Act. 2 Fotografia

PROPOSTA SOBRE
LA LECTURA DE FOTOGRAFIES

Activitat: Fotografies de paisatge urbà de Hong Kong
(Diferents visions de l’arquitectura de la ciutat de Hong Kong)

Autora:   Mariana Berdugo               Arxiu en doc: proposta creacio cd

A quin nivell educatiu?
Alumnes de l’optativa de 4 d’ESO.
Grups de 3 alumnes.

A partir de quines imatges?
2 sèries de fotografies de la mateixa ciutat, però amb dues visions molt diferents.

Sèries de Fotografies:
1.- Fotografies de paisatgisme urbà (panoràmiques de l’arquitectura a la ciutat de Hong Kong).
2.- Fotografies de paisatgisme urbà (imatges significatives de l’arquitectura a la ciutat de Hong Kong).
Quins són els fotògrafs?
1.- Diferents fotògrafs. Sèrie de fotografies més turístiques de la ciutat.
2.- Michael Wolf, fotògraf alemany (Munich), que va realitzar una sèrie de fotografies sobre estructures urbanes d’edificis.
Línies d’actuació?
L’exercici es desenvoluparà dins les següents línies d’actuació en que es fonamenta el plantejament curricular de la matèria de visual i plàstica a l’optativa de 4t d’ESO:
1.- Explorar i percebre mitjançant l’observació, l’anàlisi, l’identificació dels aspectes més rellevants de les imatges com a part d’un procés creatiu. Interès en la recerca d’informació.
2.- Dimensió social i cultural. Reconèixer, comprendre i interpretar imatges de diferents països i de diferents fotògrafs relacionades amb el reportatge fotogràfic i el retrat de nens. Tractar un tema contemporani i contextualitzat dins el seu entorn social i històric. Reconèixer la diversitat cultural i social on viuen i sobretot el respecte cap al patrimoni cultural.

Quines competències es treballen?
La comunicativa lingüística i audiovisual, la artística i cultural, la social i ciutadana, la d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre.

Quins són els objectius?
A vegades anem per carrer sense adonar-nos de detalls que ens parlen de les estructures urbanes (de la seva estètica, de la seva harmonia, del seu caos, etc.).
Wolf mostra una visió poc convencional de la estètica estructural de la arquitectura urbana. Fotografies frontals i sense perspectiva, amb picats que sorprenen …..
En aquest exercici plantejo als meus alumnes la possibilitat de fer un estudi de les imatges i un debat sobre elles.

Perquè plantejo el comentari d’aquestes fotografies?
La fotografia capta la realitat ?  És objectiva ?
Una sèrie de fotografies ens mostra i retrata una ciutat des de dues perspectives diferents.
Que elements diferencien aquestes dues sèries de fotografies ?

Com es treballaria la lectura?
Treball en grups de Sistematitzar o enumerar els diferents elements (enquadrament, punt de vista, cerca de l’estructura lineal, … repetició que ens reflexa l’alienació de viure a una ciutat tant gran.
Aquesta sensació es pot percebre amb la raó, només veient les fotografies de la primera sèrie (fotos més turístiques) i amb les fotos de Wolf que ens arriba a produir fins i tot un sentiment de terror.
L’esser humà reduït a una partícula entre milers, a un àtom anònim, a una formiga gairebé al no res.
Per això es vol plantejar que els alumnes comentin les fotografies fent un debat final a l’aula.

Aspectes a comentar a l’aula:
Primer: visionat de la primera sèrie de fotografies estil turístic. Són fotografies que es poden trobar a internet o a catàlegs d’agències de viatges, són il·lustratives.
Comentari de:
A) Sensació que produeix la ciutat de Hong Kong.
B) Com hi viu la gent? Són ciutats massificades.
C) Comentari artístic sobre les fotografies (es donaran paràmetres i aspectes que després es podran comentar entre les dues sèries.)
i. Tipus d’angular empleat
ii. Tipus d’enquadrament
iii. Tipus de color
iv. Punt de vista de la fotografia
Segon: Visionat de la segona sèrie de fotografies de Michael Wolf. Es pot parlar abans del fotògraf i sobretot, dir que ha viscut a Hong Kong, per la qual cosa coneix la ciutat i el que se sent quan s’hi viu.
Tornar a fer el comentari d’abans, punt per punt.
Un cop fet, es fan servir els paràmetres del punt C) per tal de poder veure les diferències que han fet que una sèrie de fotografies produeixi una sensació i l’altra sèrie de fotografies produeixi una altra.

Avaluació:
– L’actitud del grups.
– Les respostes donades i l’anàlisi fet per cada grup.
– Aprofitament de tots els criteris per analitzar una fotografia.
– Les reflexions fetes de les fotografies.
– Ser capaç de diferenciar i fer comparacions entre les fotografies.
– Sentit crític davant les fotografies.
– La claredat, motivació i participació al debat final a l’aula.

DOCUMENT PER UTILITZAR A L’AULA:

SÈRIE 1:   Fotografies de paisatgisme urbà (panoràmiques de l’arquitectura a la ciutat de Hong Kong):

Autora:   Mariana Berdugo                Arxiu en doc: Fotografies per a la lectura de fotos

SÈRIE 2:  Fotografies de paisatgisme urbà (imatges significatives de l’arquitectura a la ciutat de Hong Kong):

PROPOSTA D’ACTIVITAT
AL VOLTANT DEL
REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Reportatge fotogràfic: Retrat i infància

Autora: Mariana Berdugo – INS Ribera Baixa                   Arxiu en doc: Reportatge fotogràfic

A quin nivell educatiu?
Alumnes de l’optativa de 4t ESO

A partir de quines imatges?
Quatre retrats diferents de nens a diferents països del món.

Quins són els fotògrafs?
David Alan Harvey, Steve McCurry, Jonas Bendiksen i Jacob Aue Sobol.

Quins són els objectius?
Treballar el reportatge fotogràfic amb una temàtica propera i interessant per a l’alumnat. Que se senti implicat en un entorn diferent al seu, però dins una realitat a la que pertany indiscutiblement i on és partícip.
Apropar-lo al fotoperiodisme i la fotografia documental i sobretot a l’instant precís a la fotografia.
Aquest exercici ens permetrà comprovar con cada fotògraf, amb la seva càmera, té una actitud diferent davant la realitat que captura. S’aconsegueix construir significats diferents als voltant dels personatges, a vegades amb imatges més dures i a vegades amb imatges més dolces però plenes de gran sensibilitat personal i artística. Altres vegades reflecteixen aspectes més socials, de la seva condició o nivell econòmic, etc. Totes acaben construint un univers ple d’expressions.

Línies d’actuació?
L’exercici es desenvoluparà dins les següents línies d’actuació en que es fonamenta el plantejament curricular de la matèria de visual i plàstica a l’optativa de 4t d’ESO:
1.- Explorar i percebre mitjançant l’observació, l’anàlisi, l’identificació dels aspectes més rellevants de les imatges com a part d’un procés creatiu. Interès en la recerca d’informació.
2.- Dimensió social i cultural. Reconèixer, comprendre i interpretar imatges de diferents països i de diferents fotògrafs relacionades amb el reportatge fotogràfic i el retrat de nens. Tractar un tema contemporani i contextualitzat dins el seu entorn social i històric. Reconèixer la diversitat cultural i social on viuen i sobretot el respecte cap al patrimoni cultural.

Quines competències es treballen?
La comunicativa lingüística i audiovisual, la artística i cultural, la social i ciutadana, la d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre, tractament de la informació i competència digital.

Com treballaríem  a l’aula?
En grups de 3 o 4 alumnes amb ordinadors a l’aula, des de on podrien fer recerca d’informació en diferents pàgines webs.

Quin seria el procés de treball ?
1.- Buscar a l’internet documentació sobre els 4 diferents fotògrafs. Ho realitzaran tots els membres alhora perquè la recerca d’informació és sempre molt important. Refondran la informació a un arxiu.
2.- Classe teòrica on s’expliquen els conceptes que sortiran a un petit qüestionari que servirà de referència per analitzar la imatge. Canó digital amb esquema i imatges que siguin exemples clars i il·lustratius dels aspectes a analitzar, d’aquesta manera s’interioritza millor els continguts analitzats.
2.- A continuació cadascú contestaria un qüestionari sobre les quatre fotografies proposades amb la intenció de fer una lectura i anàlisi de cada imatge.
Qüestionari:
a. Una petita descripció d’allò que hi veuen a la imatge
b. Quins són els components visuals més importants que hi surten a la seva fotografia (punt, tipus de línies, formes, ritmes, textures, colors, volum, perspectives,…)
c. Anàlisi d’aspectes més analítics com són la il·luminació, la composició i enquadrament, el punt de vista, els tipus de plans, si és a color o en blanc i negre, quin és el centre d’interès o motiu més rellevant,
d. Buscar el significat fotogràfic i temàtic de la imatge. La imatge fotogràfica com a document de la realitat objectiva, com a finalitat, informació descriptiva, etc.
e. Aconseguir reflectir quin tema tracta.

Fer-se preguntes en grup (desenvolupament del sentit crític):
– Quins sentiments expressen les mirades dels nens a les fotografies ?
– Què és allò que més et crida l’atenció ?
– Què pot significar per a vosaltres ?
– Quina fotografia us sembla més interessant ? Perquè?
– On penseu que l’instant és més decisiu ?
– Perquè es realitzen aquestes fotografies de reportatge ?

Reportatge fotogràfic:
– A continuació demanaria, a cada grup, realitzar un reportatge fotogràfic de retrat de adolescents coneguts del barri amb qui tinguin confiança, amb germans o cosins, etc.
– També es realitzaria, un altre cop, el qüestionari de preguntes i fer-se preguntes en grup.
– Es treballaria després la comparació de les expressions (emocions bàsiques: tristesa, alegria, por ràbia, etc.) i gestos (actitud postural i gestual, mirada, gestos facials o del cos, etc.) de les dues sèrie de fotografies entre sí, de manera que pugin treballar la educació emocional.
– Aquesta exploració permetria tenir un contacte més profund del seu entorn social i familiar.
– Fins i tot es podrien observar diferències expressives, entre adolescents de diferents barriades i amb entorns socials més desfavorits del seu entorn. D’aquesta manera es sentirien més implicats, i alhora, aconseguiríen  veure i analitzar la realitat des de punts de vista diferents.

Conclusió:
Cada grup exposaria oralment les seves conclusions davant de l’aula seguint pautes treballades anteriorment, realitzant una presentació o  treball audiovisual. Les conclusions més interessants es podrien penjar al bloc digital del professor/a on l’alumnat exposa normalment les seves feines.
En aquesta s’inclourà les ampliacions i noves valoracions interessants, d’altres companys, que surtin de les exposicions orals.

Avaluació:
Es valorarà per a cada grup:
– L’actitud del grup i la seva capacitat organitzativa.
– Les respostes donades del qüestionari i la seva bona redacció.
– Aprofitament de tots els criteris per analitzar una fotografia.
– Les reflexions fetes de les fotografies. Capacitat de anàlisi de totes les imatges donades.
– Capacitat de sintetitzar i seleccionar la informació trobada.
– Ser capaç de diferenciar i fer comparacions entre les fotografies.
– Sentit crític davant una imatge.
– La claredat de l’exposició oral quan presentin el seu treball audiovisual.
– Arxius audiovisuals que acompanyen l’exposició oral.

Autora: Mariana Berdugo                   Arxiu en doc:  Fotografies de reporters
DOCUMENT PER UTILITZAR A L’AULA:
Fotografies de l’Agència internacional Magnum Photos
Diferents visions individuals de fotògrafs reporters i la seva crònica del món (interpretació de les persones, situacions, diferents estils de vida, diferents cultures, etc.)

 

Els quatre  exemples:

Autora: Mariana Berdugo

FORUM DE PROPOSTES

SOBRE L’OBRA D’UN/A FOTÒGRAF/A

Autoretrat Figurat

L’activitat podria realitzar-se amb alumnes de l’optativa de 4t d’ESO, però també es podria fer a 3r d’ESO. Se suposa que l’activitat següent es fa amb alumnes que tenen l’autorització signada de drets d’imatge, seguint la llei.
La meva proposta gira entorn l’artista i fotògrafa Cindy Sherman, considerada per ella mateixa i per molts seguidors, una artista conceptual. Barreja a les seves obres pintura i fotografia, amb unes posades en escena molt cinematogràfiques i expressives. Mostra sempre un gran interès per la imatge social de la dona i les relacions entre home-dona i com veu l’home a la dona i com es veu ella a si mateix. Són interessant les seves fotografies “Film Stills”, autoretrats en blanc i negre on la seva aparença recorda als anys cinquanta i seixanta.
Durant molt anys va treballar el seu autoretrat en mil postures diferents adoptant identitats també diferents, però ja en color.
Els seus canvis de aspecte i transformacions es formalitzaven mitjançant disfresses, pròtesis, pintura, etc., amb una visió molt artística de la seva identitat.
Els aspectes que proposo treballar a partir de la seva obra:
A.- Guió narratiu amb una intenció creada.
B.- Fotografia d’autoretrat basada en el guió (es pot realitzar a l’aula amb una càmera de fotos i trípode o a casa seva amb el disparador automàtic).
Procés de treball:
1) Al començament es mostrarà una exposició amb imatges de l’artista en l’aula, perquè coneguin la seva obra. Explicació de la seva situació en el món de la fotografia.
2) Proposar exemples extrets de les fotografies visionades.
3) Es realitzarà la creació d’una narració amb un guió de manera individual, a partir d’una intenció creada i que els seus companys no han de conèixer. Cada alumne ha de plantejar-se una historia (muntar-se una pel·lícula” col·loquialment parlant) on busquin una visió diferent de si mateix però que alhora l’identifiqui.
4) Aquest guió permetrà recrear l’autoretrat i l’escena, amb lo qual realitzaran una fotografia que serà la imatge nova i diferent de sí mateix.
5) Cada alumne mostrarà el seu autoretrat, i la resta del alumnat haurà d’endevinar les intencions que tenien els autors.

Es valorarà que les intencions o sensacions siguin captades.
La qualitat del guió i la posada en escena.
La capacitat de anàlisi de totes les imatges noves de si mateix creades.
L’originalitat i creativitat del guió i les reflexions fetes de les fotografies.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *