Marguerite Yourcenar

MARGUERITE YOURCENAR

“La historia és l’escola de la llibertat”

BIOGRAFIA

 

El nom real és Marguerite Cleenewerck de Crayencour. Va néixer a Brussel•les el 8 de juny del 1903 i va morir a Mount Desert Island, Estats Units, 17 de desembre del 1987. Va adoptar com a nom literari i després com nom legal el de Marguerite Yourcenar.

Va ser novel·lista, poeta, dramaturga i traductora en la llengua francesa i la primera dona que va entrar en la exclusiva Acadèmia Francesa.

INFÀNCIA

Va néixer en una família burgesa, va perdre la seva mare als pocs dies de néixer i quedà a càrrec del seu pare, l’educació que li proporcionava incloïa la lectura dels grans nom del pensament literari, juntament amb l’aprenentatge del llatí i del grec clàssic.

També va acompanyar al seu pare en molt viatges, això li va portar una gran passió per conèixer nous països.

ADOLESCÈNCIA I EDAT ADULTA

Va cursar estudis universitaris, especialitzant-se en cultura clàssica .Va iniciar la seva carrera literària en el període d’entreguerres, publicant la seva primera obra, Alexis, el 1929.

l’inici de la Segona Guerra Mundial la va sorprendre en els Estats Units (convidada per Grace Frick), on donarà classes de literatura i traduirà al francès a autors com Virginia Wolf.

Després del parèntesi de la Guerra Mundial en la que la seva producció literària era quasi bé nul•la, es va instal•lar en la petita illa de Munt Desert a la costa de Maine, juntament amb Grace Frick , la seva amant fins la mort d’ella al 1979. Serà aquí quan es produiran les dues obres més importants, per les que és reconeguda en tot el món: Memòries d’Adrià i Opus Nigrum .

Va morir al 1987.

Publicado por Elisabeth en 10:40 No hay comentarios:

Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

IMPORTÀNCIA

Va ser la primera dona en entrar a l’Acadèmia Francesa al 1981. Aquest reconeixement la consagra finalment com l’autora francesa més important del segle XX.

També és considerada una de les dones més interessants de la literatura contemporània, ja que promou el gènere conegut com novel·la històrica. Yourcenar comença a ser reconeguda oficialment a partir de 1968 gràcies al “Premi Fèmina” atorgat a la obra que alguns consideren la millor, anomenada Opus Nigrum.

Publicado por Elisabeth en 10:26 No hay comentarios:

Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

ESTIL

Com característiques principals de les seves obres podem destacar, en primer lloc la utilització de la història per crear literatura, ja que  l’autora agafa com a punt de partida un fet històric i l’elabora convertint-ho en literatura. Abans d’escriure, estudia els documents autèntics per poder conèixer amb exactitud el fet històric escollit. Vol imitar lleugerament als historiadors romàntics, entrar dins a l’interior d’una figura històrica.

Amb aquest mètode ens fa veure quins van ser els grans errors de la humanitat que segueixen vigents en el present.

En segon lloc trobem l’amor i plaer, adquireixen gran rellevància, Alexis, Adrià, Zenó… pateixen i gaudeixen amb la passió amorosa.

En tercer lloc observem el ritual i religió, Yourcenar mai va negar que bona part de la seva obra tingués una base religiosa. Igual que l’amor, la religió representa per ella un moment privilegiat, que obra una va d’accés a quelcom sagrat.

En penúltim lloc veiem l’Hel·lenisme, el gran coneixement de la història i dels clàssics deixa una petjada important en la obra. Durant gran part de la vida, els mites grecs van ser per l’autora una font inesgotable d’inspiració.

I per últim trobem el recull de la memòria de la seva família.

La lliure recerca de la pròpia sensualitat, una de les preocupacions constants de Marguerite Yourcenar al llarg de tota la seva obra, a causa de la seva bisexualitat.

Publicado por Elisabeth en 10:20 No hay comentarios:

Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

INFLUÈNCIES

Com a influència trobem els clàssics i autors com Flaubert que li serveix com exemple en un mètode d’escriptura tan rigorós.

Va influenciar-se també d’escriptors com Aristòfanes, el llegia amb vuit anys, Jean Baptiste Racine, Virginia Woolf i Yukio Mishina, els quals va traduir al francès durant la seva etapa de professora als Estats Units convidada per la seva estimada, quan tenia 30 anys.

Yourcenar va servir d’influència a Celeste Carballo i a Rabih Alameddina.

Publicado por Elisabeth en 10:11 No hay comentarios:

Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

OBRES

Les obres que van donar la fama a Yourcenar van ser Memòries d’Adrià i Opus Nigrum.

Publicado por Elisabeth en 10:09 No hay comentarios:

Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

ALEXIS O EL TRACTAT DE L’INÚTIL COMBAT

És la seva primera novel·la d’aquesta autora.

El tema sobre el qual gira Alexis és el de la llibertat d’expressió (encarada, en aquest cas, a la llibertat de la sensualitat). Alexis és un home que, en reconèixer i acceptar com a homosexual, escriu una llarga carta en la qual s’acomiada de Mónica, la seva dona, amb qui l’uneix una llarga història que no és fàcil tallar. No obstant això, Alexis sent que ja no té alternativa: un cop confrontat amb la veritat, li resulta insofrible seguir vivint en la mentida, més enllà de totes les virtuts que reconeix a Mónica.

Marguerite Yourcenar reconeix que l’homosexualitat, en l’època en la qual està escrit el llibre, és un tema difícil de tractar. Ella mateixa ho ha viscut en carn pròpia: ella era bisexual, i va viure una llarga història d’amor amb la traductora Grace Frick. Ambdues dones comencen la seva relació entre la primera i la segona versió d’Alexis, i una mica de la seva pròpia experiència personal sembla lliscar en el pròleg de Yourcenar de 1963.

Publicado por Elisabeth en 10:04 No hay comentarios:

Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

MEMÒRIES D’ADRIÀ

Publicada al 1915, acollida amb gran èxit d paper public. Traduïda a més de setze llengües i considerada com una de les obres més singulars i belles de la literatura del segle XX. Escrita de manera exquisida, amb una qualitat literària que frega la perfecció en uns quants passatges.

Yourcenar va passar literalment tota la vida intentant escriure aquesta obra en particular.

L’autora presenta les memòries de l’emperador Adrià sota la forma d’una llarga epístola a Marco Aurelio (el seu nét adoptiu), autor real de l’obra clàssica Meditacions.

És fa un recorregut a través de l’Imperi Romà i de la ment d’Adriano, un dels emperadors del segle II de la nostra era, per dur-ho a terme,  l’autora escull narrar en primera persona, que és el “jo” d’Adrià,  les seves memòries, que comparteix amb al seu successor Marc Aureli.

A través de la figura de l’emperador romà, l’autora va realitza una profunda reflexió sobre l’ésser humà, el poder, la mort i l’amor.

Publicado por Elisabeth en 9:58 No hay comentarios:

Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

OPUS NIGRUM

Des de molt jove, Yourcenar tenia el projecte de submergir-se en la memòria històrica dels seus avantpassats. Als 20 anys es va proposar escriure una novel•la sobre totes les generacions familiars que l’havien precedit. Dinada la complexitat del projecte, el llibre va ser abandonat fins els any 60.

En el moment de a redactar Opus Nigrum, va haver d tornar a repassar aquells apunts plens de noms i de lloc en els que s’havien dut a terme durant segles la vida de la seva família.

Al contrari d’Adrià, el personatge d’aquesta obra, Zenó de Bruixes, és fictici, però l’influeixen trets de persones reals com Leonardo da Vinci, o Rotterdan.

Opus Nigrum és una vella fórmula alquímica, significava la fase de separació i dissolució de la matèria. Simbolitzava les proves supremes de l’esperit en el seu procés d’alliberament.

En crear el personatge de Zenón, (humanista, filosòfic, metge i alquimista del segle XVI), Yourcenar no es limita a explicar el tràgic destí d’un home excepcional. Zenó i els personatges secundaris que l’acompanyen en la seva turmentada existència ens fan reviure tota una època, perfectament reconstruïda, d’un món en què s’enfrontaven Edat mitjana i Renaixement. Hi ha un arriscat combat contra totes les formes de la ignorància, tant laiques com religioses. Zenó és un bastard.

CONCLUSIÓ

Com a conclusió podem dir que Yourcenar va ser una escriptora important al segle XX per promoure la novel·la històrica i que a més va destacar per ser la primera dona en entrar en l’Acadèmia Francesa.