Des que el passat 31 de gener es s’identifiqués el primer cas de Coronavirus a Espanya, el total de persones contagiades sobrepassa el milió i mig a tot el territori . La primera onada va arribar sense previ avís i va obligar les autoritats a prendre mesures dràstiques només 3 mesos després que es detectés el primer cas a la província Xina de Wuhan.
El dia 13 de març Espanya presentava un Estat d’Alarma com la gran mesura forçosa per evitar que la pandèmia causés encara més estralls dels que ja eren inevitables. A l’octubre, i amb la segona onada de virus refermant al país, l’Executiu central va tornar a decretar un altre estat d’alarma, aquest cop més concret, que decretava un toc de queda nocturn i donava a les comunitats protecció jurídica per perimetrar el seu territori, ja fos a nivell munuicipal o comunitari. Amb el sistema sanitari tensat a nivells molt elevats de nou, Espanya torna a una situació d’estabilització amb els governs autonòmics dirigint les mesures restrictives i la relaxació d eles mateixes, sempre amb la vista posada en el Nadal i en una possible tercera onada. LVG, LAURA ARAGÓ, CARLES VILALLONGA, LARA GÓMEZ I MARC BÉJAR
Evolució de la corba de morts
Si l’estiu va estar marcat per les limitacions de la nova normalitat i el recompte de rebrots al territori espanyol, la tardor va arribar amb un nou envit de la pandèmia i com un seriós avís perquè l’hivern no es converteixi en una tercera onada devastadora per el sistema sanitari, per a la societat i per a l’economia. La segona onada, però, va arribar amb aprenentatges adquirits del primer episodi, cosa que l’han fet diferent de la de de la primavera passada. La gran diferència amb març és que ara es fan molts més PCR que llavors: si al març es detectaven al voltant de l’10% dels casos positius, ara es detecten més de l’70%. A més, s’han introduït eines diagnòstiques molt efectives per controlar la pandèmia, com és el test d’antígens, que ha permès a regions com Madrid reduir la incidència amb gran efectivitat
El nombre de morts, a més, s’ha reduït proporcionalment malgrat l’increment de casos: la detecció precoç impedeix que es desenvolupin casos més greus. Això es deu, en gran part, al fet que hi ha un major coneixement de la malaltia, els seus possibles tractaments i els casos que poden desembocar en situacions greus. A més, perquè els malalts que ho necessiten arriben abans als centres hospitalaris.