El futbol és un joc molt antic i els seus orígens no són gaire clars.

Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l’any 200 aC. durant la dinastia Han, el  joc es deia tsu chu (tsu significa aproximadament donar un xut a una bola feta de cuir farcit.

Durant el segle VII  una forma de futbol anomenada kemari.

Al segle XIV es disputava a un joc a Florència anomenat calsi (giuoco del calsio, ‘joc de la puntada de peu’, que es jugava per equips de 27 jugadors amb sis àrbitres. Aquest joc permetia usar tant les mans com els peus.

No és fins al segle XII que es troben evidències d’algun tipus de futbol practicat a Anglaterra. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats i també entre pobles i parròquies. Hi prenien part una gran quantitat de jugadors i les porteries podien estar separades per més d’un quilòmetre. Aquests jocs, que sovint eren violents i perillosos, estaven associats especialment amb el Carnaval i es van anomenar futbol de carnaval. Alguns d’aquests jocs van sobreviure a Anglaterra fins ben entrat el segle XX. Una successió d’edictes reials de reis anglesos van portar a la supressió del futbol. De fet, aquests jocs van florir durant els períodes Tudor i Estuard. va intentar posar-hi fre, però amb la Restauració i el regnat de Carles II aviat es van rehabilitar.

Al segle XVIII, era popular a les escoles públiques angleses, però encara comprenia molts jugadors per bàndol. Unes quantes escoles públiques van desenvolupar una forma més organitzada que ha sobreviscut a Eton (Eton wall game, Eton field game), Harrow (Harrow football) i Winchester (Winchester football).

La pilota oficial actual és de cuir format per hexagons i pentagons.

Albert Fernàndez 5èB i Àlex Montserrat 6èA