La corba del coronavirus

Des que el passat 31 de gener es s’identifiqués el primer cas de Coronavirus a Espanya, el total de persones contagiades sobrepassa el milió i mig a tot el territori . La primera onada va arribar sense previ avís i va obligar les autoritats a prendre mesures dràstiques només 3 mesos després que es detectés el primer cas a la província Xina de Wuhan.

El dia 13 de març Espanya presentava un Estat d’Alarma com la gran mesura forçosa per evitar que la pandèmia causés encara més estralls dels que ja eren inevitables. A l’octubre, i amb la segona onada de virus refermant al país, l’Executiu central va tornar a decretar un altre estat d’alarma, aquest cop més concret, que decretava un toc de queda nocturn i donava a les comunitats protecció jurídica per perimetrar el seu territori, ja fos a nivell munuicipal o comunitari. Amb el sistema sanitari tensat a nivells molt elevats de nou, Espanya torna a una situació d’estabilització amb els governs autonòmics dirigint les mesures restrictives i la relaxació d eles mateixes, sempre amb la vista posada en el Nadal i en una possible tercera onada. LVG, LAURA ARAGÓ, CARLES VILALLONGA, LARA GÓMEZ I MARC BÉJAR

Evolució de la corba de morts

Nombre de morts diaris per la Covid

 

Si l’estiu va estar marcat per les limitacions de la nova normalitat i el recompte de rebrots al territori espanyol, la tardor va arribar amb un nou envit de la pandèmia i com un seriós avís perquè l’hivern no es converteixi en una tercera onada devastadora per el sistema sanitari, per a la societat i per a l’economia. La segona onada, però, va arribar amb aprenentatges adquirits del primer episodi, cosa que l’han fet diferent de la de de la primavera passada. La gran diferència amb març és que ara es fan molts més PCR que llavors: si al març es detectaven al voltant de l’10% dels casos positius, ara es detecten més de l’70%. A més, s’han introduït eines diagnòstiques molt efectives per controlar la pandèmia, com és el test d’antígens, que ha permès a regions com Madrid reduir la incidència amb gran efectivitat

El nombre de morts, a més, s’ha reduït proporcionalment malgrat l’increment de casos: la detecció precoç impedeix que es desenvolupin casos més greus. Això es deu, en gran part, al fet que hi ha un major coneixement de la malaltia, els seus possibles tractaments i els casos que poden desembocar en situacions greus. A més, perquè els malalts que ho necessiten arriben abans als centres hospitalaris.

La pressió hospitalària

Nombre de persones ingressades en hospitals i UCI

En aquesta segona onada es diagnostiquen molts més casos i un percentatge important d’ells són asimptomàtics. És per això pel que el nombre de nous contagis supera fins i tot el de finals de març, quan es va registrar el pic de casos de la primera onada.

Ara, la primera línia de contenció és l’atenció primària. En moltes comunitats, CAPs i centres de salut estan ja saturats i desbordats per la falta d’inversió, de rastrejadors i de previsió, de manera que la pressió torna a derivar-se de forma gradual als hospitals. I encara que la situació en aquests encara es manté per sota dels nivells de març en el conjunt de l’Estat, els nous ingressos hospitalaris i en UCIs incrementen setmana rere setmana des de principis d’agost.

La taxa d’incidència per comunitat autònoma

· Menor de 50   · Entre 51 i 100   · Entre 101 i 250   · Més de 250  

L’impacte de la segona onada ha estat desigual a tot el territori. El focus de preocupació principal ha anat transitant pel país: si a el principi de l’estiu es va centrar a Aragó i Catalunya, a la fi de l’època estival Madrid i posteriorment Navarra es van convertir en zones vermelles, amb una incidència Acumulada (IA) dels últims 14 dies d’al voltant 800 casos per 100.000 habitants.

A principis de tardor eren gairebé totes les comunitats de la Península les que preocupaven l’Estat, de manera que es va impulsar des del Govern central el nou Estat d’Alarma i algunes comunitats, com Catalunya, van arribar a tancar bars i activitats culturals duranteb un mes per tornar a controlar les xifres epidemiològiques.

Cada comunitat ha emprès un camí diferent per reduir la incidència, i, tot i la disparitat de mesures, la situació que reflecteixen les dades sembla entrar en una fase de control a tot el territori.

Els següents gràfics mostren l’estat de la pandèmia a cada comunitat pel que fa a casos i morts ser refereix.

La situació a cada Comunitat

Els botons permeten visualitzar l’històric de casos, ocupació de UCIs i de morts a cada CC.AA.

L’OMS determina que, per controlar la pandèmia, la incidència acumulada (casos per cada 100.000 habitants) en els últims 14 dies ha de situar-se per sota de 50. A partir de 100, la situació és greu i s’han de prendre mesures i, a partir de 250, la situació és molt perillosa i les mesures han de ser urgents, severes i contundents, ja que el rastreig de brots passa a ser ineficaç.

Les dades d’incidència de la taula que es mostra a continuació fan referència als casos registrats en els últims 14 dies. Tenint en compte el retard d’algunes comunitats autònomes en comunicar les seves xifres, es converteix en una de les variables més fiables.

Incidència de la Covid-19 en cada comunitat

Si visualitzes aquesta notícia a mòbil, desplaça la taula cap a la dreta per veure la resta de continguts.

La resta de països europeus també estan experimentant un fort creixement dels contagis i les hospitalitzacions en aquesta segona onada. A Espanya, aquest segon envit va arribar abans, però ja ha colpejat a gairebé tots els països d’Europa, que diàriament registren xifres rècord i que ja han començat a tractar d’atallar amb mesures molt contundents.

Malgrat l’increment europeu, Estats Units, Índia i Brasil estan al capdavant pel que fa a nombre de casos es refereix. Després d’ells se situen Rússia, Argentina, Espanya i França. El fet que molts països estiguin patint importants crescudes de contagis ha portat a el món a registrar al voltant de 400.000 persones infectades cada dia, xifra inèdita des que el passat 31 de desembre, la Xina notifiqués a l’món l’existència d’la SARS-Cov-2.

Incidència de la Covid al món

Casos diagnosticats per cada 100.000 habitants durant la setmana 43 de la pandèmia (de l’18 a l’16 de novembre)

· Menor de 50   · Entre 51 i 100   · Entre 101 i 250   · Més de 250  

Si entre finals de febrer i principis de març les xifres oficials van començar a mostrar que el virus va sortir de la Xina i es va expandir per tot el món fins convertir-se en una primera onada de la pandèmia, les dades mostren ara com el món es troba submergida en la segona onada amb la ment posada en els esperançadors resultats que estan demostrant les vacunes. Mentre països com EUA, Brasil o l’Índia semblen no haver arribat a superar mai el primer envit, Europa torna a ser un dels focus de preocupació després d’haver patit alts i baixos des de juny.

Ara, països que en un primer moment van semblar capejar millor el temporal -com Alemanya o França- registren xifres rècord en tots els aspectes. Per mostrar l’estat de la pandèmia a cada país a nivell mundial, la següent llista reflecteix la incidència setmanal d’infectats per cada 100.000 habitants en alguns dels països més castigats per la pandèmia.

Evolució de la incidència de la Covid al món

Incidència setmanal per cada 100.000 habitants des de la setmana 4 de la pandèmia (25 de gener) fins a l’actualitat

Nota metodològica

Les dades mostrades en els gràfics s’obtenen dels informes diaris que publica el Ministeri de Sanitat a partir de les 18:00 hores de dilluns a divendres. Els casos totals, tant estatals com per comunitats autònomes, s’actualitzen cada dos dies amb les xifres històriques actualitzades pel Institut Carlos III de Madrid (ISCIII) . Aquest ofereix una revisió històrica de el nombre de casos diaris, ja que, dia rere dia, el Ministeri ofereix un increment global i el nombre de casos notificats les últimes 24 hores. A l’notificar les dades a través de PDF, la imatge que ofereix és estàtica, de manera que cal una actualització periòdica amb la revisió de les dades de l’ISCIII.

La columna Semàfor UE de la taula Incidència de la Covid-19 en cada comunitat mostra la situació de cada CCAA segons els barems de el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC). La seva pauta és la següent: en verd estan aquelles regions amb una IA dels últims 14 dies menor a 25 casos per cada 100.000 habitants i una taxa de positivitat de les PCR fetes en el mateix període de menys de el 4%; en ambar, aquelles amb una IA entre 25 i 150 i una taxa de positivitat major de el 4% o les que tenen una IA major de 50 i una taxa de positivitat menor de el 4%; i en vermell, les que tenen una IA superior a 50 i una taxa de positivitat superior a el 4% o una IA per sobre de 150.

A la mateixa taula, la columna de Tendència es calcula sobre la base de la IA dels últims 14 dies, comparada amb el mateix valor que tenia cada comunitat fa una setmana

Per elaborar els mapes i l’anàlisi de les xifres de l’afectació de l’coronavirus al món s’han utilitzat les dades que reflecteix la Universitat John Hopkins de Baltimore , Maryland (EUA) en el seu informe diari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *