Aquest llibre de Jordi Serra Majoral i il·lustrat per Jordi Fenosa, m’ha dut a cercar informació de la Hipàcia d’Alexandria, la gran sàvia de l’antiguitat; una dona que va deixar-se la pell per tot allò que creia. Com que tenia fama de sàvia molts governants li demanaven consell, també hi havia gent que creia que estava equivocada.
La filòsofa màrtir, va ser una crac en matemàtiques, astronomia i filosofia. Parlem d’una mestra que va donar exemple, tenia dèria per aprendre i passió per ensenyar.
Va viure a Egipte fa més de 1600 anys! L’any 370. Concretament a Alexandria, ciutat fundada per Alexandre el Gran. La capital de la província romana d’Egipte era on es cultivàvem la majoria de cereals de l’imperi (fins a 200.ooo tones cada any), un dels principals centres de saber (gracies al Museu) i coneguda pel seu far (la seva llum es veia a 50Km de distància).
Va tenir un final tràgic! Intentà calmar els ànims entre cristians, jues i els que adoraven els deus antics; que estaven en lluita. Això li va costar la vida, essent acusada de bruixeria. Un dia quan tornava cap a casa la van assassinar. Tenia 60 anys i mai va deixar d’aprendre.
Va fer un quants descobriments! Hipàtia va donar un impuls decisiu a l’àlgebra amb la creació d’uns signes matemàtics que simplificaven i feien més àgils les operacions i els càlculs. Va participar al costat del seu pare en l’estudi de l’obra de Ptolemeu, apareixent en el tercer volum la següent referencia “ Comentari de Teó d’Alexandria al tercer llibre del Sistema Matemàtic de Ptolemeu. Edició controlada per la filòsofa Hipàtia, la meua filla”. També sabem, gràcies als escrits dels seus deixebles, que es va dedicar a les ciències aplicades confeccionant un planisferi celeste i un hidroscopi per a pesar els líquids. Va millorar l’astrolabi i construir densímetres. Una científica de primera!
És la dona que surt al quadre “Escola d’Atenes” de Rafael Sanzio .
Una iaia a Cassiopea, també m’ha dut a veure la pel·lícula Àgora, dirigida per Alejandro Amenábar. Hem d’agrair a Amenábar el fet de treure de l’oblit una de les moltes i brillants feminae que possiblement han estat discriminades per la història.
Ágora (argument) es desenvolupa a la ciutat d’Alexandria, actual Egipte que aleshores era Roma, l’any 391 dC. La pel·lícula es centra en la figura d’Hipàtia, una jove dona que ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia als fills de les famílies importants d’Alexandria. Dins del recinte on Hipàcia imparteix les seves classes, també es troba la llegendària biblioteca d’Alexandria, que guardava tota mena de papirs i tauletes des dels principis de la humanitat.
Una de les frases cèlebres d’Hipàcia és: “Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no fer-ho de cap manera.”
Per últim a partir d’aquest llibre he fet una ullada a l’espai i m’he fixat en la constel·lació de Cassiopea, i he recordat algun mite.
