Un estudi estima que els nazis van aniquilar a tres mesos a 1,5 milions de jueus, el 25% de l’Holocaust, recolzats en la seva eficiència per traslladar víctimes
[El Periódico de Aragón, 3-1-2019]
Selecció de presos a Auschwitz II-Birkenau (maig-juny de 1944). Els que s’enviaven a la dreta eren assignats a treballs forçats, els de l’esquerra anaven a les cambres de gas. “Selecció” de Jueus-Hugaros en Judenrampe, al maig o juny de 1944. Vrba va treballar aquí des d’Agost de 1942 – juny de 1943. L’Entrada d’Auschwitz II-Birkenau es pot observar al fons.Cortesia de Yad Vashem.
Alguns dels episodis més violents de l’Holocaust nazi semblen haver ocorregut en el més absolut sigil. Pràcticament ningú va sobreviure als camps d’extermini de Belzec, Sobibor i Treblinka, els tres en territori polonès. Els informes sobre aquests van ser destruïts. Els camps, tancats. Més enllà d’un parell d’estimacions més o menys prudents sobre el nombre de víctimes, ningú sap amb total certesa a quantes persones se’ls va arrabassar la vida en aquestes instal·lacions dissenyades per matar. Ara, un nou estudi publicat a la revista Science Advances, el biomatemático Lewi Stone estima que en tan sols tres mesos 1,47 milions de jueus van ser aniquilats en els camps de concentració de Polònia ocupada. Això equivaldria a una mitjana de 445.700 de morts per mes. Uns 15.000 per dia, tots els dies.
Aquesta campanya d’extermini a gran escala, de les més difícils d’investigar per la manca de registres o supervivents que poguessin relatar el que havia passat, hauria estat revelada a través de les dades dels trens que es van utilitzar per a aquestes deportacions forçades durant l’Operació Reinhard ( 1942-1943). L’eficiència del sistema ferroviari, a més del disseny dels camps de concentració, podria haver estat clau en l’extermini. Estudis anteriors van estimar que en aquesta campanya de l’Holocaust es van realitzar unes 480 deportacions des 393 ciutats i guetos polonesos cap a Belzec, Sobibor i Treblinka. Ara, una nova anàlisi d’aquestes mateixes dades demostra que la gran majoria dels assassinats va passar en només tres mesos. Stone calcula que en 105 dies, entre agost, setembre i octubre de 1942,van tenir lloc el 25% de les morts ocorregudes durant tot l’holocaust.
L’investigador argumenta que el pols de la mort dels nazis hauria estat subestimat fins ara. «Les nostres anàlisis llancen nova llum sobre aquest període de l’Holocaust i brinden una imatge més clara i detallada de la dinàmica i les taxes dels principals esdeveniments que es van desenvolupar durant l’Operació Reinhard», argumenta Stone en el seu article.
Aquesta estratègia d’aniquilació ideada pels nazis es va desenvolupar amb total sigil. Tot va començar al març de 1942, amb l’obertura del camp de concentració de Belzec i l’inici de la construcció dels camps de Sobibor i Treblinka. Els primers trens carregats de presoners, la majoria jueus que habitaven la Polònia ocupada, van emprendre un camí sense retorn cap a aquests llocs d’extermini. El 19 de juliol del mateix any, l’oficial nazi Heinrich Himmler va ordenar que per a finals d’any «tots els jueus, amb comptades excepcions, havien de ser exterminats».
Les deportacions van ser augmentant a un ritme estable fins el 15 d’agost de 1942 quan, segons es recull en els informes de l’oficial alemany Kurt Gerstein, el Führer també va donar l’ordre de «accelerar totes les accions». A partir de llavors, el nombre de trens que arribava als camps de concentració va ser augmentant de manera dràstica durant aquells mesos d’agost, setembre i octubre. Les dades apunten que al novembre de 1943, després de 21 mesos, ja no quedaven pràcticament presos als quals matar, amb la qual cosa l’Operació Reinhard quedava tancada amb un total de 1,7 milions morts a l’esquena.