Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249–Barcelona, 8 d’abril de 1302)^[1] fou reina consort d’Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276–1285) i reina de Sicília (1282–1302), casada amb el rei Pere el Gran. Proclamada beata per l’Església catòlica.^[2][3]

Violant d’Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 – Osca, Aragó, 12 d’octubre de 1251),^[1][2] fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d’Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d’Omeladès i vescomtessa de Millau (1235–1251).

Pere II, el Gran

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran

https://www.3cat.cat/3catinfo/pere-ii-el-gran-guerrer-i-trobador/noticia/422405/

Maria de Luna (?, 1357 – Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406). Fou reina consort de la Corona d’Aragó (1396-1406), comtessa d’Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406). Es va casar amb Martí l’Humà.

Martí l’Humà

https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=748301

Blanca d’Anjou o Blanca de Nàpols. (Nàpols, 1283 – Barcelona, 13 d’octubre de 1310). Fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d’Aragó (1295 – 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Blanca_de_N%C3%A0pols

https://patrimoni.gencat.cat/ca/histories/esculpint-una-reina-blanca-danjou-peces-duna-vida-reconstruida

https://santescreus.mhcat.cat/ca/claus/la-reina-blanca-danjou/estudi-de-les-restes-de-la-reina-blanca-danjou

http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/muntaner/blancadanjou.htm

Rosalia de Castro. (Santiago de Compostel·la, 23 de febrer del 1837 – Padrón, la Corunya, 15 de juliol del 1885) fou una poeta i novel·lista en llengua gallega i castellana.

https://www.padronturismo.gal/es/disfruta/padron-literario/rosalia-de-castro/

https://www.rtve.es/play/audios/mujeres-malditas/rosalia-castro/16654373/

Maria Mercè Marçal Serra.  (Ivars d’Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d’activista política, cultural i feminista, catalana.

https://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/maria-merce-marcal-biografia

https://www.3cat.cat/tv3/sx3/t1xc13-el-desig-femeni-de-maria-merce-marcal/video/6298736/

Teresa Pàmies Bertran. (Balaguer, 8 d’octubre de 1919 – Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora, periodista i activista catalana.

https://www.escriptors.cat/autors/pamiest/biografia

https://www.balaguer.cat/portal/95/?EC=ReadArticle&ArticleID=26308

https://www.rtve.es/play/audios/mujeres-malditas/mujeres-malditas-teresa-pamies-04-12-24/16358654/

Pilar Primo de Rivera.  (Madrid, 1907 – 1991) va ser la líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola^[1] i posteriorment la presidenta de la Asociación de Veteranas de la Sección Femenina, reanomenada en 1977, dos anys després de la mort de Francisco Franco, Nueva Andadura, càrrec que va mantenir fins a la mort.

https://www.elmundo.es/loc/famosos/2021/03/17/6050bfcbfdddff9e598b4640.html

Mercè Rodoreda Gurguí. (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 – Girona, 13 d’abril de 1983) va ser una escriptora catalana, considerada l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent.

https://www.3cat.cat/tv3/sx3/t1xc1-lamor-de-merce-rodoreda-a-la-placa-del-diamant/video/6298680/

https://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/biografia-merce-rodoreda