Act. 3 Narracions Audiovisuals

PROPOSTA SOBRE LA CREACIÓ D’UNA PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ

STOP-MOTION AMB PLASTILINA.

Activitat: Creació d’un videoclip amb plastilina per a Sant Jordi
SI JO FOS UN DRAC

Treballar amb l’alumnat de PRIMER D’ESO
Amb un total de 20 alumnes dividits en grups de 4, que dona com a resultat 5 grups.
Cada grup tindrà un paper important en el procés de confecció del vídeo.
L’activitat està pensada per treballar-la entre tota l’aula  com a grup-classe, perquè doni com a resultat final un videoclip cohesionat, enllaçant les 3 parts que composen els tres grups de primer d’ESO (a, b i c)
Encara que la música és divertida, alegre i distesa, marcarem com a prioritat una sèrie de pautes a cada grup per a complir, per tal que els aprenentatges siguin conduïts.

Resultat de l’activitat:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Vj5idvAYkeE[/youtube]

 

PROPOSTA SOBRE LA

CREACIÓ D’UNA CREACIÓ AUDIOVISUAL

Activitat: Creació d’un videoclip amb la cançó “Espíritu santo”
Grup musical: De la fe y las flores azules
Autora:   Mariana Berdugo
Arxiu en doc: videoclip amb Delafe i las flores azules

Treballar amb l’optativa de 4t d’ESO.
Amb un total de 12 alumnes dividits en grups de 3, que dona com a resultat 4 grups.
Cada grup enregistrarà en vídeo aproximadament un minut dels 4 minuts de duració de la cançó.
L’activitat està pensada per treballar-la entre tota l’aula  com a grup-classe, perquè doni com a resultat final un videoclip cohesionat, enllaçant les 4 parts.
Encara que la música és divertida, alegre i distesa, marcarem com a prioritat una sèrie de pautes a cada grup per a complir, per tal que els aprenentatges siguin conduïts.

Quin seria el procés?
1.- Visionat de videoclips (mirar arxiu inclòs), més visionat de pàgines web sobre el llenguatge cinematogràfic.
2.- Caldrà una càmera digital per a gravar el videoclip, si el departament no en té és pot demanar prestada al centre. Es pot gravar tot el mateix dia passant la càmera a cada grup de manera lineal.
3.- El lloc per a gravar pot ser el pati o entrada del institut.
4.- Caldrà un petit equip de cd per escoltar la música i fer l’acció (després traurem el so per posar l’original).
5.- Es crearan 4 grups de tot l’alumnat, amb 3 alumnes per a cada grup:
(Grup 1, Grup 2, Grup 3 i Grup 4)
6.- Els actors poden ser el dos alumnes que no estan gravant, però caldria afegir als guions un tercer actor que podria ser algun càmera dels altres grups, així al videoclip final hi sortirien tots.
7.- A cada grup es demanarà treballar una part del llenguatge cinematogràfic:
Grup 1: càmera fixa
Grup 2: angulacions
Grup 3: canvis de pla
Grup 4: moviments de càmera

DURACIÓ DE TEMPS ESTABLERT:
Grup 1          del minut 0:00 al 1:03 (Sonaron las trompetas de la muerte…)
Grup 2          del minut 1:03 al 2:04 (No seas tan crítico…)
Grup 3          del minut 2:04 al 3:00 (Porqué bailando hasta el espíritu santo…)
Grup 4          del minut 3:00 al 4:01 (…………..final )

A CADA GRUP:
Es repartiran les feines i les funcions, procurant que hagi un director, un càmera i un muntador. El guió el faran entre tots, així com l’storyboard.
Alumne/a 1 = Director
Alumne/a 2 = Càmera
Alumne/a 3 = Muntador  (mirar arxiu inclòs)

Què es treballaria? (mirar arxiu inclòs)
1) VISIONAT DE VIDEOCLIPS (aula TIC o PDI a l’aula de plàstica)
2) CONÈIXER EL LLENGUATGE DEL CINEMA (més petit glossari)
3) FUNCIONS PER A L’EQUIP
4) FITXA D’EQUIP DE RODATGE
5) GUIÓ LITERARI
6) GUIÓ TÈCNIC
7) STORYBOARD

Com l’utilitzo a l’aula?
Treballarem el muntatge amb el Windows Movie Maker o amb els ordinadors de les aules TIC si tenen instal·lat el Pinacle Studio, amb la versió 11 o amb la 14 (amb la qual es podrien fer zooms).

Quines competències es treballen per aquesta proposta didàctica?
La comunicativa lingüística i audiovisual, la artística i cultural, la social i ciutadana, la d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre, tractament de la informació i competència digital.

Com avaluació l’activitat?
– El treball realitzar per a cada grup.
– La capacitat d’organitzar-se i el respecte pels companys.
– Valoració del resultat artístic de les preses.
– Grau en què han plasmat i adequat el videoclip al treball de pre-producció: guió literati, tècnic i l’storyboard.

1) VISIONAT DE VIDEOCLIPS (aula TIC o PDI a l’aula de plàstica)
Arxiu en doc: Arxiu amb documents i activitats

1.- Es visionaria el videoclip creat i penjat a youtube pel mateix grup, perquè nosaltres el farem completament diferent i utilitzarem només la cançó.
Espíritu santo (De la fe y las flores azules)
http://www.youtube.com/watch?v=m3oK4vwSfyo
2.- Veurem amb la pissarra digital altres videoclips del mateix grup i també vídeos digitals d’altres grups perquè es familiaritzen amb el format i comprovin altres maneres de treballar els elements del llenguatge audiovisual.
La fuerza (De la fe y las flores azules)
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=CeNN-c1U-6Q
Mar el poder del Mar (De la fe y las flores azules) amb únic pla seqüència, gravat mitjançant un tràveling des d’un vehicle.
http://www.youtube.com/watch?v=Mf4GmiDFfUo
Valsamo (de Pigmy “Miniaturas”), amb un  tràveling cap a endavant.
http://www.youtube.com/watch?v=QCsJSzj82Gc
Caminando (de Amaia Montero), amb molts canvis de pla.
http://www.youtube.com/watch?v=yR5jN_vLYgw&ob=av2e
i altres vídeos suggerits per l’alumnat en el moment del visionat.

2) CONÈIXER EL LLENGUATGE DEL CINEMA
(aula TAC, amb ordinadors personals)
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/lenguajecine.htm
http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/
http://www.xtec.es/~xripoll/llengua.htm

Presa (o “toma”): Tros de pel·lícula des de prémer el botó per a gravar fins parar la gravació.  “Corten”
Fotograma : Cadascuna de les fotografies que formen el film, en total 24 fotografies per segon i en els dibuixos animats japonesos moltes vegades 18 imatges per segon.
Il·luminació : Frontal, lateral, zenital, contrapicat, contrallum, etc.
Unitats narratives:
ESCENA: Grup de plans relacionats entre sí perquè ocorren en una mateixa acció i un mateix lloc. (Ex. Pati del centre, de nit)
SEQÜÈNCIA: Successió d’escenes que tracten un tema concret.
PLA: General, conjunt, mig, americà, primer pla, pla detall,………
ANGULACIONS: Picat, contrapicat, càmera baixa i càmera alta, càmera inclinada, etc

Sistemes de puntuació:
Fos a negre: la imatge passa a ser fosca fins arribar al negre.
Obertura en negre: la imatge des del negre passa a visualitzar-se correctament.
Fos encadenat: Una imatge es va difuminant fins sortir l’altra.
Cortineta: la imatge surt per dalt, per baix, dreta o esquerra, etc (digitalment i ha un munt de efectes de cortineta).
Desenfocament: es tanca un pla i es fa sortir l’altre amb un desenfocament de trànsit.
Tall: Canvi de pla.

3) FUNCIONS PER A L’EQUIP:

Alumne/a 1 = Director
– Decideix, junt amb els companys, com i què faran els actors, els espais, la manera de gravar i dels plans.
– Dirigirà la realització, la il·luminació i els valors artístics de les imatges així com que estiguin sincronitzades amb la música i perquè el seu minut s’acobli perfectament amb els altres grups.
Alumne/a 2 = Càmera
– Ajudarà al director amb la direcció de la fotografia i direcció artística.
– Gravarà totes les seqüències.
Alumne/a 3 = Muntador
– Buscar quin tipus de muntatge fareu.
– Seleccionar i ordenar les preses de la manera més adient.
– Combinar les imatges amb la banda sonora.
– Buscar possibilitats narratives del muntatge i aconseguir coherència narrativa.
– Donar èmfasi o ometre informació si cal.
Alumne/a 4 = Actor (possible extra d’un altre grup)
– S’acoblarà i farà allò que li demani l’equip del grup al qual no pertany.

4) ACTIVITAT-1

EQUIP DE RODATGE:

GRUP – ………………..
COMPONENTS DEL GRUP: Director:Càmera:Muntador:
Actors:

 

5)    GUIÓ LITERARI
Núm. de la SEQ.:Espai:GUIONISTA:

 

TITOL DEL GUIÓ:

GUIÓ LITERARI:(Argument)
Què fan?
Personatges?
 

 

 

6) ACTIVITAT-2

GUIÓ TÈCNIC:

SEQUÈNCIADescripció de l’acció…….  PLA TIPUS DE PLA AUDIO Temps(duració)
so Text de la cançó
Escena 1:  

 

P1
Escena 2:  

 

P2
Escena 3:  

 

P3

 

7) CREAR UN STORYBOARD:

Crear un storyboard senzill i esquemàtic, sobretot molt pràctic.

Exemple:

 

PROPOSTA PER A TREBALLAR

A PARTIR D’UNA CREACIÓ AUDIOVISUAL

La ley de la calle (Originalment: Rumble Fish “peix lluitador”)

FITXA TÈCNICA:

Títol original:                        Rumble Fish

Any:                                     1983

Duració:                              102 min.
Pais:                                    Amèrica
Director:                              Francis Ford Coppola
Guió:                                    Francis Ford Coopola i S.E. Hinton (novel·la)
Música:                               Steward Copeland
Fotografia:                           Stephen H. Burum
Repart:                                Matt Dillon, Mickey Rourke, Diane Lane, Dennis Hopper,                                                     Nicolas Cage, Vincent Spano,
Diana Scarwid, Chris Penn, Tom Waits, Laurence Fishburne,                                               Sofia Coppola,…
Productora:                         Universal presenta una producció Zoetrope.
Premis:                               Festival de San Sebastián (1984): Concha de Oro (Mejor                                                    película), Premio FIPRESCI
Globos de Oro (1984):      Nominada a la mejor BSO.
Gènere:                               Drama i Adolescència. Pel·lícula de cult.

 

La ley de la calle (1983) És una pel·lícula molt emblemàtica del director del “Padrino”, Francis Ford Coppola. Es tracta d’una adaptació de la novel·la de Susan E. Hinton. Va ser dirigida i produïda als seus estudis Zoetrope. Està ambientada en un poble industrial d’Oklahoma durant en els anys 50.
La història tracta d’una família desestructurada i el pes dramàtic recau sobre el germà petit, encarnat per l’actor Matt Dillon. Aquest personatge té un germà gran, “el chico de la moto” encarnat per l’actor Mike Rourke. El germà és, en terminologia americana, “un perdedor”. El pare, està interpretat per Dennis Hopper, un alcohòlic. Sobre els tres planeja l’ombra de la mare absent, que un dia va marxar i els va abandonar. És aquesta premissa psicologista, la que argumentalment, justifica i dóna peu al comportament desordenat i caòtic dels personatges.
El personatge encarnat per Matt Dillon, és el heroi i cap de la colla, el que es porta a la noia maca, l’actriu Diane Lane. El món del protagonista va des de l’institut fins a les baralles nocturnes entre bandes rivals. És un triomfador, almenys això sembla al principi. A poc a poc ens anem adonant del caràcter fronterer entre el temps que viu el protagonista i el temps en què es mou el món, que és més ràpid i va cap endavant, mentre que Matt Dillon intenta mantenir-se en un passat que ja no existeix, emmirallant-s’hi contínuament en el seu germà gran, la qual cosa el fa semblar cada cop més patètic als ulls de l’espectador.
El chico de la moto té un gran pes dramàtic, no només per la seva mitificació per part del germà petit, sinó perquè tota la pel·lícula està vista a través dels seus ulls de daltònic, i oïda a través de la seva malmesa capacitat auditiva.
Al voltant dels protagonistes tenim la colla d’amics de Matt Dillon,  entre els quals destaca el noi de les ulleres, un personatge que sembla fora del guió, i que és una mena de cronista del que passa. Tenim la noia del protagonista, i també tenim un antagonista, el policia, que està esperant caçar al “chico de la moto”, que encara representa un desafiament a l’autoritat, ja que era l’antic líder de les colles i el policia se la té jurada ja que en el passat se la va jugar segurament més d’un cop. La presentació d’aquest policia és molt significativa davant d’un enorme rellotge sense agulles, símbol de la mort i que transforma, a partir d’aquest moment la pel·lícula en una tragèdia, on ja podem intuir el final i de la que els protagonistes, sobretot el “chico de la moto”, no podran escapar, com si un oracle ja s’hagués pronunciat.
El transcurs del temps és un dels principals eixos del film. Els rellotges, sempre presents durant tota la pel·lícula, és una de les dues obsessions de Coppola, temps representat també amb els núvols que corren per la ciutat, el canvi del dia a la nit accelerat filmat fotograma a fotograma amb la música de fons del bateria de Police, Stiwar Copeland. Tot resulta una metàfora d’una mort pressentida.
L’altre obsessió important és la solitud, el no abandonar als demés, a mantenir el grup per a sobre de totes les coses.  És il·lustradora la conversa entre Matt Dillon i el Nicholas Cage a la porta del bar, desprès que aquest últim li aixequi la xicota al protagonista. El temps que passa reflectit pels núvols als vidres del bar, mentre veiem que el protagonista no creix i segueix ancorat en un temps que ja no existeix.
“ Fins aquí, a nivell argumental i de relacions entre personatges, podríem tenir una història de telefilm de sobretaula de diumenge. Però evidentment, i per gran sort, hi ha molt més. I aquest “molt més” no té a veure amb la història, sinó a la manera d’explicar-la amb allò que és específicament propi del setè art: el llenguatge cinematogràfic”.

Però, què és allò específic del cinema com a art?
Si el cinema té alguna cosa d’artística, aquesta és sens dubte el seu llenguatge, el que li és totalment específic.  I que no es pot reduir només a la suma de les seves parts. Una història, plasmada a través d’un guió, pot fer-nos moure els sentiments i moltes coses a dins, però això també ho pot fer una novel·la.
Són tots aquells sentiments, significats, estats d’ànim, tot el que es mou per dins el que no és explicat a partir de la història sinó de la manera de filmar-la. El pensament únic i les lleis del mínim esforç imperants als nostres dies en tots els àmbits fan que sigui difícil afrontar aquests temes, i més en la lectura del cinema, per la que les noves generacions i no tan noves, han esdevingut analfabetes gràcies en part a la televisió i en part a la mateixa indústria cinematogràfica.

Allò que es tracta de fer amb el visionat d’aquesta pel·lícula es reflexionar sobre els elements que la fan diferent a altres pel·lícules de temàtica similar que hagin vist els alumnes.
Per experiències amb altres alumnes i altres àmbits m’he adonat que films com aquests els costen de veure, els avorreixen i fins i tot els posen nerviosos ja que ho identifiquen amb cinema “rar”.  Es tracta de deixar-los parlar, de que manifestin fins i tot obertament el seu rebuig, si és el cas, o també, per què no, la seva fascinació, si és que aquesta emoció es produeix.

Com utilitzarem la pel·lícula a l’aula?
Intentarem visionar-la tota seguida i en bones condicions de llum, de so i de projecció, ja que la fotografia és important en aquest film.
Observaríem i parlaríem com a debat, sobre elements que proposarem a mena de preguntes a tot el grup i que dividirem en dos apartats:

Elements “terrestres”
– Quin és l’argument de la pel·lícula ?
– Quins són els considerats personatges principals ?
– Perquè són com són els personatges?
– Quines motivacions mouen els personatges ?
– Quins elements trobeu interessants del llenguatge cinematogràfic ?
(es suposa que ja s’ha donat aquest tema a l’aula)

Elements no “terrestres”
Establiríem aquí un llistat, en principi desordenat, d’elements que o bé no els agraden o tot el contrari. Tot allò que ha fet que la pel·lícula els entusiasmi o més aviat, que hagi produït distanciament amb les sensibilitats a que els té acostumats la televisió.
PER QUÈ US ESTEU AVORRINT?
Fer una llista d’elements que els avorreixen o no els interessen.
Perquè “Crepúsculo” és una història romàntica “chico y chica” i aquesta no?
Quina diferència hi ha ?
A què públic va dirigida ?

Ho faríem per després introduir l’alumnat en els conceptes de:
El pas del temps, com queda reflectit, (imatges accelerades de núvols, els rellotges, la música).
Parlarem del concepte de metàfora i quines apareixen (ex. núvols: pas del temps, rellotge sense agulles: mort, blanc i negre: passat ancorat dels personatges, color: la realitat que es pot percebre en algun moment com si els personatges fossin els peixos tancats a la peixera,  l’alliberament dels peixos com a fugida a la llibertat i transgressió de les normes i la inadaptació, etc.
La ferida a la panxa del protagonista, que llastra al protagonista, que li recorda i  l’impedeix sortir de la seva “realitat”.
Etc.

PERQUÈ CREIEM QUE ÉS INTERESSANT PELS ALUMNES ?
Es tracta no d’aprendre els tipus de plans i de moviments de càmera, sinó de “despertar” a una nova manera de veure el cinema que a poc a poc aniran descobrint en altres pel·lícules després.
En definitiva d’un punt de partida, d’una manera d’apropar-los al llenguatge cinematogràfic.

Vídeos:
DVD amb la pel·lícula de “La ley de la calle”.
Enllaç al tràiler de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=7voEoWRKbAE&feature=player_embedded
Escena final de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=UqxyRihSaTU&feature=related

Webs:
http://www.filmaffinity.com
http://www.fotogramas.es/Peliculas/La-ley-de-la-calle

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *