El conte de Petruixka

Una vegada hi havia una fira de Carnestoltes. Hi havia llums de colors, botigues de llaminadures i moltes parades per jugar: a tirar pilotes, a la ruleta de la sort, al cop de martell… També hi havia un Mag. Era un Mag que feia una mica de por, i que sempre anava acompanyat de dos ajudants: un Mico i un Cor amb potes.

Aquest Mag tenia un teatret de titelles. A dins, hi vivien tres titelles molt bonics: el primer era un noi que anava vestit com si fos un pallasso, i es deia Petruixka. El segon era una Ballarina, i anava vestida amb un tutú i duia sabatilles de punta. El tercer era un Moro, i duia una espasa corbada i un turbant al cap. Tots tres ballaven i ballaven dins del teatret de titelles.

De cop, el Mag va fer un truc de màgia i els va convertir en persones de debò. Així doncs, de cop i volta, els tres titelles van veure que podien sentir l’olor que feien les parades de dolços de la Fira, van veure que podien riure i que podien plorar. També podien sentir música, i tenir son, i espantar-se. Eren persones de carn i ossos!

Un cop acabada la funció, el Mag els va desar dins del teatret de titelles, cada un a la seva habitació.
Quan feia una estona que s’hi estaven, la Ballarina va entrar a l’habitació de Petruixka. Era una noia tan dolça i ballava tan bé, que Petruixka de seguida se’n va enamorar. Tenia moltes ganes de fer-li un petó, però com que no n’havia fet mai cap abans, la Ballarina es va espantar i va fugir a l’habitació del titella Moro.

El Moro tenia un cavall blanc molt bonic. A més, era molt més decidit que Petruixka, i és per això que va aconseguir que la Ballarina s’enamorés d’ell. Pobre Petruixka! Com que ara era una persona, va sentir molta tristesa i molta gelosia del Moro, i és per això que es van començar a barallar.

Feien tant de xivarri, que tota la gent que hi havia a la fira de Carnestoltes se’ls van anar a mirar. De cop i volta, el Moro va aixecar l’espasa i va clavar un bon cop al pobre Petruixka. Tothom es va espantar molt, sobretot la Ballarina.
El Mag, però, de seguida els va calmar: només eren titelles! Els va ensenyar el cos de Petruixka: no era un cos de debò, només era un ninot fet de drap i de fusta!

La gent que havien anat a la fira de Carnestoltes van començar a marxar cap a casa seva: s’havia fet molt tard. El Mag, amb l’ajuda del Mico i el Cor, els seus ajudants, va començar a endreçar el seu teatret de titelles. De cop, però, va veure una cosa molt estranya: era el fantasma de Petruixka, que li feia pam i pipa! Així doncs, què és el que havia passat?

Petruixka s’havia mort realment?

Era, doncs, una persona de debò?

This entry was posted in 3r - Tercer, 4t - Quart, Cicle Mitjà on by .
Denis Serrano

About Denis Serrano

dserran3 Vaig néixer a L'Hospitalet. Sóc mestre de música des de l'any 1999, diplomat a la UB. Vaig estudiar acordió al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Des de l'any 2000 treballo de mestre especialista de música. En l'actualitat estic a l'Escola El Sol i La Lluna de Castellar del Vallès, i participo al GTM8 (Grup de treball d'especialistes de música del Vallès Occidental 8). Compagino la feina amb un grup de música.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *