Diàgoras i la seva família: una descendència de campions

El boxejador Diàgoras de Rodes va obtenir en els Jocs Olímpics de 464 aC el major dels seus nombrosos triomfs. En els jocs de 448 aC, es van proclamar vencedors olímpics els seus fills Acusilau, en boxa, i Damaget, per segona vegada, en pancraci. Davant d’una multitud enfervorida que els aclamava i els llançava flors, tots dos van donar la volta d’honor a l’estadi portant sobre les seves espatlles el seu pare. Quan el van deixar a terra, es va acostar un espartà a felicitar-lo i li va dir:

Diàgoras, és millor que et moris ara, perquè no et serà possible ser més feliç.

Diàgoras li va fer cas i es va morir allà mateix.

El més jove dels fills de Diàgoras, Dorieu, va aconseguir tres victòries olímpiques en el pancraci (432, 428 i 424 aC), i van ser també vencedor olímpic, en 404 aC, els seus néts Eucles (boxa) i Pisírode (boxa infantil). Les estàtues d’aquesta família de campions podien veure juntes en el santuari d’Olímpia. Com les dones no podien assistir als Jocs, Cal·lipatira, filla de Diàgoras, es va introduir a Olímpia disfressada d’entrenador per veure competir el seu fill Pisírode. Quan aquest va aconseguir la victòria, Cal·lipatira, exultant, va saltar la barrera dels entrenadors, però se li van enganxar els vestits i va quedar a la vista la seva condició femenina. Havia de ser condemnada a mort, però li van perdonar la vida: cap altra dona havia estat, com ella, filla, germana i mare de vencedors olímpics.

Cal·lipatira […] que era vídua, es disfressà d’entrenador i conduí, a Olímpia, el seu fill Pisírode, que vencé. Quan Cal·lipatira volgué saltar la tàpia que tenia els entrenadors tancats, quedà nua. Així es va veure que era una dona, però no fou castigada per respecte al seu pare, als seus germans i al seu fill, atès que tots havien estat vencedors olímpics.

PAUSÀNIAS (Grec 1 p. 153 Ed. Teide M.Capellà)

diagoras

Diàgoras portat a coll pels seus dos fills Damaget i Acusilau després de ser aquests coronats vencedors en els Jocs Olímpics.

Un comentari a “Diàgoras i la seva família: una descendència de campions

  1. Xaipete!!
    Felicitats per l’apunt està molt be!
    Com ja es parla d’el personatge he volgut fer ampliació del esport que practiva ell.
    El boxeig és un esport que es remonta com a mínim al Segle VIII a. C. ( l’època en què se suposa que va viure Homer) i que es practicava en les polis gregues en diversos contextos socials. La majoria de les fonts sobre la boxa grec antic són fragmentàries o llegendàries , cosa que fa difícil reconstruir de manera detallada les regles , els usos i la història que envoltava aquesta activitat. Tot i així , se sap amb certesa que la boxa amb guants va ser una part significativa de l’antiga cultura atlètica grega durant el primer període clàssic.
    Les regles eren: No es podia agafar al rival ni utilitzar tècniques de lluita.
    S’acceptava qualsevol tipus de cop amb la mà, però no es podia agafar ni esgarrapar amb els dits.
    No hi havia ring.
    No hi havia assalts ni límit de temps per al combat.
    La victòria arribava quan un dels dos boxejadors abandonava o quedava incapacitat.
    No hi havia diferents categories segons el pes ; els contrincants es triaven a l’atzar .
    Els jutges feien complir les normes copejant als infractors amb una vara.
    Si el combat s’allargava massa , els púgils podien optar per un intercanvi de cops sense defensar-se.

Respon a Alexia Álvarez Pàmies Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *