Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 – Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort (la 4a esposa de Pere III, el Cerimoniós) d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d’Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d’Empúries (1377 – 1387). Als textos medievals, el seu nom sovint és escrit com a Sibília de Forcià.^[1]

http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres%20dones/Sibilafortia.htm

file:///C:/Users/msold/Downloads/udg,+52-57HistoriaSibil%C2%B7la-1.pdf

Fortià

https://ca.wikipedia.org/wiki/Forti%C3%A0_(llinatge)

Pere III, el Cerimoniós

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s

Rosalind Franklin (Notting Hill, 25 de juliol de 1920 – Royal Marsden Hospital (Londres), 16 d’abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l’estructura de l’ADN.

https://blocs.xtec.cat/butbloc/2021/11/20/dones-cientifiques/

Dolors Aleu Riera  (Barcelona, 7 d’abril de 1857^[1] – 18 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana. Especialitzada en ginecologia i pediatria, va ser la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la primera o segona (després de Martina Castells i Ballespí) que va assolir el doctorat, ja que hi ha debat sobre aquesta dada.

https://blocs.xtec.cat/butbloc/2021/11/20/dones-cientifiques/

Maria Sklodowska-Curie, més coneguda com a Marie Curie (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 – París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l’estudi de les radiacions.^[1][2]

https://www.3cat.cat/tv3/sx3/t1xc18/video/6312381/

https://www.3cat.cat/tv3/sx3/dones-cientifiques-a-la-llum-amb-lily-brick/video/6128739/

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249–Barcelona, 8 d’abril de 1302)^[1] fou reina consort d’Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276–1285) i reina de Sicília (1282–1302), casada amb el rei Pere el Gran. Proclamada beata per l’Església catòlica.^[2][3]

Violant d’Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 – Osca, Aragó, 12 d’octubre de 1251),^[1][2] fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d’Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d’Omeladès i vescomtessa de Millau (1235–1251).

Pere II, el Gran

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran

https://www.3cat.cat/3catinfo/pere-ii-el-gran-guerrer-i-trobador/noticia/422405/

Maria de Luna (?, 1357 – Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406). Fou reina consort de la Corona d’Aragó (1396-1406), comtessa d’Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406). Es va casar amb Martí l’Humà.

Martí l’Humà

https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=748301