Aurigues hispans

Edu3.cat

El barceloní Lucius Minicius Natalis decideix participar en la 227a Olimpíada. Per fer-ho, va abandonar Bàrcino i es va instal·lar a Tàrraco, la ciutat més important de la Tarraconense romana i on se celebraven unes curses de quadrigues classificatòries pels Jocs Olímpics. Va guanyar la cursa de carros de la 227a Olimpíada, l’any 129 i va esdevenir el primer campió olímpic català. Per celebrar-ho va fer aixecar, a prop de l’hipòdrom d’Olímpia, una estàtua de bronze que representava una quadriga. És possible que contribuís a portar els Jocs Olímpics a Barcelona.

Per guanyar la cursa, Lucius Minicius va contractar el millor conductor de quadrigues per tal que hi participés en nom seu, ja que les persones de bona posició no compatien, sinó els seus esclaus. El conductor de quadrigues contractat per Lucius va guanyar la cursa i, per tant, es va classificar per anar a Grècia. Allà tornarà a guanyar i per sempre més quedarà la inscripció “Lucius Minicius, natural de Barcelona, va guanyar la 227 Olimpíada”. De l’esclau que li va fer guanyar tanta glòria no se’n sap ni el nom.

luicius

Estàtua de la quadriga de Lucius

L’auriga hispà Díocles, un hispà-romà nascut a Lusitània que va viure al segle II, es va retirar quan tenia quaranta-dos anys, després d’haver guanyat trenta-cinc milions de sestercis i d’haver vençut 1.462 vegades. Va ser uns dels més famosos de la història de l’imperi romà. La seva fortuna personal era de més de trenta-cinc milions de sestercis, cosa que, equivaldria a més de mil milions de euros.

Díocles estava casat amb una dama procedent de l’estrat patrici, i tenia dos fills. Es va retirar a Palestrina, buscant en la tranquil·litat del camp el mític repòs de guerrer. A la seva mort, esdevinguda cap a l’any 150, va deixar una fortuna com herència als seus fills. La làpida de Roma, creada pels seus admiradors, hi apareixen detallades totes les seves victòries i cadascun dels premis que li van reportar en els seus 24 anys de carrera.

Els aurigues eren esclaus que conduïen bigues (dos cavalls), quadrigues (quatre cavalls). Els aurigues havien de conduir els seus carruatges tirats per cavalls al llarg de 7 voltes al coliseu, un total d’uns 4 quilòmetres, en una desenfrenada i salvatge carrera, una cosa semblant a la Fórmula 1. Aquells que aconseguissin superar la meta en els tres primers llocs rebrien un premi en metàl·lic.

escultura de diocles

Escultura de la biga de l’hispà Díocles

lapida 2

Làpida de l’auriga mort

2 comentaris a “Aurigues hispans

  1. Molt bona feina, un apunt molt complert. Les curses de cavàlls tenien molta importancia en l’antiguitat, actualment aquestes curses estan molt relacionades amb les apostes.

  2. Xaipete!!
    Felicitats per l’apunt està molt be!
    Per trobar l’origen d’aquestes carreres cal remuntar fins a la més remota antiguitat. Van ser l’objecte principal de les festes de Grècia i cantades pels seus poetes.
    Diversos passatges de Homer, de Píndar i de Sòfocles, testifiquen que les carreres de cavalls estaven ja molt de moda quan van ser introduïdes en els jocs olímpics, cap a l’olimpíada 85. De la Grècia va passar el gust d’aquests exercicis als romans que els van fer entrar en les seves festes públiques. La cursa consistia en donar set vegades la volta al circ, els cavalls anaven lligats a carros lleugers i trobaven en cert paratge del trànsit límits posats de tal manera, que sense una destresa infinita per part de l’auriga, es podia destrossar el carro. Moltes vegades s’immolava al déu Zeus, el cavall guanyador, i el seu propietari rebia com a canvi altres cavalls, corones d’or, d’argent, vestits, etc.

Respon a Alexia Álvarez Pàmies Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *