Act. 4 Processos d’Art Contemporani

VIDEOART:

EMOCIONS NO DESITJADES

A QUIN CURS VA DIRIGIDA L’ACTIVITAT ?
L’activitat està pensada per al grup d’optativa de 4t d’ESO.
Amb una ràtio de 16 alumnes i realitzant grups de 4 per tal de treballar l’aprenentatge col·laboratiu.

QUÈ ES VOL TREBALLAR?
El coneixement del videoart i la creació d’imatges expressives que ens poden ajudar a captar emocions negatives i que socialment estan bastant reconegudes. Però que no són correctes moralment ni èticament.
Es planificarà una producció artística audiovisual utilitzant el vídeo i els recursos digitals (TIC i TAC) de forma creativa i valorant la funció estètica de les imatges.
Treballant conceptes emocionals mitjançant la retòrica del vídeo, utilitzant retòriques associades a la imatge com la hipèrbole o exageració i l’ús de la perspectiva forçada.
Com caldria espai per treballar, el videoart de cada grup es realitzaria al pati de l’ institut en un dia nuvolat o una tarda amb llum molt difusa.

OBJECTIUS
Experimentar amb el videoart, la creativitat i la imaginació, participant d’una vivència compartida.
Treballar la retòrica visual de la hipèrbole o exageració així com aspectes com: l’esperpent, la ironia, el ridícul, etc.
Actualitzar el currículum al temps contemporanis tenint en compte l’art, les tecnologies i la cultura audiovisual.
Adquirir coneixements, aplicar continguts, experimentar, mostrar interès en la col·laboració i treball en equip. Assumir responsabilitats.
Valorar el llenguatge comunicació com a mitjà d’expressió i transmissió de idees de forma plàstica i estètica.

PROCÉS
1.- Informar i proporcionar continguts a l’alumnat sobre el videoart, la hipèrbole i la perspectiva forçada. Visionat de vídeos, curtmetratges i pàgines web. (Veure arxiu word annex)
2.- Caldrà fer els grups de 4 alumnes i d’entre ells un director-responsable de l’equip.    S’especificarà quins seran els actors, qui el càmera, etc.
3.- Informar a tota l’aula del recursos que caldrà i si no ho poden aconseguir que sàpiguen que podran tenir algun préstec de departament o centre amb paper signat de fer-se responsable del material.
4.- Que caldrà realitzar un guió literari i un storyboard amb guió tècnic, perquè s’haurà de lliurar al final del treball.
Bases:
Partint d’emocions no desitjades, l’alumnat crearà un videoart que consistirà en l’enregistrament d’una escena que durarà aproximadament 1 minut que es pot allargar una mica. La suma de les quatre escenes serien entre 5 o 6 minuts.
Les emocions es representaran amb l’expressió corporal.
Els personatges seran: l’abusiu, el manipulador, el rondinaire, el marginat, l’ incomunicatiu, el agressiu, etc. (poden canviar i escollir)
Experimentaran amb la perspectiva forçada i la hipèrbole.
Participarà el mateix alumnat i els seus objectes d’ús quotidià: mòbils, auriculars, ulleres, carpeta, etc.
En cap moment es permetrà fer una historia, sinó indagar i expressar emocions.
Es pretén violentar a l’espectador perquè detecti aquests comportaments i emocions no desitjades i posi fre en les seves relacions.
Es treballarà amb les opcions i el llenguatge del videoart: format, fosa, encadenats, retocs visuals, insolaritzacions, diferents efectes de color, etc.
El so consistirà en música experimental, efectes sonors, etc.
Es procurarà que no apareguin ni paraules, ni diàlegs en directe, ni títols escrits, per aconseguir un aspecte més artístic.
Planificació i gravació:
Es planificaran les sessions de treball, vestuari, ordre de gravació i materials necessaris, etc.
Retallar les  parts que no interessin (acord entre directors de vídeo)
Endreçar els plans i aconseguir un bon ritme.
Sonorització experimental al final.
Es procurarà una coherència de tot el grup-classe, perquè el videoart final és la suma de tots els 4 vídeos realitzats.
Recursos tècnics:
Una càmera digital per a cada grup, trípode i sobretot càmera fixa perquè cal un únic punt de vista.
Programa d’edició digital com per exemple el Pinnacle Studio  14 que permet moltes possibilitats, o el Movie Maker al que tenen millor accés.
A banda, caldria un altre càmera digital però de fotografia, per documentar el procés de cada grup.
La il·luminació:
Com els personatges estan allunyats de la càmera a diferents distàncies per tal que la seva mida sigui percebuda diferent, s’ha de tenir en compte la llum que els il·lumina. Aquesta disminueix en intensitat seguint el quadrat invers de la distància. Per tant, s’ha de fer aquest càlcul per tal d’il·luminar correctament i que ens doni la sensació que els dos personatges es troben a la mateixa distància de nosaltres.
Per tot això, serà més pràctic a la hora de fer la realització treballar amb un exterior al ser possible que estigui nuvolat o en zona d’ombra. També podria anar bé al començament de la tarda amb llum difosa.

COMPETÈNCIESTREBALLADES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Competència artística i cultural.
Competència social i ciutadana.
Competència d’autonomia i iniciativa personal.
Competència d’aprendre a aprendre.
Competència en tractament de la informació i competència digital.

AVALUACIÓ
S’avaluarà segons el grau de participació i col·laboració durant tot el procés.
El grau d’assoliment dels objectius plantejats.
El resultat final.
Per a cada grup: les aportacions fetes, la qualitat dels anàlisis, la creativitat i imaginació, la capacitat d’expressar emocions, l’actitud mostrada i l’interès dels participants.

Introducció teòrica i amb exemples de la Perspectiva forçada
L’HABITACIÓ D’AMES
Es tracta d’una mena de decorat que simula una habitació quadrada. En realitat, es tracta d’un trapezi amb una part allunyada a l’ull de l’espectador.
Aquest,  percep a través de la gravació d’una càmera que un objecte en diferents cantonades estan en el mateix terme o pla. Però, com un està més allunyat, es veu més petit. El cervell ens enganya perquè prefereix pensar que el terme allunyat és petit, atès que no percep la perspectiva. Sense la capacitat de visió estereoscòpica que es produeix en aquest cas, (ja que enregistrem amb una càmera només), no podem percebre les distàncies relatives entre objectes.
L’esquema és el de la figura:

Adelbert Ames Jr, va ser un oftalmòleg que va inventar aquest efecte visual al 1946.  El cervell, percep una habitació quadrada per l’efecte de la perspectiva.
Parets, terra i sostres hi són, però, inclinats.
Aquesta mena de construcció permet que es puguin fer els següents efectes:
El cervell prioritza la forma quadrada que creu que té l’habitació i per tant “prefereix” creure que són les persones les que canvien de mida. Tot i que sabem què succeeix, ens costa imaginar-lo.
Els següents links ens mostren vídeos fets amb aquesta mena de decorats.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=vhoSqSHMIAc
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5ic7QGjGEX8
http://www.youtube.com/watch?v=6aJlX0AEWys&feature=player_embedded

EXEMPLES CINEMATOGRÀFICS
The Lord of the rings. (2001)
A la pel·lícula van resoldre la diferència de mides entre els humans i els hobbits fan servir la perspectiva forçada, posant els personatges més lluny cap al fons i il·luminant-los de manera adequada per tal que semblin estar a la mateixa distància de l’espectador. No es vol contractar persones de baixa estatura ni superposicions per ordinador o croma.
Com la càmera té un objectiu, no hi ha visió estereoscòpica que ens faria percebre la distancia entre personatges.
El mateix sistema es va fer servir a la pel·lícula “Elf” (2003).

ALGUNES IDEES PER FER EL VIDEOART:
Arxiu en doc: perspectiva forçada
EXPRESSAR EMOCIONS
Però aquestes no les podrà utilitzar l’alumnat per fer el seu videoart:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *