Ikigai és un concepte japonès. Combina les paraules japoneses ikiru, que significa “viure”, i kai, que significa “la realització del que un espera” o “allò que té valor”. Així, ikigai seria “la raó de viure” o “el propòsit de vida”.
Podriem dir que l’ikigai és la motivació per aixecar-nos al matí, una raó que dóna sentit a les diferents etapes de la vida.
Quatre preguntes conflueixen a l’ikigai:
- Què m’agrada?
- En què sóc bo?
- Què necessita el món i puc aportar-hi jo?
- Això és una cosa pel que em poden pagar?
Aspectes a tenir en compte:
- L’autovaloració (per exemple: Per a què sóc bo?) moltes vegades genera més inseguretats que certeses.
- És un exercici d’introspecció que es pot fer sol o amb una persona amb criteri i experiència en qui es confií, dedicar-li temps, posar per escrit les idees i, si és possible, compartir aquest procés amb altres.
- Qui decideix estudiar o fer allò que li agrada no significa que “serà més fàcil”. Un és bo en allò que li agrada, però fer-se bo implica feina, esforç i perseverança.
- No hi ha un sol ikigai per tota la vida, les persones canvien al llarg del temps, perquè canvien les realitats i les circumstàncies. Podem arribar a tenir molts ikigais al llarg de la vida. És un procés permanent de recerca.
- De vegades ho fa renunciant a tenir alts ingressos o de la història familiar o dels desitjos dels pares, plantejats implícitament o imposats de manera oberta. Sobretot entre joves provinents de famílies de recursos escassos acaben imposant-se les consideracions econòmiques.
Font:
