dotes especials de control en la verbalització, en la cadència, les expressions gestuals… que donguin vida a la història i els personatges.

Representar un conte de tal forma que es pugui crear un document audiovisual que es pugui difondre en mitjans TIC tampoc no és una tasca gens fàcil.

De la mateixa manera que en una representació teatral cal fer un guió de la història, organitzar un equip d’alumnes que donguin vida als personatges, fer els assajos, gravar les proves, triar les que han sortit bé, editar els arxius amb un programari especial i de dotació, enviar els arxius a la xarxa i penjar-los. Tot això comporta una dedicació extra del professor en temps i esforç que caldria considerar. Tanmateix el temps d’alumne per crèdit és curt i per tant els objectius i continguts que es volen assolir s’han d’escurçar segons les característiques del grup trimestral.

Paco Calvo