Una vegada hi havia una fira de Carnestoltes. Hi havia llums de colors, botigues de llaminadures i moltes parades per jugar: a tirar pilotes, a la ruleta de la sort, al cop de martell… També hi havia un Mag. Era un Mag que feia una mica de por, i que sempre anava acompanyat de dos ajudants: un Mico i un Cor amb potes.

Aquest Mag tenia un teatret de titelles. A dins, hi vivien tres titelles molt bonics: el primer era un noi que anava vestit com si fos un pallasso, i es deia Petruixka. El segon era una Ballarina, i anava vestida amb un tutú i duia sabatilles de punta. El tercer era un Moro, i duia una espasa corbada i un turbant al cap. Tots tres ballaven i ballaven dins del teatret de titelles.

De cop, el Mag va fer un truc de màgia i els va convertir en persones de debò. Així doncs, de cop i volta, els tres titelles van veure que podien sentir l’olor que feien les parades de dolços de la Fira, van veure que podien riure i que podien plorar. També podien sentir música, i tenir son, i espantar-se. Eren persones de carn i ossos!

Un cop acabada la funció, el Mag els va desar dins del teatret de titelles, cada un a la seva habitació.
Quan feia una estona que s’hi estaven, la Ballarina va entrar a l’habitació de Petruixka. Era una noia tan dolça i ballava tan bé, que Petruixka de seguida se’n va enamorar. Tenia moltes ganes de fer-li un petó, però com que no n’havia fet mai cap abans, la Ballarina es va espantar i va fugir a l’habitació del titella Moro.

El Moro tenia un cavall blanc molt bonic. A més, era molt més decidit que Petruixka, i és per això que va aconseguir que la Ballarina s’enamorés d’ell. Pobre Petruixka! Com que ara era una persona, va sentir molta tristesa i molta gelosia del Moro, i és per això que es van començar a barallar.

Feien tant de xivarri, que tota la gent que hi havia a la fira de Carnestoltes se’ls van anar a mirar. De cop i volta, el Moro va aixecar l’espasa i va clavar un bon cop al pobre Petruixka. Tothom es va espantar molt, sobretot la Ballarina.
El Mag, però, de seguida els va calmar: només eren titelles! Els va ensenyar el cos de Petruixka: no era un cos de debò, només era un ninot fet de drap i de fusta!

La gent que havien anat a la fira de Carnestoltes van començar a marxar cap a casa seva: s’havia fet molt tard. El Mag, amb l’ajuda del Mico i el Cor, els seus ajudants, va començar a endreçar el seu teatret de titelles. De cop, però, va veure una cosa molt estranya: era el fantasma de Petruixka, que li feia pam i pipa! Així doncs, què és el que havia passat?

Petruixka s’havia mort realment?

Era, doncs, una persona de debò?