Author Archives: Denis Serrano

Denis Serrano

About Denis Serrano

dserran3 Vaig néixer a L'Hospitalet. Sóc mestre de música des de l'any 1999, diplomat a la UB. Vaig estudiar acordió al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Des de l'any 2000 treballo de mestre especialista de música. En l'actualitat estic a l'Escola El Sol i La Lluna de Castellar del Vallès, i participo al GTM8 (Grup de treball d'especialistes de música del Vallès Occidental 8). Compagino la feina amb un grup de música.

Les nadales del cicle mitjà

Aqui teniu la lletra de les nadales dels alumnes del cicle mitjà! Esperem que us agradin tant com a nosaltres.

 

3r – És nadal! (Josep Thió)

Ara que la nit s’ha fet més llarga

Ara que les fulles ballen danses al racó

Ara que els carrers estan de festa

Avui que la fred du tants records.

 

Ara que sobren les paraules,

Ara que el vent bufa tant fort

Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar

Per saber que estàs al meu costat

 

És Nadal al meu cor

Quan somrius content de veure’m

Quan la nit es fa més freda

Quan t’abraces al meu cos

I les llums de colors

M’il•luminen nit i dia

Les encens amb el somriure

Quan em parles amb el cor.

 

És el buit que deixes quan t’aixeques

És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú

Són petits detalls tot el que em queda

Com queda al jersei un cabell llarg.

 

Vas dir que mai més tornaries

El temps pacient ha anar passant

Qui havia de dir que avui estaries esperant

Que ens trobéssim junts al teu costat.

 

És Nadal al teu cor

Quan somric content de veure’t

Quan la nit es fa més neta

Quan m’abraço al teu cos.

I les llums de colors

t’il•luminen nit i dia

Les encén el teu somriure

Quan et parlo amb el cor.

 

4t – Et toca a tu (Dani Coma – Macedònia)

Els carrers són plens de llum; obra els ulls.
S’hi barreja gent semblant a tu; obra els ulls.
Que aquest cop serà fàcil; serà tot molt senzill.

Tingues un somriure a punt, tanca els ulls
Deixat emportar pels sons i si, tanca els ulls
Que tu també et mereixes sentir-te tant feliç

Et toca a tu! Et toca a tu! Avui segur que et toca a tu!
Et toca a tu! Et toca a tu! Avui segur!

Nadal, Nadal, benvinguts a aquest Nadal
Nadal, Nadal, aquest pot ser el teu Nadal
Et toca a tu! Et toca!

Has anat omplint el cap i el cor de records
Que ara et tornen d’un altre color, molt més forts
Agafa’ls i acarona’ls i guarda’ls altre cop
Repinta’ls o elimina’ls tu ets l’amo del teu cos

I ara aixeca el cap i crida fort, “Em toca a mi!”
No t’amaguis surt i crida fort, “Em toca a mi!”
“Que jo també em mereixo sentir-me tant feliç”

Et toca a tu! Et toca a tu! Avui segur que et toca a tu!
Et toca a tu! Et toca a tu! Avui segur!

Nadal, Nadal, benvinguts a aquest Nadal
Nadal, Nadal, aquest pot ser el teu Nadal
Et toca a tu! Et toca!

La cançó de la classe dels artistes: TU

Els artistes també tenim la nostra pròpia cançó. La Dàmaris Gelabert va escriure una cançó que ens va molt bé, us agrada la lletra? D’aquí a poc veureu com la cantem…

TU POTS SER, POTS SER,
POTSER, POTSER,
POTSER I SERÀS!
TU POTS SER, POTS SER
UN PERSONATGE SINGULAR.

POETA DE NIT, ENGINYER D’ACUDITS
SOMIADOR D’INFINITS,
COMPTADOR D’ESTELS
COMPOSITOR DEL TEMPS,
UN VELER CONTRA EL VENT,

HEROI DELS TEUS DIES
DIBUIXANT DE JARDINS
ESCULTOR DE DESTINS
PRÍNCEP DEL TEU MÓN
INVENTOR D’HORITZONS
BUFADOR D’EMOCIONS.

QUAN ESCRIUS LA TEVA HISTÒRIA,
ESCAMPES MIL LLAVORS,
SÓN LES PETJADES DELS TEUS PEUS
QUE RECOLLIRAN ELS TEUS HEREUS.

Cor Sant Esteve

Durant aquests dies, des del Cor Sant Esteve, s’han realitzat unes petites audicions als alumnes de l’escola per tal de fer un seguiment de les veus i informar dels seus projectes a aquells alumnes que vulguin cantar.

El cor engega aquests dies un nou projecte, l’estrena d’una nova cantata d’en Dani Coma (pare de la nostra escola) que porta com a títol “El saltacontes”. La participació en aquest projecte, que s’ha d’estrenar el proper mes de març, seria una bona manera d’iniciar-se en la formació coral. Ben segur que els assaigs, el concert i potser el posterior enregistrament del CD seran una bona experiència i formació per a tots els infants.

Si esteu interessats en que el vostre fill/filla participi en aquest projecte podeu possar-vos en contacte amb el mestre de música de l’escola o enviar un mail a coral.st.esteve@gmail.com.

La cançó de la classe dels científics: Einstein

La cançó de la classe dels científics és una mica complicada. És un tema de la Dàmaris Gelabert, i la seva lletra és aquesta. La canteu amb nosaltres?

L’EINSTEIN UN DIA ENS VA DIR,
L’EINSTEIN, UN FÍSIC AMANT DEL VIOLÍ
QUE CAL INTENTAR NORANTA-NOU VEGADES
PER TENIR ÈXIT LA NÚMERO 100.

L’EINSTEIN UN DIA ENS VA DIR,
L’EINSTEIN UN FÍSIC AMANT DEL VIOLÍ
QUE CAL INSISTIR, PERSEVERAR
I NO DESISTIR, CAL SER TENAÇ

CABELLS LLARGS I ESVALOTATS,
UN VESTIT PENGIM-PENJAM,
COM UN SAVI DESPISTAT
TREU LA LLENGUA DESCARAT.

SEMPRE PREGUNTANT-HO TOT,
ELS ENIGMES I CURIOSITATS.
ELS PARENTS I ELS PROFESSORS,
SEMPRE TREUEN FUM DEL CAP.

L’EINSTEIN UN DIA ENS VA DIR,
L’EINSTEIN, UN FÍSIC AMANT DEL VIOLÍ

INVESTIGADOR GENIAL,
DE LES LLEIS DE L’UNIVERS
EL TEMPS I LA GRAVETAT;
COM ÉS TOT? HO VOL SABER!

I TÉ UN DO QUE ÉS MOLT PREUAT
D’UN COP D’ULL SAP SEPARAR
ALLÒ QUE ÉS MÉS ESSENCIAL
D’ALLÒ QUE ÉS NOMÉS BANAL.

El rock dels robots

Ja tenim cançó! La voleu sentir?

I per si un cas, us passem la lletra (així nosaltres la podem estudiar…)

EL ROCK DELS ROBOTS

Mira bé com ballen
cables i cargols
llums i fils i antenes
el rock dels robots!
Tota la ferralla
que tens al davant
vol tornar-se humana.
Ves-te preparant !

Els robots ballem el rock.
Els robots ballem el twist.
Els robots ballem el rock sense parar.

Sols veig informàtics
que amb l’ordinador
bojos i llunàtics
volen canviar el món!

“No vull tamagotxis”
diu el pare al nen.
Coi de Japonesos !
Recoi quins invents !

Els robots ballem el rock.
Els robots ballem el twist.
Els robots ballem el rock sense parar.

Lletra: Anna M. Lorente / Rosa M. Vidal
Música: Rosa M. Vidal

Petruixka: Anem al Liceu!

El passat dia 25 d’octubre els alumnes de cicle mitjà vam realitzar la sortida de música d’aquest curs. En aquesta ocasió vam tenir l’oportunitat de veure un ballet del genial Igor Stravinsky al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Com coneixiem l’obra, vam gaudir molt de tota la història.

Després vam visitar diferents indrets de la ciutat per tal d’anar coneixent-la una mica.

Ens voleu veure?

El conte de Petruixka

Una vegada hi havia una fira de Carnestoltes. Hi havia llums de colors, botigues de llaminadures i moltes parades per jugar: a tirar pilotes, a la ruleta de la sort, al cop de martell… També hi havia un Mag. Era un Mag que feia una mica de por, i que sempre anava acompanyat de dos ajudants: un Mico i un Cor amb potes.

Aquest Mag tenia un teatret de titelles. A dins, hi vivien tres titelles molt bonics: el primer era un noi que anava vestit com si fos un pallasso, i es deia Petruixka. El segon era una Ballarina, i anava vestida amb un tutú i duia sabatilles de punta. El tercer era un Moro, i duia una espasa corbada i un turbant al cap. Tots tres ballaven i ballaven dins del teatret de titelles.

De cop, el Mag va fer un truc de màgia i els va convertir en persones de debò. Així doncs, de cop i volta, els tres titelles van veure que podien sentir l’olor que feien les parades de dolços de la Fira, van veure que podien riure i que podien plorar. També podien sentir música, i tenir son, i espantar-se. Eren persones de carn i ossos!

Un cop acabada la funció, el Mag els va desar dins del teatret de titelles, cada un a la seva habitació.
Quan feia una estona que s’hi estaven, la Ballarina va entrar a l’habitació de Petruixka. Era una noia tan dolça i ballava tan bé, que Petruixka de seguida se’n va enamorar. Tenia moltes ganes de fer-li un petó, però com que no n’havia fet mai cap abans, la Ballarina es va espantar i va fugir a l’habitació del titella Moro.

El Moro tenia un cavall blanc molt bonic. A més, era molt més decidit que Petruixka, i és per això que va aconseguir que la Ballarina s’enamorés d’ell. Pobre Petruixka! Com que ara era una persona, va sentir molta tristesa i molta gelosia del Moro, i és per això que es van començar a barallar.

Feien tant de xivarri, que tota la gent que hi havia a la fira de Carnestoltes se’ls van anar a mirar. De cop i volta, el Moro va aixecar l’espasa i va clavar un bon cop al pobre Petruixka. Tothom es va espantar molt, sobretot la Ballarina.
El Mag, però, de seguida els va calmar: només eren titelles! Els va ensenyar el cos de Petruixka: no era un cos de debò, només era un ninot fet de drap i de fusta!

La gent que havien anat a la fira de Carnestoltes van començar a marxar cap a casa seva: s’havia fet molt tard. El Mag, amb l’ajuda del Mico i el Cor, els seus ajudants, va començar a endreçar el seu teatret de titelles. De cop, però, va veure una cosa molt estranya: era el fantasma de Petruixka, que li feia pam i pipa! Així doncs, què és el que havia passat?

Petruixka s’havia mort realment?

Era, doncs, una persona de debò?