Monthly Archives: octubre 2009

records d’infància

Aquestes són les històries de quan érem petits:

Quan era petit, a les tres setmanes de néixer tot el que menjava o vomitava, perquè tenia l’esòfag tancat i em van haver d’operar.

Pol Jurado

Jo quan era petita, agafava paper del water i me’l menjava. També quan era petita, em vaig tallar el cabell.

Rosana Resa

Jo quan era petita,i la meva mare comprava el menjar, i el portava a casa, jo agafava el paper higiènic i tot l’altre, i feia un tren i em passejava per tota la casa.

Emma Campos

Aquesta història ens va passar als tres: Que estàvem jugant al pilla pilla, i l’Emma i la Rosana,en lloc de atrapar-me per la samarreta, s’en vam tirar sobre i vam caure de cul!

*


*

De Pel·lícules

*

La meva infancia . . .

El meu record de caminar va ser una emoció molt interessant, una sensació que només una vegada a la vida la pots notar,  potser per altres persones no és res, però per a mi és la millor .

Anar a passejar a la nit, trepitjar el fang, és una sensació única.

Pensar que de gran aniria fins a l’ escola caminant, passejar amb els meus amics , anar a comprar el pa…

Però això no ho vaig sentir fins als 2 anys, no volia caminar, era mes fàcil anar en cotxet o que em portés en braços el meu pare.

Per fi reconec que va valer la pena aprendre a caminar, i gràcies a això puc fer altres coses de gran.

Aquesta es la meva historia de caminar, una historia que tens marcada tota la teva   vida.

Viena Boedo

*

Les nostres mares van portar-nos a casa i vam començar a jugar amb la pica del lavabo, quan ens vam cansar vam marxar i no ens vam adonar que havíem deixat l’aixeta oberta i amb el tap posat.

Després vam començar a jugar a un ninot de joguina, ens divertiem molt,al cap de mitja hora vam notar que els pantalons estaven mullats, ens vam mirar i vam correr a la pica del lavabo i vam veure que no havíem tancat l’aixeta, despres de l’ensurt vam cridar a les nostres mares que ens vam preguntar que passava i els hi vam dir que la fusta del terra estava mullada, la meva mare va venir corrent i quan ho va veure de poc que no es desmaia.

Quan ho vam assecar ens van renyar molt perquè tota la fusta estava aixecada i bufada.

Ens va servir per aprendre de no jugar amb la pica i si més no tancar l’aixeta.

Eloi i Franz

El primer cop que vaig anar a un parc d’atraccions era un diumenge i vaig anar al Tibidabo.

Vaig pujar a un trenet que portava a la gent des del parking fins al parc.

Quan vam pagar vaig pujar a la Nòria i el tren màgic.

Després de dinar vaig anar al castell del terror, els troncs i a un cotxe que et portava fins a un avió.

A la nit feien un espectacle de diables que vaig veure, mentres menjava crispetes.

Xavi

*

El primer dia que vaig aprendre a anar amb bicicleta.

Va ser un dilluns, quan em van comprar una bicicleta, aquell dia vaig aprendre a anar amb ella, i queia moltes vegades, perquè tenia quatre anys.

Vaig aprendre a tirar-me per una baixada amb el meu pare.

Des de llavors m’agrada anar amb bicicleta.

Didac

*

Quan vaig aprendre a anar en bicicleta, en dues rodes….,

Mentres el meu pare va pujar a la  cuina, jo  vaig agafar la bicicleta vaig pujar i vaig començar a pedalejar, per parar em vaig estampar contra un arbre.

Als dos o tres anys em van regalar una bicicleta més gran que és la que tinc ara.

Ara la meva germana té la meva, de quan era petit i jo la que em van regalar.

Cristian

*