El fet de jugar i els jocs a l’antiguitat

El llatí té tres sinònims per a la idea de joc: Ludi, Lusi i Iocus. Els Ludi eren d’adults, d’acció directa en què havia premi, o guany o pèrdua. Els Lusi eren jocs infantils; passatemps o distraccions agradables que no tenien premi en el guany o cap pèrdua. Era jugar per jugar, per passar-s’ho bé. Per la seva banda Iocus, tenia el sentit de ‘broma, acudit’, i s’oposava al seriós.

Hi havia jocs de taula i tauler (aptes per a adults i nens) i els jocs de moviment.

Tenien diferents tipus de jocs de taula, cosa que a molts els acompanyaria tota la vida (des de l’adolescència fins a l’edat adulta), com Terni lapilli -les tres a guió-, el molendinum -joc de les tres en ratlla però en cercle- , latrunculi, i molts entre els quals cal destacar l’inici actual del joc de l’oca, etc.

Els agradava el carrer per jugar i hi practicaven sobretot el que nosaltres hem anomenat jocs de moviment. Jugaven a lluites, a diferents versions del joc de la pilota, al llançament de nous en la lletra delta, a fet i amagar, a harpastum, … i molts altres que s’han anat transmetent generació rere generació sense ser-ne conscients molts de nosaltres.

Als romans també els agradava jugar a latrunculi, que significa ‘soldats-lladregots’, i era el joc més popular a l’Imperi romà. Era un joc d’estratègia militar amb el qual els soldats s’entretenien entre missió i missió.

Hi ha tres versions diferents, segons es jugui amb una, dues o tres fitxes.

1. Amb una fitxa: La versió original en aquest cas de latrunculi és el joc grec Pessoi. S’usa un tauler de 8 x 8. Les fitxes són d’una única forma i de dos colors, blanques i negres. L’objectiu és capturar o immobilitzar totes les peces enemigues. La norma del joc és envoltar un enemic per dos costats, en una línia horitzontal o vertical. Les fitxes es mouen com les torres dels escacs actual. Aquest és el més semblant al nostre joc de dames.

2. Amb dues fitxes: Dos tipus de fitxes, homes i reis, de dos colors: blancs i negres. Els reis es col·locaven simètricament davant i flanquejats per cinc i sis dels seus homes. El rei podia ser acorralat però no matat. El tauler era de 8 x 12.

3. Amb tres fitxes: Hi havia només tres tipus de peces, els peons (ordinari), els vigilants (vagi), i els guàrdies (inciti). Els peons es podien moure un espai per vegada en qualsevol direcció. Un vigilant podia moure qualsevol quantitat d’espais horitzontals o verticals per primera vegada, com una torre. Els guàrdies no podien moure, però protegien el seu propi camp.
En aquest cas el tauler era de 9 x 9, o, d’11 x 11 caselles. L’objectiu del joc era matar tots els “homes” oponents o tancar de manera que no es poguessin moure. Aquest és probablement l’origen dels escacs actual.

ELS GRECS JUGAVEN A L’OCA

És un tauler en espiral en forma de serp enroscada i amb un nombre de caselles que tenen un significat.

1. Quina relació té amb els grecs?

El 1908 es va descobrir a Creta un disc d’argila, el disc de Phaistos, d’uns 16 cm de diàmetre i 2,1 cm de gruix. En ambdues cares del disc apareix dibuixada una espiral dividida en 30 i 31 caselles en les quals surten diferents dibuixos entre els quals es troben 8 ocells que podrien ser oques. Hi ha altres personatges: homes, dones i nens, peixos, altres aus, flors, espigues, recipients, armes, vaixells … Aquest disc servia tant com a calendari com tauler de joc per entretenir-se i seria l’origen del joc de l’Oca.

2. Com es jugava?

En el joc participaven 6 jugadors que jugaven 6 cops cada un i amb una fitxa de diferents colors i formes, normalment les que apareixen en el tauler. Cada jugador tirava tres daus i començava el que havia tret la màxima puntuació. L’objectiu era treure el primer les seves fitxes del tauler que es movien segons la puntuació de cada tirada.

3. Per què és una serp?

Per això hem de remetre a l’Oracle de Delfos. Quan el temple de Delfos va passar a Apol·lo, les seves sacerdotesses, píties o pitonisses, eren la personificació de la serp Pitó, la qual va matar Apol·lo per venjar la seva mare. Després va enterrar les restes de la serp allà, i sobre la seva tomba va situar una pedra circular i semiesfèrica sagrada anomenada ómfalos: el melic o centre de la Terra en època clàssica.

La Pítia se situava sobre una esquerda de la muntanya Parnàs d’on emergien gasos i rajaven vapors termals amb sofre.

7 comentaris a “El fet de jugar i els jocs a l’antiguitat

  1. XXV—II—MMXV
    Salve!
    Semblava que ja no em sorprendria res i ara descobreixo que els romans també jugaven a l’Oca! Els humans mai no tenim idees noves que hem d’anar a investigar al passat per treure-les! A més, es nota que, com tothom, necesitaven invertir part del seu temps en l’oci, i res millor que un joc de taula per riure una mica amb amics teus. Es nota que la tradició és la tradició i que les coses mai canvien!
    In proximum!

  2. Bonum diem!

    Mai m’havia passat pel cap, que els romans podien jugar, ni a l’oca ni a qualsevol joc, era una cosa que no havia pensat, simplement, no creia que els interessaria jugar a jocs, quan suposo que tenien coses més importants que fer, però sembla que no, i és sorprenent que actualment seguim jugant a l’oca com jugaven abans, passa el temps i hi ha coses que mai canvien, i m’ha sorprès que hi havia jocs de taula i tauler adaptats per si eres nen o adult, exactament com es fa avui en dia, cada dia anem aprenent més coses i més referents clàssics.

    Vale!

  3. Salve!
    Dani això és sorprenent! No hauría dit mai que els romans jugaven a l’Oca, bueno i m’imagino que com jo moltíssima gent que no ho sap. Realment és en aquests detalls on veus que quasi tot el que ens envolta i utilitzem és una eina heretada dels romans, com molt bé hem pogut comprovar la Maryam Alaoui i jo al nostre treball de recerca sobre llatinismes jurídics!
    Vale!!

  4. Bonnum diem!
    M’ha semblat molt interessant descobrir tot això del romans, mai m’havia passat pel cap que el romans poguessin jugar a l’oca perque pensava que era un joc com més actual no que venia dels romans m ’ha sorprès que hi havia jocs de taula per a nens i per a adults casi com ara

  5. Xaipe
    Com els altres companys que han comentat aquest apunt, la veritat és que no sabia pas que el joc de taula d el’Oca, provingués d el’època romana. Qui ens ho diria que el romans ja hi jugaven? La veritat és que és sorprenent fins a quin punt els romans estaven interessats en els jocs i en l’esport.

  6. Xaipe!!
    Mai m’hagues imaginat que els grecs jugaren a l’oca ja que em sembla un joc molt contemporani, un cop més queda demostrat que els grecs ens han deixat moltes coses que encara avui són vigents. Un apunt molt interesant i elaborat, bona feina.

  7. Xaipete!!
    Em costa de creure que el grecs juguessin a l’oca, es un joc com molt actual o això tenia entès. DE veritat que mai deixo de sorprendrem d’aquesta cultural.. en serio es un univers totalment diferent al nostre, del qual nosaltres hem heretat moltíssimes coses i que la majoria de les nostres vides les viurem en l’ignorància en coses tan simples com aquestes, però que demostren quin tipus de pensament i civilització eren!

Respon a Liana Franchesca Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *