Robinson Crusoe

Robinson Crusoe, in full The Life and Strange Surprizing Adventures of Robinson Crusoe, of York, Mariner: Who Lived Eight and Twenty Years, All Alone in an Un-inhabited Island on the Coast of America, Near the Mouth of the Great River of Oroonoque; Having Been Cast on Shore by Shipwreck, Wherein All the Men Perished but Himself. With an Account how he was at last as Strangely Deliver’d by Pyrates. Written by Himself., novel by Daniel Defoe, first published in London in 1719. Defoe’s first long work of fiction, it introduced two of the most-enduring characters in English literature: Robinson Crusoe and Friday.

Crusoe is the novel’s narrator. He describes how, as a headstrong young man, he ignored his family’s advice and left his comfortable middle-class home in England to go to sea. His first experience on a ship nearly kills him, but he perseveres, and a voyage to Guinea “made me both a Sailor and a Merchant,” Crusoe explains. Now several hundred pounds richer, he sails again for Africa but is captured by pirates and sold into slavery. He escapes and ends up in Brazil, where he acquires a plantation and prospers. Ambitious for more wealth, Crusoe makes a deal with merchants and other plantation owners to sail to Guinea, buy slaves, and return with them to Brazil. But he encounters a storm in the Caribbean, and his ship is nearly destroyed. Crusoe is the only survivor, washed up onto a desolate shore. He salvages what he can from the wreck and establishes a life on the island that consists of spiritual reflection and practical measures to survive. He carefully documents in a journal everything he does and experiences.

A la wikipèdia  en català trobem aquestes infos:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Robinson_Crusoe

DANIEL DEFOE

Daniel Defoe (Londres, 1660 – ibidem, 24 d’abril de 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya. Nascut amb el nom Daniel Foe, va afegir-hi posteriorment l’aristocràtic “De”.

És conegut sobretot per la seva novel·la Robinson Crusoe, publicada el 1719.

Defoe va ser un escriptor prolífic i versàtil, que va produir més de tres-centes obres[1] sobre temes diversos, inclosos la política, el crim, la religió, el matrimoni i la psicologia. Defoe va escriure molts tractats polítics i sovint va tenir problemes amb les autoritats i va passar un període a la presó. Intel·lectuals i líders polítics van prestar atenció a les seves noves idees. També va ser pioner del periodisme empresarial [2] i del periodisme econòmic.[3]

Durant el regnat de la reina Anna va publicar El mitjà més ràpid per a acabar amb els dissidents, el 1703, una sàtira contra els tories (conservadors), en defensa dels puritans, que li valgué la picota i la presó, d’on el tragué el polític tory Harley, al servei del qual fou propagandista i agent secret.[4] Durant el regnat de Jordi I, fou el periodista polític més important de l’època, sempre al servei del govern, amb un criteri de signe liberal. La seva activitat incansable no havia millorat el seu estat financer, i això el decidí a escriure obres de temàtica variada: de política i història fins a un tractat moral sobre les relacions domèstiques (The Family Instructor, 1715-18).[5]

Relació amb Catalunya

En la seva activitat periodística, Defoe va donar suport a Guillem d’Orange, i durant la contesa espanyola, essent agent del Govern, va observar les respostes dels escocesos a la proposta d’unió d’Anglaterra i Escòcia. Abans d’escriure les novel·les més conegudes va publicar escrits i pamflets sobre diverses temàtiques, com la crisi dinàstica espanyola per a influir en l’opinió pública britànica. Entre aquests escrits va tractar el “cas dels catalans”, que va condicionar les negociacions de pau hispanobritàniques d’Utrecht en la fase final de la Guerra de Successió Espanyola, i va centrar l’atenció de l’opinió pública internacional sobre el Principat. En aquest context se situen les “Memòries de guerra del capità George Carleton”, que comprenen des de la guerra d’Holanda (1672) fins a la Pau d’Utrecht (1713). En la primera part hi predomina el caràcter militar i s’hi explica la contesa successòria, i des que el capità Carleton cau presoner el relat es converteix en la descripció d’un viatger observador de la realitat i els costums dels castellans, les seves tradicions i creences. De tots els llocs que esmenta, el monestir de Montserrat és l’indret al qual dedica més pàgines. També hi fa un balanç crític de la intervenció d’Anglaterra en la Guerra de Successió, on es presta una atenció especial al desenvolupament de la guerra a Catalunya, al difícil assalt a la fortalesa de Montjuïc o l’entrada de Carles III el 1705 després del compromís adquirit a Viena de conservar furs i privilegis dels dominis d’Espanya. L’obra de Defoe suposa una aportació molt valuosa indicativa de com l’abandó de Catalunya es va mantenir en la memòria dels europeus.[6]

Obres

Principals

Després de passar gran part de la seva vida com a periodista, creant quantitats ingents de material, en favor tant dels whig, com dels tories, en tres anys publicà les tres obres literàries que l’han fet cèlebre, tot i que en va escriure més de 500.

Altres obres

  • La vida del Capità Singleton
  • Colonel Jack
  • Roxana
  • Memoirs of a Cavalier
  • The Complete English Tradesman
  • Augusta Triumphans: Or, The Way to Make London the Most Flourishing City in the Universe.[8]
  • Història del Diable. Traducció d’Elisenda Galobardes i Tuneu. Martorell: Adesiara editorial, 2007.