“Envellir és aprendre a perdre”

Delphine de Vigan

(1966, Boulogne?–?Billancourt). L’any 2001 va entrar en l’escena literària francesa i poc després, amb la novel·la No i jo (2007), va obtenir el Premi dels Llibreters francesos. Les hores soterrades (2009) i Els dies sense fam (2014) la van confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants. Res no s’oposa a la nit (2012) va suposar la seva consagració crítica i de lectors. Basat en una història real (2016), adaptada al cinema per Roman Polanski, Les lleialtats (2019), Les gratituds (2021) i Els nens són reis (2022) són les seves últimes novel·les. El 2026 va publicar la seva primera obra de teatre, Els figurants. Edicions 62 ha publicat en català tota l’obra de l’autora.

https://bibliotecavirtual.diba.cat/ca/detall-recomanacio/-/contingut/10934/les-gratituds

«La novel·la de Delphine de Vigan és un himne a l’afecte, a l’agraïment, a tots aquells sentiments que ens uneixen i que ens fan humans.» Le Monde