Aquestes són les històries de quan érem petits:
Quan era petit, a les tres setmanes de néixer tot el que menjava o vomitava, perquè tenia l’esòfag tancat i em van haver d’operar.
Pol Jurado
Jo quan era petita, agafava paper del water i me’l menjava. També quan era petita, em vaig tallar el cabell.
Rosana Resa
Jo quan era petita,i la meva mare comprava el menjar, i el portava a casa, jo agafava el paper higiènic i tot l’altre, i feia un tren i em passejava per tota la casa.
Emma Campos
Aquesta història ens va passar als tres: Que estàvem jugant al pilla pilla, i l’Emma i la Rosana,en lloc de atrapar-me per la samarreta, s’en vam tirar sobre i vam caure de cul!
*
*
![]() |
De Pel·lícules |
*
La meva infancia . . .
El meu record de caminar va ser una emoció molt interessant, una sensació que només una vegada a la vida la pots notar, potser per altres persones no és res, però per a mi és la millor .
Anar a passejar a la nit, trepitjar el fang, és una sensació única.
Pensar que de gran aniria fins a l’ escola caminant, passejar amb els meus amics , anar a comprar el pa…
Però això no ho vaig sentir fins als 2 anys, no volia caminar, era mes fàcil anar en cotxet o que em portés en braços el meu pare.
Per fi reconec que va valer la pena aprendre a caminar, i gràcies a això puc fer altres coses de gran.
Aquesta es la meva historia de caminar, una historia que tens marcada tota la teva vida.
Viena Boedo
*
Les nostres mares van portar-nos a casa i vam començar a jugar amb la pica del lavabo, quan ens vam cansar vam marxar i no ens vam adonar que havíem deixat l’aixeta oberta i amb el tap posat.
Després vam començar a jugar a un ninot de joguina, ens divertiem molt,al cap de mitja hora vam notar que els pantalons estaven mullats, ens vam mirar i vam correr a la pica del lavabo i vam veure que no havíem tancat l’aixeta, despres de l’ensurt vam cridar a les nostres mares que ens vam preguntar que passava i els hi vam dir que la fusta del terra estava mullada, la meva mare va venir corrent i quan ho va veure de poc que no es desmaia.
Quan ho vam assecar ens van renyar molt perquè tota la fusta estava aixecada i bufada.
Ens va servir per aprendre de no jugar amb la pica i si més no tancar l’aixeta.
Eloi i Franz
El primer cop que vaig anar a un parc d’atraccions era un diumenge i vaig anar al Tibidabo.
Vaig pujar a un trenet que portava a la gent des del parking fins al parc.
Quan vam pagar vaig pujar a la Nòria i el tren màgic.
Després de dinar vaig anar al castell del terror, els troncs i a un cotxe que et portava fins a un avió.
A la nit feien un espectacle de diables que vaig veure, mentres menjava crispetes.
Xavi
*
El primer dia que vaig aprendre a anar amb bicicleta.
Va ser un dilluns, quan em van comprar una bicicleta, aquell dia vaig aprendre a anar amb ella, i queia moltes vegades, perquè tenia quatre anys.
Vaig aprendre a tirar-me per una baixada amb el meu pare.
Des de llavors m’agrada anar amb bicicleta.
Didac
*
Quan vaig aprendre a anar en bicicleta, en dues rodes….,
Mentres el meu pare va pujar a la cuina, jo vaig agafar la bicicleta vaig pujar i vaig començar a pedalejar, per parar em vaig estampar contra un arbre.
Als dos o tres anys em van regalar una bicicleta més gran que és la que tinc ara.
Ara la meva germana té la meva, de quan era petit i jo la que em van regalar.
Cristian
*