BENVINGUDA

Blog de Mariana Berdugo, llicenciada en Belles Arts i amb experiència laboral en el món del disseny gràfic.
Professora d’Educació Secundària Obligatòria de Visual i Plàstica al INS SI Martorell al Baix Llobregat (Barcelona).
Aquesta web és el projecte final del curs realitzat, telemàticament, amb el Portal Xtec: DSVP-Les TAC a l’Educació visual i plàstica a secundària i coordinat per la professora Montserrat Planella. Coordinadora del programa de formació telemàtica, grup de treball per a l’educació artística.
El curs té com a finalitat aconseguir eines per treballar les TAC  i adquirir recursos perquè el professorat el pugués fer servir amb l’alumnat des de l’educació visual i plàstica.
Hem treballat, sobretot, la dimensió creativa i les competències comunicatives tant la lingüística i audiovisual com l’artística i cultural a través de les TAC.
Cada mòdul comprèn un mitjà o camp d’actuació on s’utilitzen els suports digitals o audiovisuals, així com l’ús de la tecnologia digital:

  • Disseny i la il·lustració
  • Fotografia
  • Àmbit audiovisual
  • Processos d’art contemporani

 

Act. 1 Disseny i Il·lustració

Primeres propostes d’activitats:

PROPOSTA DE DISSENY

DE LA PORTADA D’UN CD

Activitat: Crear la maqueta d’un CD de música

Autora:   Mariana Berdugo              Arxiu en doc: proposta creacio cd


GRUP ON S’APLICA L’ACTIVITAT
Curs i característiques del grup:

  • Curs de Segon d’ESO
  • Grup amb una ràtio de aproximadament 29 alumnes.
  • Grup amb molta diversitat.

COM S’INSEREIX DINS LA PROGRAMACIÓ D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
Explica breument la seva ubicació dins la programació.

Formaria part de l’Unitat IV on es treballa la geometria bàsica i dins la sessió dedicada a les xarxes modulars i les simetries.
També a l’Unitat VIII on es treballa la imatge i la comunicació visual, els recursos de la retòrica visual i el món de la publicitat, disseny gràfic i il·lustració. Les tasques realitzades mitjançant la manipulació d’imatges o textos, reproducció tecnològica, etc.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
Descripció de l’activitat i dels passos a seguir per desenvolupar-la.

BASES:

  • Dirigit a: Grups de 3 o 4 alumnes de Segon d’ESO.
  • Dissenys de caràtula de CD: Música Jove.
  • Tema: Disseny d’una portada de CD de música actual per a un públic jove.
  • Mides: 400 x 400 píxels (realitzar només la part frontal quadrada del CD).
  • Mitjans tecnològics: Programa Gimp 2.0 del programari de la Generalitat i programes de recerca d’imatges a internet.

PRINCIPIS METODOLÒGICS:
Activitat en què és l’alumne/a qui en últim terme elabora i modifica els seus esquemes de coneixement, construint el seu propi aprenentatge. S’impulsa les relacions entre iguals, la confrontació i la modificació de punts de vista, la coordinació d’interessos, les decisions col·lectives, treball en grup, distribució de responsabilitats i tasques, el diàleg,…..separant qualsevol forma de discriminació.
El professor/a actua com a guia mediador per facilitar la construcció d’aprenentatges significatius que li permetin establir relacions, així com relacions entre l’activitat d’ensenyança i l’aprenentatge amb la vida real. Aprenen habilitats i estratègies de planificació i regulació de la pròpia activitat.

METODOLOGIA A L’AULA:
Plantejament de la proposta (explicació de dades i motivació).

Especificar com ha de ser una caràtula de CD i els elements que la composa (Nom del grup i logotip, eslògan promocional, fotografies, imatges vectorials…)  i quins son els objectius a aconseguir.
Visionat al canó o PDI, de caràtules conegudes per conèixer el mercat actual.
Omplir una graella amb “La reunió d’equip-grup” per tal distribuir les tasques a cada participant.
El dia de l’activitat a l’aula seguiran un full de pautes metodològiques per treballar amb el GIMP.

OBJECTIUS QUE ES VOLEN ASSOLIR
EXPLORAR I PERCEBRE

  • Experimentar la repetició, ritme i xarxes modulars de les formes per crear imatges visuals.
  • Aproximar a l’alumnat al mon del disseny gràfic, els multimèdia i l’expressió a l’aula.
  • Anàlisi dels elements bàsics del llenguatge visual del disseny.
  • Identificar els components del missatge visual.
  • Conèixer els recursos de la retòrica visual.
  • Explorar la dimensió creativa de les tecnologies.

INTERPRETAR I CREAR

  • Representació de formes a partir de punts de partida diversos, reflexionant sobre aspectes com la posició, la situació, els ritmes, els efectes repetitius, l’organització del espai, etc.
  • Anàlisi dels valors funcionals, estètics, culturals i discursius de les arts aplicades i del disseny.
  • Aplicació de les tècniques multimèdia a l’edició d’imatges i l’elaboració de propostes multidisciplinaris.
  • Utilització dels recursos TIC per a la recerca i la creació d’imatges.
  • Donar a conèixer el GIMP com a recurs TAC perquè l’alumnat l’utilitzi com a eina per dissenyar les seves propostes.

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

  • Elaboració de projectes creatius i cooperatius.
  • Reflexió sobre les estratègies i el paper de la publicitat i els mitjans de comunicació en la societat.
  • Actitud crítica i coeducativa davant les imatges.
  • Discriminar els valors i els contravalors de la publicitat.
  • Reflexionar sobre l’ús que es fa de les imatges als mitjans audiovisuals.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLARAN

  • Estructuració geomètrica de les composicions.
  • Xarxes modulars i simetries.
  • Ús de les eines: copiar, enganxar, duplicar.
  • El missatge visual. El significant i el significat
  • Recursos de la retòrica visual: la repetició, comparació, hipèrbole, etc.
  • Filtres d’imatge amb el GIMP, l’ús de les capes, etc.
  • La influència de la publicitat. La publicitat i el gènere.
  • Publicitat comercial i gent jove.

Temporització
Aproximadament 4 sessions d’una hora (es pot acabar com a deures).

Recursos humans i   materials necessaris
Ordinadors individuals a l’aula (Educat 1×1) per treballar els recursos TAC.
Canó/PDI i Fotocòpies.

Organització del grup:
(treball individual, sessió conjunta, treball per grups…)
Treball en grup de 3 o 4 alumnes.      Fotocòpia per a cada grup:

AQUÍ TENIU UN  ESQUEMA PER OMPLIR AMB LA VOSTRA REUNIÓ D´EQUIP

QUE DIBUIXAREM O QUE FAREM ORDRE DE LES CAPES NOM ALUMNE QUE HA FET CADA PART DEL TREBALL O CAPA.
ALUMNE1
ALUMNE 2
ALUMNE 3
ALUMNE 4       
 UN COP CADA MEMBRE DEL GRUP HA DIBUIXAT LA SEVA PART O CAPA, CAL DESAR-HO EN FORMAT XCFAQUEST FORMAT PERMET UTILITZAR LA IMATGE PER FUTURES APLICACIONS   CAL DECIDIR     L´ORDRE DE LES CAPES PER PODER DEFINIR COM SERÀ EL TREBALL FINAL  AMB L´AJUT DE LA PROFESSORA ES POT CONFECCIONAR EL DISSENY FINAL. DESAR LA FEINA FINAL A LA CARPETA DE DIBUIX AMB EL NOM DE ……………………………………………..
ANOTEU AMB AQUESTA FILA LES EINES I RECURSOS QUE VOLEU UTILITZAR. PER EXEMPLE ELS PATRONS, TAMPONS, ETC,….    
 OBSERVACIONS: EL TAMANY DE CADA CAPA  NOVA ÉS DE 400 x 400 pixels.

 

Dificultats d’aplicació o aspectes no previstos i solucions adoptades

(en cas de dur-la a terme)

Que treballin a diferents resolucions. Avisar just al començament de treballar, que tots han de posar els mateixos paràmetres per crear la imatge nova.
Si l’alumnat no té accés a una xarxa comú, cal que tots portin una memòria USB, perquè al final de la tasca repleguin tots els elements al arxiu del coordinador de grup. Caldrà que el professor/a porti també una memòria per si algun alumne/a no s’ho pot permetre o l’ha oblidat a casa.

Activitats d’avaluació per realitzar a l’aula:
1.- Un alumne/a del grup serà el coordinador del grup, qui reunirà tots els elements en un únic arxiu per realitzar la caràtula.
2.- Primer fareu un esbós o idea principal en paper, per després començar a treballar amb l’ordinador.
Crea un arxiu nou al GIMP amb les mides :
3.- Una bona distribució seria:
Primer alumne/a o coodinador/a: Realitzarà el fons de base del CD amb mòduls repetitius  i posarà les tipografies. També serà responsable de registrar al seu propi arxiu, tots els elements de la caràtula al final de la feina.
Segon alumne/a: Recerca d’imatges relacionades amb el grup de música escollit i retoc fotogràfic.
Tercer alumne/a: Logotip del grup.
Vigileu de tenir les eines de capes a la vista (Aneu a Plafons i obriu la finestra de Capes), perquè per poder treballar una zona concreta has de tenir activada amb un clic la capa seleccionada.

Criteris d’avaluació
Identificar els elements del llenguatge visual, constitutius essencials (configuracions estructurals, variacions cromàtiques, orientació espacial i textura) dels objectes i/o aspectes de la realitat. (Competència lingüística i audiovisual) i (Competència artística i cultural).
A cada avaluació es tindrà en compte els següents percentatges:
– Un 30 % de la nota són proves o activitats TAC.
Diferenciar i reconèixer els processos, tècniques i estratègies i materials en imatges de l’entorn audiovisual i multimèdia.(Competència lingüística i audiovisual) i (Tractament de la informació i competència digital)
Elaborar i participar, activament, en projectes de creació formal i visual individualment i cooperativament, aplicant les estratègies pròpies i adequades del llenguatge plàstic i visual. (Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic) i (Competència social i ciutadana)
Utilitzar el dibuix com a instrument de representació i de comunicació, i com a eina bàsica per a la plasmació d’idees. (Competència lingüística i audiovisual) i (Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic)


VALORACIÓ COMPETENCIAL
Quins coneixements adquirits aplica?
– El treball col·laboratiu.
– La capacitat organitzativa.
– Ús d’internet i recerca d’imatges.
– Retoc d’imatges amb programes senzills.
Quins nous coneixements fomenta?
– La necessitat de realitzar una selecció perceptiva i triar els elements més important per a la maqueta.
– Introducció al programa d’autoedició GIMP 2.0.
– Realitzar una maquetació real de la caràtula d’un CD mitjançant eines de disseny gràfic i publicitat.
Té connexions amb alguna altra àrea? Quina?
Matemàtiques: Anàlisi d’elements de la composició, repetició, proporció i ritme.
Tecnologies: Ús d’instruments i tècniques diverses per dibuixar.
Llengua: Elaboració de projectes audiovisuals i experimentació de les diferents fases de la producció: definició de la idea, del públic a qui s’adreça, del mitjà que s’utilitza, elaboració del guió, entre altres.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUE S’HI TREBALLEN:
Detallar quins aspectes competèncial s’hi posen en joc (no cal de totes les competències si no es treballen):

Competència artística i cultural: Apreciar i valorar les diferents vessants artístiques com la música i la elaboració del CD. Desenvolupar actituds de valoració de la creativitat, la pròpia capacitat estètica i el respecte cap a la diversitat d’expressions artístiques i culturals. Contextualització i reflexió mitjançant les tecnologies digitals per investigar i experimentar noves formes d’expressió.
Competència lingüística i audiovisual.: Potenciació de l’observació, l’anàlisi i la valoració de missatges audiovisuals des del punt de vista de la innovació formal i temàtica, de l’educació del sentit estètic i de la capacitat comunicativa. Elaboració de la imatge visual, recursos de la retòrica visual, la publicitat i el gènere així com a quin públic va destinat. Aprenen a discriminar els valors i els contravalors de la publicitat.
Competència d’aprendre a aprendre : Al treballar amb dues versions finals de la maqueta del CD, s’obre la possibilitat de experimentar, relacionar formes i adquirir l’aptitud d’autoavaluar  els propis coneixements adquirits.
Competència social i ciutadana: Comprensió crítica, el pensament creatiu i l’expressió de les emocions, vivències, idees, gustos personals, ideologies, ús de símbols, etc. Determinació Aprenentatge col·laboratiu que promouen actituds de respectes i tolerància, flexibilitat, etc.
Competència matemàtica : Adquirir coneixement d’aspectes espacials de la realitat, per mitjà de representació geomètrica de les formes. Construcció, mitjançant coordenades cartesians, imatges repetitives i modulars que permeten fer composicions interessants. Utilitzar elements de descripció i expressió tenint en compte conceptes com l’equilibri, la proporció i el ritme.
Competència en el tractament de la informació i competència digital :Ja que es maqueta amb un programa d’autoedició com el GIMP, on utilitzaran l’internet, dibuixos vectorials, eines com copiar i engantxar, duplicar amb coordenades, filtres d’imatges, etc.

BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS D’INTERÈS:
E. Carter, D. (1997), American corporate identiti, New York: Watson-Guptill Publications.
Núñez C., Padrol J.M., Romagosa M. (2011), Croma 3/1 Visual i Plàstica – I, Barcelona: Ed. Casals
Metz, C., Eco, U. (1972), Análisis de las imágenes, Buenos Aires: Ed. Tiempo contemporáneo.

CD’S:
CD Croma XXI, Visual i Plàstica I ESO, CD-ROM interactiu d’Ed. Casals, S.A., 2008.

MULTIMÈDIA:
Imatges gratuïtes:
<www.google.es/> (recerca d’imatges)
Ex: imatges de música rock, música beat, música heavy metal, etc.)
<www.gimp.org.es/> (descàrrega gratuïta de tutorial del GIMP)
<www.youtube.es/> (videos de tutorials del Gimp amb activitats variades)

Dues propostes per a la maqueta d’una caràtula de CD:

Valoració de les dues versions:
Caràtula  per a un CD de música Hard Rock.
Autora:   Mariana Berdugo             Arxiu en doc: Valoració de les dues versions
Grup Musical: Point in Mouth

Point in Mouth és un grup de joves estudiants de Segon d’ESO del Prat de Llobregat d’entre 13 i 14 anys. Fan una música que ells defineixen com rock alternatiu amb influències del punt i el metal.

Aquest treball és el projecte del seu primer CD. La imatge ha estat treballada conjuntament amb el mateix grup de música procurant captar a un públic també jove. He triat imatges dels seus concerts i algunes de les seves idees. Per això, vam buscar informació de grups amb les mateixes característiques i sobre tot logotips.

El missatge de “grup musical jove” en les dues propostes queden definits de la següent manera:
– 1a opció: Amb les cares en moviment i un noi cridant (crit = música /cantar). La imatge és el resultat del muntatge de les cares fotocopiades de cadascú, a continuació es retoquen per aconseguir una imatge impactant.
– 2a opció: En l’altre cas, l’aglomeració composada de fotografies plenes de guitarres elèctriques mentre realitzen una maqueta a un estudi de gravació, recorden l’estil de música a la que es volen relacionar (guitarres=música).
La imatge de la primera opció amb la caràtula composada per tres cares deformades dels joves, és més efectista, en canvi l’altre proposta podria formar part del revers. Per això, trobo més adient la primera opció per realitzar la caràtula final.
El logotip representa la traducció literal de les paraules en anglès del seu propi nom de grup, o sigui “punt a la boca”. Els colors escollits: el negre, el vermell i els grisos, ajuden a potenciar la idea de grup possiblement de rock i la repetició del anagrama  l’associem a l’estructura del ritme musical.
La tipografia encara que és una lletra gòtica (Gotyk Poszarpany), resulta molt llegible i s’ha comprovat que la seva aplicació no dona massa dificultats.

Act. 2 Fotografia

PROPOSTA SOBRE
LA LECTURA DE FOTOGRAFIES

Activitat: Fotografies de paisatge urbà de Hong Kong
(Diferents visions de l’arquitectura de la ciutat de Hong Kong)

Autora:   Mariana Berdugo               Arxiu en doc: proposta creacio cd

A quin nivell educatiu?
Alumnes de l’optativa de 4 d’ESO.
Grups de 3 alumnes.

A partir de quines imatges?
2 sèries de fotografies de la mateixa ciutat, però amb dues visions molt diferents.

Sèries de Fotografies:
1.- Fotografies de paisatgisme urbà (panoràmiques de l’arquitectura a la ciutat de Hong Kong).
2.- Fotografies de paisatgisme urbà (imatges significatives de l’arquitectura a la ciutat de Hong Kong).
Quins són els fotògrafs?
1.- Diferents fotògrafs. Sèrie de fotografies més turístiques de la ciutat.
2.- Michael Wolf, fotògraf alemany (Munich), que va realitzar una sèrie de fotografies sobre estructures urbanes d’edificis.
Línies d’actuació?
L’exercici es desenvoluparà dins les següents línies d’actuació en que es fonamenta el plantejament curricular de la matèria de visual i plàstica a l’optativa de 4t d’ESO:
1.- Explorar i percebre mitjançant l’observació, l’anàlisi, l’identificació dels aspectes més rellevants de les imatges com a part d’un procés creatiu. Interès en la recerca d’informació.
2.- Dimensió social i cultural. Reconèixer, comprendre i interpretar imatges de diferents països i de diferents fotògrafs relacionades amb el reportatge fotogràfic i el retrat de nens. Tractar un tema contemporani i contextualitzat dins el seu entorn social i històric. Reconèixer la diversitat cultural i social on viuen i sobretot el respecte cap al patrimoni cultural.

Quines competències es treballen?
La comunicativa lingüística i audiovisual, la artística i cultural, la social i ciutadana, la d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre.

Quins són els objectius?
A vegades anem per carrer sense adonar-nos de detalls que ens parlen de les estructures urbanes (de la seva estètica, de la seva harmonia, del seu caos, etc.).
Wolf mostra una visió poc convencional de la estètica estructural de la arquitectura urbana. Fotografies frontals i sense perspectiva, amb picats que sorprenen …..
En aquest exercici plantejo als meus alumnes la possibilitat de fer un estudi de les imatges i un debat sobre elles.

Perquè plantejo el comentari d’aquestes fotografies?
La fotografia capta la realitat ?  És objectiva ?
Una sèrie de fotografies ens mostra i retrata una ciutat des de dues perspectives diferents.
Que elements diferencien aquestes dues sèries de fotografies ?

Com es treballaria la lectura?
Treball en grups de Sistematitzar o enumerar els diferents elements (enquadrament, punt de vista, cerca de l’estructura lineal, … repetició que ens reflexa l’alienació de viure a una ciutat tant gran.
Aquesta sensació es pot percebre amb la raó, només veient les fotografies de la primera sèrie (fotos més turístiques) i amb les fotos de Wolf que ens arriba a produir fins i tot un sentiment de terror.
L’esser humà reduït a una partícula entre milers, a un àtom anònim, a una formiga gairebé al no res.
Per això es vol plantejar que els alumnes comentin les fotografies fent un debat final a l’aula.

Aspectes a comentar a l’aula:
Primer: visionat de la primera sèrie de fotografies estil turístic. Són fotografies que es poden trobar a internet o a catàlegs d’agències de viatges, són il·lustratives.
Comentari de:
A) Sensació que produeix la ciutat de Hong Kong.
B) Com hi viu la gent? Són ciutats massificades.
C) Comentari artístic sobre les fotografies (es donaran paràmetres i aspectes que després es podran comentar entre les dues sèries.)
i. Tipus d’angular empleat
ii. Tipus d’enquadrament
iii. Tipus de color
iv. Punt de vista de la fotografia
Segon: Visionat de la segona sèrie de fotografies de Michael Wolf. Es pot parlar abans del fotògraf i sobretot, dir que ha viscut a Hong Kong, per la qual cosa coneix la ciutat i el que se sent quan s’hi viu.
Tornar a fer el comentari d’abans, punt per punt.
Un cop fet, es fan servir els paràmetres del punt C) per tal de poder veure les diferències que han fet que una sèrie de fotografies produeixi una sensació i l’altra sèrie de fotografies produeixi una altra.

Avaluació:
– L’actitud del grups.
– Les respostes donades i l’anàlisi fet per cada grup.
– Aprofitament de tots els criteris per analitzar una fotografia.
– Les reflexions fetes de les fotografies.
– Ser capaç de diferenciar i fer comparacions entre les fotografies.
– Sentit crític davant les fotografies.
– La claredat, motivació i participació al debat final a l’aula.

DOCUMENT PER UTILITZAR A L’AULA:

SÈRIE 1:   Fotografies de paisatgisme urbà (panoràmiques de l’arquitectura a la ciutat de Hong Kong):

Autora:   Mariana Berdugo                Arxiu en doc: Fotografies per a la lectura de fotos

SÈRIE 2:  Fotografies de paisatgisme urbà (imatges significatives de l’arquitectura a la ciutat de Hong Kong):

PROPOSTA D’ACTIVITAT
AL VOLTANT DEL
REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Reportatge fotogràfic: Retrat i infància

Autora: Mariana Berdugo – INS Ribera Baixa                   Arxiu en doc: Reportatge fotogràfic

A quin nivell educatiu?
Alumnes de l’optativa de 4t ESO

A partir de quines imatges?
Quatre retrats diferents de nens a diferents països del món.

Quins són els fotògrafs?
David Alan Harvey, Steve McCurry, Jonas Bendiksen i Jacob Aue Sobol.

Quins són els objectius?
Treballar el reportatge fotogràfic amb una temàtica propera i interessant per a l’alumnat. Que se senti implicat en un entorn diferent al seu, però dins una realitat a la que pertany indiscutiblement i on és partícip.
Apropar-lo al fotoperiodisme i la fotografia documental i sobretot a l’instant precís a la fotografia.
Aquest exercici ens permetrà comprovar con cada fotògraf, amb la seva càmera, té una actitud diferent davant la realitat que captura. S’aconsegueix construir significats diferents als voltant dels personatges, a vegades amb imatges més dures i a vegades amb imatges més dolces però plenes de gran sensibilitat personal i artística. Altres vegades reflecteixen aspectes més socials, de la seva condició o nivell econòmic, etc. Totes acaben construint un univers ple d’expressions.

Línies d’actuació?
L’exercici es desenvoluparà dins les següents línies d’actuació en que es fonamenta el plantejament curricular de la matèria de visual i plàstica a l’optativa de 4t d’ESO:
1.- Explorar i percebre mitjançant l’observació, l’anàlisi, l’identificació dels aspectes més rellevants de les imatges com a part d’un procés creatiu. Interès en la recerca d’informació.
2.- Dimensió social i cultural. Reconèixer, comprendre i interpretar imatges de diferents països i de diferents fotògrafs relacionades amb el reportatge fotogràfic i el retrat de nens. Tractar un tema contemporani i contextualitzat dins el seu entorn social i històric. Reconèixer la diversitat cultural i social on viuen i sobretot el respecte cap al patrimoni cultural.

Quines competències es treballen?
La comunicativa lingüística i audiovisual, la artística i cultural, la social i ciutadana, la d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre, tractament de la informació i competència digital.

Com treballaríem  a l’aula?
En grups de 3 o 4 alumnes amb ordinadors a l’aula, des de on podrien fer recerca d’informació en diferents pàgines webs.

Quin seria el procés de treball ?
1.- Buscar a l’internet documentació sobre els 4 diferents fotògrafs. Ho realitzaran tots els membres alhora perquè la recerca d’informació és sempre molt important. Refondran la informació a un arxiu.
2.- Classe teòrica on s’expliquen els conceptes que sortiran a un petit qüestionari que servirà de referència per analitzar la imatge. Canó digital amb esquema i imatges que siguin exemples clars i il·lustratius dels aspectes a analitzar, d’aquesta manera s’interioritza millor els continguts analitzats.
2.- A continuació cadascú contestaria un qüestionari sobre les quatre fotografies proposades amb la intenció de fer una lectura i anàlisi de cada imatge.
Qüestionari:
a. Una petita descripció d’allò que hi veuen a la imatge
b. Quins són els components visuals més importants que hi surten a la seva fotografia (punt, tipus de línies, formes, ritmes, textures, colors, volum, perspectives,…)
c. Anàlisi d’aspectes més analítics com són la il·luminació, la composició i enquadrament, el punt de vista, els tipus de plans, si és a color o en blanc i negre, quin és el centre d’interès o motiu més rellevant,
d. Buscar el significat fotogràfic i temàtic de la imatge. La imatge fotogràfica com a document de la realitat objectiva, com a finalitat, informació descriptiva, etc.
e. Aconseguir reflectir quin tema tracta.

Fer-se preguntes en grup (desenvolupament del sentit crític):
– Quins sentiments expressen les mirades dels nens a les fotografies ?
– Què és allò que més et crida l’atenció ?
– Què pot significar per a vosaltres ?
– Quina fotografia us sembla més interessant ? Perquè?
– On penseu que l’instant és més decisiu ?
– Perquè es realitzen aquestes fotografies de reportatge ?

Reportatge fotogràfic:
– A continuació demanaria, a cada grup, realitzar un reportatge fotogràfic de retrat de adolescents coneguts del barri amb qui tinguin confiança, amb germans o cosins, etc.
– També es realitzaria, un altre cop, el qüestionari de preguntes i fer-se preguntes en grup.
– Es treballaria després la comparació de les expressions (emocions bàsiques: tristesa, alegria, por ràbia, etc.) i gestos (actitud postural i gestual, mirada, gestos facials o del cos, etc.) de les dues sèrie de fotografies entre sí, de manera que pugin treballar la educació emocional.
– Aquesta exploració permetria tenir un contacte més profund del seu entorn social i familiar.
– Fins i tot es podrien observar diferències expressives, entre adolescents de diferents barriades i amb entorns socials més desfavorits del seu entorn. D’aquesta manera es sentirien més implicats, i alhora, aconseguiríen  veure i analitzar la realitat des de punts de vista diferents.

Conclusió:
Cada grup exposaria oralment les seves conclusions davant de l’aula seguint pautes treballades anteriorment, realitzant una presentació o  treball audiovisual. Les conclusions més interessants es podrien penjar al bloc digital del professor/a on l’alumnat exposa normalment les seves feines.
En aquesta s’inclourà les ampliacions i noves valoracions interessants, d’altres companys, que surtin de les exposicions orals.

Avaluació:
Es valorarà per a cada grup:
– L’actitud del grup i la seva capacitat organitzativa.
– Les respostes donades del qüestionari i la seva bona redacció.
– Aprofitament de tots els criteris per analitzar una fotografia.
– Les reflexions fetes de les fotografies. Capacitat de anàlisi de totes les imatges donades.
– Capacitat de sintetitzar i seleccionar la informació trobada.
– Ser capaç de diferenciar i fer comparacions entre les fotografies.
– Sentit crític davant una imatge.
– La claredat de l’exposició oral quan presentin el seu treball audiovisual.
– Arxius audiovisuals que acompanyen l’exposició oral.

Autora: Mariana Berdugo                   Arxiu en doc:  Fotografies de reporters
DOCUMENT PER UTILITZAR A L’AULA:
Fotografies de l’Agència internacional Magnum Photos
Diferents visions individuals de fotògrafs reporters i la seva crònica del món (interpretació de les persones, situacions, diferents estils de vida, diferents cultures, etc.)

 

Els quatre  exemples:

Autora: Mariana Berdugo

FORUM DE PROPOSTES

SOBRE L’OBRA D’UN/A FOTÒGRAF/A

Autoretrat Figurat

L’activitat podria realitzar-se amb alumnes de l’optativa de 4t d’ESO, però també es podria fer a 3r d’ESO. Se suposa que l’activitat següent es fa amb alumnes que tenen l’autorització signada de drets d’imatge, seguint la llei.
La meva proposta gira entorn l’artista i fotògrafa Cindy Sherman, considerada per ella mateixa i per molts seguidors, una artista conceptual. Barreja a les seves obres pintura i fotografia, amb unes posades en escena molt cinematogràfiques i expressives. Mostra sempre un gran interès per la imatge social de la dona i les relacions entre home-dona i com veu l’home a la dona i com es veu ella a si mateix. Són interessant les seves fotografies “Film Stills”, autoretrats en blanc i negre on la seva aparença recorda als anys cinquanta i seixanta.
Durant molt anys va treballar el seu autoretrat en mil postures diferents adoptant identitats també diferents, però ja en color.
Els seus canvis de aspecte i transformacions es formalitzaven mitjançant disfresses, pròtesis, pintura, etc., amb una visió molt artística de la seva identitat.
Els aspectes que proposo treballar a partir de la seva obra:
A.- Guió narratiu amb una intenció creada.
B.- Fotografia d’autoretrat basada en el guió (es pot realitzar a l’aula amb una càmera de fotos i trípode o a casa seva amb el disparador automàtic).
Procés de treball:
1) Al començament es mostrarà una exposició amb imatges de l’artista en l’aula, perquè coneguin la seva obra. Explicació de la seva situació en el món de la fotografia.
2) Proposar exemples extrets de les fotografies visionades.
3) Es realitzarà la creació d’una narració amb un guió de manera individual, a partir d’una intenció creada i que els seus companys no han de conèixer. Cada alumne ha de plantejar-se una historia (muntar-se una pel·lícula” col·loquialment parlant) on busquin una visió diferent de si mateix però que alhora l’identifiqui.
4) Aquest guió permetrà recrear l’autoretrat i l’escena, amb lo qual realitzaran una fotografia que serà la imatge nova i diferent de sí mateix.
5) Cada alumne mostrarà el seu autoretrat, i la resta del alumnat haurà d’endevinar les intencions que tenien els autors.

Es valorarà que les intencions o sensacions siguin captades.
La qualitat del guió i la posada en escena.
La capacitat de anàlisi de totes les imatges noves de si mateix creades.
L’originalitat i creativitat del guió i les reflexions fetes de les fotografies.


Act. 3 Narracions Audiovisuals

PROPOSTA SOBRE LA CREACIÓ D’UNA PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ

STOP-MOTION AMB PLASTILINA.

Activitat: Creació d’un videoclip amb plastilina per a Sant Jordi
SI JO FOS UN DRAC

Treballar amb l’alumnat de PRIMER D’ESO
Amb un total de 20 alumnes dividits en grups de 4, que dona com a resultat 5 grups.
Cada grup tindrà un paper important en el procés de confecció del vídeo.
L’activitat està pensada per treballar-la entre tota l’aula  com a grup-classe, perquè doni com a resultat final un videoclip cohesionat, enllaçant les 3 parts que composen els tres grups de primer d’ESO (a, b i c)
Encara que la música és divertida, alegre i distesa, marcarem com a prioritat una sèrie de pautes a cada grup per a complir, per tal que els aprenentatges siguin conduïts.

Resultat de l’activitat:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Vj5idvAYkeE[/youtube]

 

PROPOSTA SOBRE LA

CREACIÓ D’UNA CREACIÓ AUDIOVISUAL

Activitat: Creació d’un videoclip amb la cançó “Espíritu santo”
Grup musical: De la fe y las flores azules
Autora:   Mariana Berdugo
Arxiu en doc: videoclip amb Delafe i las flores azules

Treballar amb l’optativa de 4t d’ESO.
Amb un total de 12 alumnes dividits en grups de 3, que dona com a resultat 4 grups.
Cada grup enregistrarà en vídeo aproximadament un minut dels 4 minuts de duració de la cançó.
L’activitat està pensada per treballar-la entre tota l’aula  com a grup-classe, perquè doni com a resultat final un videoclip cohesionat, enllaçant les 4 parts.
Encara que la música és divertida, alegre i distesa, marcarem com a prioritat una sèrie de pautes a cada grup per a complir, per tal que els aprenentatges siguin conduïts.

Quin seria el procés?
1.- Visionat de videoclips (mirar arxiu inclòs), més visionat de pàgines web sobre el llenguatge cinematogràfic.
2.- Caldrà una càmera digital per a gravar el videoclip, si el departament no en té és pot demanar prestada al centre. Es pot gravar tot el mateix dia passant la càmera a cada grup de manera lineal.
3.- El lloc per a gravar pot ser el pati o entrada del institut.
4.- Caldrà un petit equip de cd per escoltar la música i fer l’acció (després traurem el so per posar l’original).
5.- Es crearan 4 grups de tot l’alumnat, amb 3 alumnes per a cada grup:
(Grup 1, Grup 2, Grup 3 i Grup 4)
6.- Els actors poden ser el dos alumnes que no estan gravant, però caldria afegir als guions un tercer actor que podria ser algun càmera dels altres grups, així al videoclip final hi sortirien tots.
7.- A cada grup es demanarà treballar una part del llenguatge cinematogràfic:
Grup 1: càmera fixa
Grup 2: angulacions
Grup 3: canvis de pla
Grup 4: moviments de càmera

DURACIÓ DE TEMPS ESTABLERT:
Grup 1          del minut 0:00 al 1:03 (Sonaron las trompetas de la muerte…)
Grup 2          del minut 1:03 al 2:04 (No seas tan crítico…)
Grup 3          del minut 2:04 al 3:00 (Porqué bailando hasta el espíritu santo…)
Grup 4          del minut 3:00 al 4:01 (…………..final )

A CADA GRUP:
Es repartiran les feines i les funcions, procurant que hagi un director, un càmera i un muntador. El guió el faran entre tots, així com l’storyboard.
Alumne/a 1 = Director
Alumne/a 2 = Càmera
Alumne/a 3 = Muntador  (mirar arxiu inclòs)

Què es treballaria? (mirar arxiu inclòs)
1) VISIONAT DE VIDEOCLIPS (aula TIC o PDI a l’aula de plàstica)
2) CONÈIXER EL LLENGUATGE DEL CINEMA (més petit glossari)
3) FUNCIONS PER A L’EQUIP
4) FITXA D’EQUIP DE RODATGE
5) GUIÓ LITERARI
6) GUIÓ TÈCNIC
7) STORYBOARD

Com l’utilitzo a l’aula?
Treballarem el muntatge amb el Windows Movie Maker o amb els ordinadors de les aules TIC si tenen instal·lat el Pinacle Studio, amb la versió 11 o amb la 14 (amb la qual es podrien fer zooms).

Quines competències es treballen per aquesta proposta didàctica?
La comunicativa lingüística i audiovisual, la artística i cultural, la social i ciutadana, la d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre, tractament de la informació i competència digital.

Com avaluació l’activitat?
– El treball realitzar per a cada grup.
– La capacitat d’organitzar-se i el respecte pels companys.
– Valoració del resultat artístic de les preses.
– Grau en què han plasmat i adequat el videoclip al treball de pre-producció: guió literati, tècnic i l’storyboard.

1) VISIONAT DE VIDEOCLIPS (aula TIC o PDI a l’aula de plàstica)
Arxiu en doc: Arxiu amb documents i activitats

1.- Es visionaria el videoclip creat i penjat a youtube pel mateix grup, perquè nosaltres el farem completament diferent i utilitzarem només la cançó.
Espíritu santo (De la fe y las flores azules)
http://www.youtube.com/watch?v=m3oK4vwSfyo
2.- Veurem amb la pissarra digital altres videoclips del mateix grup i també vídeos digitals d’altres grups perquè es familiaritzen amb el format i comprovin altres maneres de treballar els elements del llenguatge audiovisual.
La fuerza (De la fe y las flores azules)
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=CeNN-c1U-6Q
Mar el poder del Mar (De la fe y las flores azules) amb únic pla seqüència, gravat mitjançant un tràveling des d’un vehicle.
http://www.youtube.com/watch?v=Mf4GmiDFfUo
Valsamo (de Pigmy “Miniaturas”), amb un  tràveling cap a endavant.
http://www.youtube.com/watch?v=QCsJSzj82Gc
Caminando (de Amaia Montero), amb molts canvis de pla.
http://www.youtube.com/watch?v=yR5jN_vLYgw&ob=av2e
i altres vídeos suggerits per l’alumnat en el moment del visionat.

2) CONÈIXER EL LLENGUATGE DEL CINEMA
(aula TAC, amb ordinadors personals)
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/lenguajecine.htm
http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/
http://www.xtec.es/~xripoll/llengua.htm

Presa (o “toma”): Tros de pel·lícula des de prémer el botó per a gravar fins parar la gravació.  “Corten”
Fotograma : Cadascuna de les fotografies que formen el film, en total 24 fotografies per segon i en els dibuixos animats japonesos moltes vegades 18 imatges per segon.
Il·luminació : Frontal, lateral, zenital, contrapicat, contrallum, etc.
Unitats narratives:
ESCENA: Grup de plans relacionats entre sí perquè ocorren en una mateixa acció i un mateix lloc. (Ex. Pati del centre, de nit)
SEQÜÈNCIA: Successió d’escenes que tracten un tema concret.
PLA: General, conjunt, mig, americà, primer pla, pla detall,………
ANGULACIONS: Picat, contrapicat, càmera baixa i càmera alta, càmera inclinada, etc

Sistemes de puntuació:
Fos a negre: la imatge passa a ser fosca fins arribar al negre.
Obertura en negre: la imatge des del negre passa a visualitzar-se correctament.
Fos encadenat: Una imatge es va difuminant fins sortir l’altra.
Cortineta: la imatge surt per dalt, per baix, dreta o esquerra, etc (digitalment i ha un munt de efectes de cortineta).
Desenfocament: es tanca un pla i es fa sortir l’altre amb un desenfocament de trànsit.
Tall: Canvi de pla.

3) FUNCIONS PER A L’EQUIP:

Alumne/a 1 = Director
– Decideix, junt amb els companys, com i què faran els actors, els espais, la manera de gravar i dels plans.
– Dirigirà la realització, la il·luminació i els valors artístics de les imatges així com que estiguin sincronitzades amb la música i perquè el seu minut s’acobli perfectament amb els altres grups.
Alumne/a 2 = Càmera
– Ajudarà al director amb la direcció de la fotografia i direcció artística.
– Gravarà totes les seqüències.
Alumne/a 3 = Muntador
– Buscar quin tipus de muntatge fareu.
– Seleccionar i ordenar les preses de la manera més adient.
– Combinar les imatges amb la banda sonora.
– Buscar possibilitats narratives del muntatge i aconseguir coherència narrativa.
– Donar èmfasi o ometre informació si cal.
Alumne/a 4 = Actor (possible extra d’un altre grup)
– S’acoblarà i farà allò que li demani l’equip del grup al qual no pertany.

4) ACTIVITAT-1

EQUIP DE RODATGE:

GRUP – ………………..
COMPONENTS DEL GRUP: Director:Càmera:Muntador:
Actors:

 

5)    GUIÓ LITERARI
Núm. de la SEQ.:Espai:GUIONISTA:

 

TITOL DEL GUIÓ:

GUIÓ LITERARI:(Argument)
Què fan?
Personatges?
 

 

 

6) ACTIVITAT-2

GUIÓ TÈCNIC:

SEQUÈNCIADescripció de l’acció…….  PLA TIPUS DE PLA AUDIO Temps(duració)
so Text de la cançó
Escena 1:  

 

P1
Escena 2:  

 

P2
Escena 3:  

 

P3

 

7) CREAR UN STORYBOARD:

Crear un storyboard senzill i esquemàtic, sobretot molt pràctic.

Exemple:

 

PROPOSTA PER A TREBALLAR

A PARTIR D’UNA CREACIÓ AUDIOVISUAL

La ley de la calle (Originalment: Rumble Fish “peix lluitador”)

FITXA TÈCNICA:

Títol original:                        Rumble Fish

Any:                                     1983

Duració:                              102 min.
Pais:                                    Amèrica
Director:                              Francis Ford Coppola
Guió:                                    Francis Ford Coopola i S.E. Hinton (novel·la)
Música:                               Steward Copeland
Fotografia:                           Stephen H. Burum
Repart:                                Matt Dillon, Mickey Rourke, Diane Lane, Dennis Hopper,                                                     Nicolas Cage, Vincent Spano,
Diana Scarwid, Chris Penn, Tom Waits, Laurence Fishburne,                                               Sofia Coppola,…
Productora:                         Universal presenta una producció Zoetrope.
Premis:                               Festival de San Sebastián (1984): Concha de Oro (Mejor                                                    película), Premio FIPRESCI
Globos de Oro (1984):      Nominada a la mejor BSO.
Gènere:                               Drama i Adolescència. Pel·lícula de cult.

 

La ley de la calle (1983) És una pel·lícula molt emblemàtica del director del “Padrino”, Francis Ford Coppola. Es tracta d’una adaptació de la novel·la de Susan E. Hinton. Va ser dirigida i produïda als seus estudis Zoetrope. Està ambientada en un poble industrial d’Oklahoma durant en els anys 50.
La història tracta d’una família desestructurada i el pes dramàtic recau sobre el germà petit, encarnat per l’actor Matt Dillon. Aquest personatge té un germà gran, “el chico de la moto” encarnat per l’actor Mike Rourke. El germà és, en terminologia americana, “un perdedor”. El pare, està interpretat per Dennis Hopper, un alcohòlic. Sobre els tres planeja l’ombra de la mare absent, que un dia va marxar i els va abandonar. És aquesta premissa psicologista, la que argumentalment, justifica i dóna peu al comportament desordenat i caòtic dels personatges.
El personatge encarnat per Matt Dillon, és el heroi i cap de la colla, el que es porta a la noia maca, l’actriu Diane Lane. El món del protagonista va des de l’institut fins a les baralles nocturnes entre bandes rivals. És un triomfador, almenys això sembla al principi. A poc a poc ens anem adonant del caràcter fronterer entre el temps que viu el protagonista i el temps en què es mou el món, que és més ràpid i va cap endavant, mentre que Matt Dillon intenta mantenir-se en un passat que ja no existeix, emmirallant-s’hi contínuament en el seu germà gran, la qual cosa el fa semblar cada cop més patètic als ulls de l’espectador.
El chico de la moto té un gran pes dramàtic, no només per la seva mitificació per part del germà petit, sinó perquè tota la pel·lícula està vista a través dels seus ulls de daltònic, i oïda a través de la seva malmesa capacitat auditiva.
Al voltant dels protagonistes tenim la colla d’amics de Matt Dillon,  entre els quals destaca el noi de les ulleres, un personatge que sembla fora del guió, i que és una mena de cronista del que passa. Tenim la noia del protagonista, i també tenim un antagonista, el policia, que està esperant caçar al “chico de la moto”, que encara representa un desafiament a l’autoritat, ja que era l’antic líder de les colles i el policia se la té jurada ja que en el passat se la va jugar segurament més d’un cop. La presentació d’aquest policia és molt significativa davant d’un enorme rellotge sense agulles, símbol de la mort i que transforma, a partir d’aquest moment la pel·lícula en una tragèdia, on ja podem intuir el final i de la que els protagonistes, sobretot el “chico de la moto”, no podran escapar, com si un oracle ja s’hagués pronunciat.
El transcurs del temps és un dels principals eixos del film. Els rellotges, sempre presents durant tota la pel·lícula, és una de les dues obsessions de Coppola, temps representat també amb els núvols que corren per la ciutat, el canvi del dia a la nit accelerat filmat fotograma a fotograma amb la música de fons del bateria de Police, Stiwar Copeland. Tot resulta una metàfora d’una mort pressentida.
L’altre obsessió important és la solitud, el no abandonar als demés, a mantenir el grup per a sobre de totes les coses.  És il·lustradora la conversa entre Matt Dillon i el Nicholas Cage a la porta del bar, desprès que aquest últim li aixequi la xicota al protagonista. El temps que passa reflectit pels núvols als vidres del bar, mentre veiem que el protagonista no creix i segueix ancorat en un temps que ja no existeix.
“ Fins aquí, a nivell argumental i de relacions entre personatges, podríem tenir una història de telefilm de sobretaula de diumenge. Però evidentment, i per gran sort, hi ha molt més. I aquest “molt més” no té a veure amb la història, sinó a la manera d’explicar-la amb allò que és específicament propi del setè art: el llenguatge cinematogràfic”.

Però, què és allò específic del cinema com a art?
Si el cinema té alguna cosa d’artística, aquesta és sens dubte el seu llenguatge, el que li és totalment específic.  I que no es pot reduir només a la suma de les seves parts. Una història, plasmada a través d’un guió, pot fer-nos moure els sentiments i moltes coses a dins, però això també ho pot fer una novel·la.
Són tots aquells sentiments, significats, estats d’ànim, tot el que es mou per dins el que no és explicat a partir de la història sinó de la manera de filmar-la. El pensament únic i les lleis del mínim esforç imperants als nostres dies en tots els àmbits fan que sigui difícil afrontar aquests temes, i més en la lectura del cinema, per la que les noves generacions i no tan noves, han esdevingut analfabetes gràcies en part a la televisió i en part a la mateixa indústria cinematogràfica.

Allò que es tracta de fer amb el visionat d’aquesta pel·lícula es reflexionar sobre els elements que la fan diferent a altres pel·lícules de temàtica similar que hagin vist els alumnes.
Per experiències amb altres alumnes i altres àmbits m’he adonat que films com aquests els costen de veure, els avorreixen i fins i tot els posen nerviosos ja que ho identifiquen amb cinema “rar”.  Es tracta de deixar-los parlar, de que manifestin fins i tot obertament el seu rebuig, si és el cas, o també, per què no, la seva fascinació, si és que aquesta emoció es produeix.

Com utilitzarem la pel·lícula a l’aula?
Intentarem visionar-la tota seguida i en bones condicions de llum, de so i de projecció, ja que la fotografia és important en aquest film.
Observaríem i parlaríem com a debat, sobre elements que proposarem a mena de preguntes a tot el grup i que dividirem en dos apartats:

Elements “terrestres”
– Quin és l’argument de la pel·lícula ?
– Quins són els considerats personatges principals ?
– Perquè són com són els personatges?
– Quines motivacions mouen els personatges ?
– Quins elements trobeu interessants del llenguatge cinematogràfic ?
(es suposa que ja s’ha donat aquest tema a l’aula)

Elements no “terrestres”
Establiríem aquí un llistat, en principi desordenat, d’elements que o bé no els agraden o tot el contrari. Tot allò que ha fet que la pel·lícula els entusiasmi o més aviat, que hagi produït distanciament amb les sensibilitats a que els té acostumats la televisió.
PER QUÈ US ESTEU AVORRINT?
Fer una llista d’elements que els avorreixen o no els interessen.
Perquè “Crepúsculo” és una història romàntica “chico y chica” i aquesta no?
Quina diferència hi ha ?
A què públic va dirigida ?

Ho faríem per després introduir l’alumnat en els conceptes de:
El pas del temps, com queda reflectit, (imatges accelerades de núvols, els rellotges, la música).
Parlarem del concepte de metàfora i quines apareixen (ex. núvols: pas del temps, rellotge sense agulles: mort, blanc i negre: passat ancorat dels personatges, color: la realitat que es pot percebre en algun moment com si els personatges fossin els peixos tancats a la peixera,  l’alliberament dels peixos com a fugida a la llibertat i transgressió de les normes i la inadaptació, etc.
La ferida a la panxa del protagonista, que llastra al protagonista, que li recorda i  l’impedeix sortir de la seva “realitat”.
Etc.

PERQUÈ CREIEM QUE ÉS INTERESSANT PELS ALUMNES ?
Es tracta no d’aprendre els tipus de plans i de moviments de càmera, sinó de “despertar” a una nova manera de veure el cinema que a poc a poc aniran descobrint en altres pel·lícules després.
En definitiva d’un punt de partida, d’una manera d’apropar-los al llenguatge cinematogràfic.

Vídeos:
DVD amb la pel·lícula de “La ley de la calle”.
Enllaç al tràiler de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=7voEoWRKbAE&feature=player_embedded
Escena final de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=UqxyRihSaTU&feature=related

Webs:
http://www.filmaffinity.com
http://www.fotogramas.es/Peliculas/La-ley-de-la-calle

Act. 4 Processos d’Art Contemporani

VIDEOART:

EMOCIONS NO DESITJADES

A QUIN CURS VA DIRIGIDA L’ACTIVITAT ?
L’activitat està pensada per al grup d’optativa de 4t d’ESO.
Amb una ràtio de 16 alumnes i realitzant grups de 4 per tal de treballar l’aprenentatge col·laboratiu.

QUÈ ES VOL TREBALLAR?
El coneixement del videoart i la creació d’imatges expressives que ens poden ajudar a captar emocions negatives i que socialment estan bastant reconegudes. Però que no són correctes moralment ni èticament.
Es planificarà una producció artística audiovisual utilitzant el vídeo i els recursos digitals (TIC i TAC) de forma creativa i valorant la funció estètica de les imatges.
Treballant conceptes emocionals mitjançant la retòrica del vídeo, utilitzant retòriques associades a la imatge com la hipèrbole o exageració i l’ús de la perspectiva forçada.
Com caldria espai per treballar, el videoart de cada grup es realitzaria al pati de l’ institut en un dia nuvolat o una tarda amb llum molt difusa.

OBJECTIUS
Experimentar amb el videoart, la creativitat i la imaginació, participant d’una vivència compartida.
Treballar la retòrica visual de la hipèrbole o exageració així com aspectes com: l’esperpent, la ironia, el ridícul, etc.
Actualitzar el currículum al temps contemporanis tenint en compte l’art, les tecnologies i la cultura audiovisual.
Adquirir coneixements, aplicar continguts, experimentar, mostrar interès en la col·laboració i treball en equip. Assumir responsabilitats.
Valorar el llenguatge comunicació com a mitjà d’expressió i transmissió de idees de forma plàstica i estètica.

PROCÉS
1.- Informar i proporcionar continguts a l’alumnat sobre el videoart, la hipèrbole i la perspectiva forçada. Visionat de vídeos, curtmetratges i pàgines web. (Veure arxiu word annex)
2.- Caldrà fer els grups de 4 alumnes i d’entre ells un director-responsable de l’equip.    S’especificarà quins seran els actors, qui el càmera, etc.
3.- Informar a tota l’aula del recursos que caldrà i si no ho poden aconseguir que sàpiguen que podran tenir algun préstec de departament o centre amb paper signat de fer-se responsable del material.
4.- Que caldrà realitzar un guió literari i un storyboard amb guió tècnic, perquè s’haurà de lliurar al final del treball.
Bases:
Partint d’emocions no desitjades, l’alumnat crearà un videoart que consistirà en l’enregistrament d’una escena que durarà aproximadament 1 minut que es pot allargar una mica. La suma de les quatre escenes serien entre 5 o 6 minuts.
Les emocions es representaran amb l’expressió corporal.
Els personatges seran: l’abusiu, el manipulador, el rondinaire, el marginat, l’ incomunicatiu, el agressiu, etc. (poden canviar i escollir)
Experimentaran amb la perspectiva forçada i la hipèrbole.
Participarà el mateix alumnat i els seus objectes d’ús quotidià: mòbils, auriculars, ulleres, carpeta, etc.
En cap moment es permetrà fer una historia, sinó indagar i expressar emocions.
Es pretén violentar a l’espectador perquè detecti aquests comportaments i emocions no desitjades i posi fre en les seves relacions.
Es treballarà amb les opcions i el llenguatge del videoart: format, fosa, encadenats, retocs visuals, insolaritzacions, diferents efectes de color, etc.
El so consistirà en música experimental, efectes sonors, etc.
Es procurarà que no apareguin ni paraules, ni diàlegs en directe, ni títols escrits, per aconseguir un aspecte més artístic.
Planificació i gravació:
Es planificaran les sessions de treball, vestuari, ordre de gravació i materials necessaris, etc.
Retallar les  parts que no interessin (acord entre directors de vídeo)
Endreçar els plans i aconseguir un bon ritme.
Sonorització experimental al final.
Es procurarà una coherència de tot el grup-classe, perquè el videoart final és la suma de tots els 4 vídeos realitzats.
Recursos tècnics:
Una càmera digital per a cada grup, trípode i sobretot càmera fixa perquè cal un únic punt de vista.
Programa d’edició digital com per exemple el Pinnacle Studio  14 que permet moltes possibilitats, o el Movie Maker al que tenen millor accés.
A banda, caldria un altre càmera digital però de fotografia, per documentar el procés de cada grup.
La il·luminació:
Com els personatges estan allunyats de la càmera a diferents distàncies per tal que la seva mida sigui percebuda diferent, s’ha de tenir en compte la llum que els il·lumina. Aquesta disminueix en intensitat seguint el quadrat invers de la distància. Per tant, s’ha de fer aquest càlcul per tal d’il·luminar correctament i que ens doni la sensació que els dos personatges es troben a la mateixa distància de nosaltres.
Per tot això, serà més pràctic a la hora de fer la realització treballar amb un exterior al ser possible que estigui nuvolat o en zona d’ombra. També podria anar bé al començament de la tarda amb llum difosa.

COMPETÈNCIESTREBALLADES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Competència artística i cultural.
Competència social i ciutadana.
Competència d’autonomia i iniciativa personal.
Competència d’aprendre a aprendre.
Competència en tractament de la informació i competència digital.

AVALUACIÓ
S’avaluarà segons el grau de participació i col·laboració durant tot el procés.
El grau d’assoliment dels objectius plantejats.
El resultat final.
Per a cada grup: les aportacions fetes, la qualitat dels anàlisis, la creativitat i imaginació, la capacitat d’expressar emocions, l’actitud mostrada i l’interès dels participants.

Introducció teòrica i amb exemples de la Perspectiva forçada
L’HABITACIÓ D’AMES
Es tracta d’una mena de decorat que simula una habitació quadrada. En realitat, es tracta d’un trapezi amb una part allunyada a l’ull de l’espectador.
Aquest,  percep a través de la gravació d’una càmera que un objecte en diferents cantonades estan en el mateix terme o pla. Però, com un està més allunyat, es veu més petit. El cervell ens enganya perquè prefereix pensar que el terme allunyat és petit, atès que no percep la perspectiva. Sense la capacitat de visió estereoscòpica que es produeix en aquest cas, (ja que enregistrem amb una càmera només), no podem percebre les distàncies relatives entre objectes.
L’esquema és el de la figura:

Adelbert Ames Jr, va ser un oftalmòleg que va inventar aquest efecte visual al 1946.  El cervell, percep una habitació quadrada per l’efecte de la perspectiva.
Parets, terra i sostres hi són, però, inclinats.
Aquesta mena de construcció permet que es puguin fer els següents efectes:
El cervell prioritza la forma quadrada que creu que té l’habitació i per tant “prefereix” creure que són les persones les que canvien de mida. Tot i que sabem què succeeix, ens costa imaginar-lo.
Els següents links ens mostren vídeos fets amb aquesta mena de decorats.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=vhoSqSHMIAc
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5ic7QGjGEX8
http://www.youtube.com/watch?v=6aJlX0AEWys&feature=player_embedded

EXEMPLES CINEMATOGRÀFICS
The Lord of the rings. (2001)
A la pel·lícula van resoldre la diferència de mides entre els humans i els hobbits fan servir la perspectiva forçada, posant els personatges més lluny cap al fons i il·luminant-los de manera adequada per tal que semblin estar a la mateixa distància de l’espectador. No es vol contractar persones de baixa estatura ni superposicions per ordinador o croma.
Com la càmera té un objectiu, no hi ha visió estereoscòpica que ens faria percebre la distancia entre personatges.
El mateix sistema es va fer servir a la pel·lícula “Elf” (2003).

ALGUNES IDEES PER FER EL VIDEOART:
Arxiu en doc: perspectiva forçada
EXPRESSAR EMOCIONS
Però aquestes no les podrà utilitzar l’alumnat per fer el seu videoart: