L’hostal del sol

 L’hostal del sol

 

Hi havia una vegada un grup d’amics, els nois es deien David, Dani i Marcos i les noies es deien Anna, Eli i Sònia. Un dia per la tarda estaven avorrits i van decidir anar a passar por. El David els i va dir:

-david: a les 12 de la nit podríem anar a l’ hostal del sol !

La Sònia va respondre:

-Sònia: a l’ hostal del sol? On esta això¿

-David: no hem diguis que no heu sentit les histories d’aquest hostal?

ella li van dir

  • Sònia: no !

  • El David els hi va explicar que era un hostal que ja no estava en servei i que havien passat cosses esgarrifoses.

  • Anna: avere explica’ns les histories.

  • David: ok doncs aquest hostal fa molts anys estava en funcionament i va anar una parella a passar una nit, llavors la dona es va posar en part i no va arriba l’ hospital.

    El nen, al néixer es va morir, els pares estaven que no sabien que fer la mare estava tant desesperada que es va suïcidar a l’ habitació on el nen avia mort, l’habitació 206.

  • David: aquesta es l’ historia de l’hostal del sol

  • Eli: ahahahaha no pot ser !!

  • Marcos: ostres doncs i podríem anar no ?

  • Anna i Sònia: hem sembla que nosaltres dos ens esperem aquí…

  • Dani: no no entrem tot!!

Al final van acabar entrant tots, vam pujar les escales hi vam arribar a un passadís molt llarg on hi havien moltes habitacions .

Vam sentir un cop de porta i l’Anna i la Sònia van marxar cap a fora corrent .

  • Anna i sonia: ahahahahaha correeeee!!!

Quan van arribar a fora es van assentar espantades.

De cop es van sentir un munt de portes que es tancaven, elles dos van dir:

  • Anna: andà Sònia i si els a passat algo …

    De cop van sortir el Dani, el David la Eli i el Marcos per la porta.

    Ens van explicar que hi havia moltes habitacions, també hi havia una taula on estaven totes les claus de les habitacions.

    Casualment la clau de l’habitació 206 no hi era. Van mirar totes les portes hi la 206 estava tancada.

    Estaven espantats perquè l’habitació 206 estava tancada i no i era la clau. Van decidir obrir-la.

  • Marcos: I si tirem la porta?

  • Dani: no seria mala idea.

  • Eli: hem semble que jo m’esperaré am l’Anna i la Sònia.

  • David: doncs venga Dani i Marcos anem.

  • Sònia: val doncs ens esperem aquí, tingueu cuidado no passi res.

  • Marcos: tranquil·la dona no passara res.

Llavors el Dani el Marcos i el David van pujar cap amunt.

De cop i volta les nenes que estaven abaix van sentir algú que xiulava, es van espantar però van fer com si no haguessin sentit res.

Van passar 10 minuts, un quart d’hora, mitja hora fins que van decidir trucar-los.

– Anna: espero que no els hi hagi passat res.

La Sònia va agafar i els va trucar, no agafaven el telefon de cop i volta els vam veure que venien.

– Eli: com heu tardat tant!

  • Sònia: ens pensàvem que us avia passat algo.

  • Dani: mare meva hem pogut obrir la porta i sabeu que hi havia dintre?

  • Nenes: que? Que?

  • David: ha havia un llit, i una corda penjada.

De cop i volta van veure que passaven el mossos van tindre que marxar corrent.

 

Sònia Delgado Ezquerro

Nivell: 2n ESO