Cims de la Terra

Cara nord de l'Everest: Flickr / Luca Galuzi. Altres noms: Sagarmatha (Nepal) Chomolangma (TIbet) Qomolangma Feng Altitud: 8.850m. Serralada: Himalaya País: Tibet-Nepal Millors mesos d'escalada: Abril i Maig Primer any que es va pujar: 1953 Primers escaladors: Edmund Hillary Tenzing Norgay

 

 

 

 

Fitxer:K2-big.jpg

El Puig K2 a l'estiu. Altres noms: Mount Godwin-Austen Chogori Altitud: 8.611 País: Xina-Pakistan Millors mesos d'escalada: Juny, Juliol i Agost Primer any que es va escalar: 1954 Primers escaladors: Achille Compagnoni, Lino Lacedelli (Expedició italiana)

 

 

Fitxer:AnnapurnaSouthMountain.jos.500pix.jpg

Annapurna I (centre) and South (right) as seen from Poon Hill.Altres noms: Annapÿrna Morshiadi Altitud: 8.091m País: Nepal Serralada: Himalaya Millors mesos d'escalada: Abril i Maig, finals de Setembre i Octubre Primer any que es va pujar: 1950

 

 

 

Fitxer:Dhaulagiri I.jpg

Dhaulagiri North face. Altres noms: Dhaula Himal Altitud: 8.167m. Serralada: Himalaya País: Nepal Millors mesos d'escalada: Abril, Maig , Setembre, Octubre Primer any que es va pujar: 1960 Primers escaladors Kurt Diemberger, P. Diener, E. Forrer, A. Schelbert, Nyima Dorji Nawang Dorji

 

Fitxer:Mount Kilimanjaro 2007.jpg

Mount Kilimanjaro from the air. July 2007;Lee R. Berger. Altres noms: Kilima Njaro (Swahili) Oldoinyo Oibor (Masai) Altitud: 5.895 metres País: Tanzània Millors mesos per a l'escalada: Desembre, Gener, Febrer, Març Juny, Juliol i Agost Primer any que es va pujar: 1889 Primers escaladors: Hans Meyer, L. Purtscheller Estat del volcà: Extingit

 

 

File:FujiSunriseKawaguchiko2025WP.jpg

Mt. Fuji. Altres noms: Fuji-san, Mount Fuji, Fuji-no-Yama Fuji Mountain Altitud: 3.776m. País: Japó Millors mesos d'escalada: Juny, Juliol, Agost i Setembre Primer any que es va pujar: 663 (que en tinguem notícies) Primer escalador: Una mona anònima Estat volcànic: Latent Última erupció: 1708

 

 

File:Pt Thomson Batian Nelion Mt Kenya.JPG

Mt Kenya.Altitud: 5.199m País: Kenya Millors mesos d'escalada: Gener, Febrer (estació seca a la cara sud) Agost i setembre (estació seca a la cara nord) Primer any d'escalada: 1.899 Primers escaladors: Halford MacKinder, C. Ollier, J. Brocherel Estat volcànic: Extingit

 

 

Fitxer:Djebel Toubkal des de Ukaimeden.JPG

Djebel Toubkal des de Ukaimeden/ Josep Renalias. Altres noms: Jebel Toubkal Djebel Toubkal Massif du Toubkal Altitud: 4.165m. Serralada: Atlas País: Marroc Els millors mesos per a l'escalada: Juny, Juliol, Agost ,Setembre, Octubre El primer dia que ho van escalar: 1.923 Primers escaladors: V. Berger M. Doulbeau

 

 

Fitxer:Mont Blanc oct 2004.JPG

El Mont Blanc, vist des de la vila de Cordon. Altres noms: Massif du Mont Blanc. Monte Bianco Altitud: 4.807metres País:Sud-oest de França. Serralada:Alps Millors mesos d'escalada: Juliol, Agost i Setembre Primer any que es va pujar: 1.786 Primers escaladors: Michel-Gabriel Paccard i Jacques Balmat

 

 

File:Эльбрус с перевала Гумбаши.JPG

View to Elbrus from pass Gumbashi with zoom/LxAndrew. L'Elbrús és una muntanya situada al Caucas occidental, a la república russa de Kabardino-Balkària, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkèssia i Geòrgia. És en origen un estratovolcà que resta en repòs des de fa uns 2.000 anys i que, atenent a la divisió política d'Euràsia, és considerada la muntanya més alta del continent Europeu. El cim occidental té una alçada de 5.642 m sobre el nivell del mar, mentre que el cim oriental arriba als 5.621 m.

 

File:Teide and Caldera 2006.jpg

Teide. Altres noms: Pico del Teide Altitud: 3.718m Localització: Illes Canàries (Espanya) Millors mesos d'escalada: Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre i Octubre Primers escalador: Desconegut Estat volcànic: Latent

 

File:Cima aneto-01.jpg

Aneto. Altres noms: Nethou. Altitud: 3.404metres. Serralada:Pirineus. País: Espanya. Millors mesos per a l'escalada: Maig, Juny, Juliol, Agost i Setembre Primer any que es va pujar: 1.842 Primers escaladors: Albert de Franqueville i Platon Chihacher

 

 

File:Matterhorn from Domhütte - 2.jpg

Cervino (italià) Matterhorn (alemany) Cervin (francès)- Altitud: 4.478m. Serralada: Alps País: Suïssa- Itàlia Millors mesos d'escalada: Juliol, Agost i Setembre Primer any que es va pujar: 1865 Primer escalador: Edward Whymper

 

File:Mytikas.jpg

Mont Olimp - Altres noms: ²ros ²limbos Altitud: 2.917m. País: Grècia Millors mesos d'escalada: Abril, Maig i Juny Primer any que es va pujar: 1913 (que es recordi) Primers escaladors: D. Baud-Bovy F. Boissonas, K. Kakalos

 

File:JML 11584 583 582.jpg

Mont Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni llegit Masis o Masik, "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa llegit Koh-i Nuh, "אררט" en hebreu), és una muntanya de l'actual Turquia on segons el gènesi capítol novè s'hi va posar l'arca de Noè després del gran diluvi universal. Fa 5.166 metres d'alçada./Millors mesos d'escalada: Juliol, Agost i Setembre 1r any que es va pujar: 1829 Pimer escalador Frederic Parot Estat volcànic: Extingit

 

Fitxer:Mount Wilhelm.jpg

Mont Wilhelm. Altitud: 4.509m País: Papua Nova Guinea Millors mesos per a l'escalada: Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre, Octubre i Novembre.

 

 

File:Aoraki Mount Cook.JPG

El Mount Cook és el pic més alt de Nova Zelanda, als Alps de Nova Zelanda (Illa del Sud) i té una altitud de 3.754 metres. El 1894 es va conquerir per primera vegada

 

 

Fitxer:Mount Elbert2.JPG

El Mont Elbert és el pic més alt de les Muntanyes Rocalloses d'Amèrica del Nord, amb 4.401 m, és el més alt de tots els quatremils a Colorado, i el punt més alt de la Serralada de Sawatch. Es troba al comtat de Lake, aproximadament a 16 quilòmetres al sud-oest de Leadville

 

 

File:PopoAmeca.JPG

El Popocatépetl, conegut també com a Popo, és un volcà actiu i el segon pic més alt de Mèxic després del Pico de Orizaba, amb una altitud de 5452 m. Popocatépetl és una paraula nàhuatl que significa "Muntanya que fumeja".

 

 

File:Volcán Chimborazo, "El Taita Chimborazo".jpg

El Chimborazo és un volcà extint de l'Equador, a la serralada dels Andes. És la muntanya més alta del país amb 6.310 metres d'altura i està situada a només 160 km al sud de la línia equatorial. Sovint és anomenat Taita Chimborazo, que significà "pare Chimborazo" en quítxua

 

File:NevadoHuascaran.jpg

L'Huascarán, amb 6.768 metres, és el cim més alt del Perú i el quart més alt de l'Amèrica del Sud. Es troba a la Serralada Blanca, als Andes centrals peruans, a la província de Yungay. Altres noms Nevado Huascaran, Nevado de Huascaran, Nevados HuascaranMillors mesos d'escalada: Maig, Juny, Juliol i AgostPrimer any que es va pujar: 1932Primers escaladors: H. BernardE. Hein, H. Hoerlin, E. SchneiderEstat volcànic: Extingit

 

File:Ojos del Salado South face.jpg

Ojos del Salado, es un estratovolcà situat a la frontera més septentrional entre els països de Xile i l'Argentina, amb predominància del sector xilè. Amb els seus 6.900 m d'alçada és el volcà més alt del món, a més a més de ser la muntanya més alta de Xile. Es troba situat a 550 km al nord de l'Aconcagua (6.962 m), el cim més alt de l'hemisferi occidental

 

File:Cuernos del Paine from Lake Pehoé.jpg

El Parc Nacional Torres del Paine és un dels components del Sistema Nacional d'Àrees Silvestres Protegides de l'Estat de Xile.Les Torres del Paine són un conjunt d'enormes monòlits de granit. Està composta per tres torres. La Torre Central té gairebé 2.800 metres d'alçada i és la més alta de les tres. Va ser escalada per primera vegada el 1963 per Chris Bonington i Don Whillans. La Torre Nord va ser escalada per primera vegada per Guido Monzino i la Torre del Sud per Armando Aste.

 

Caiguda de fragments de meteorits a Rússia

 

[El País, 15-2-2013, Alicia Rivero/Rodrigo Fernández]

Mientras todo el mundo estaba este viernes pendiente del asteoride 2012 DA14, que está pasando cerca de la Tierra esta noche, otra roca celeste entraba en la atmósfera unas horas antes, de modo completamente imprevisto y provocando más de 500 heridos en la provincia de Cheliábinsk en los Urales, y alrededores. En la zona hay una central nuclear y un centro de tratamiento y almacenamiento de residuos atómicos. Si fue una casualidad, como se inclinaban los expertos, ha sido una tremenda casualidad. También se se ha barajado la posibilidad de que ambos objetos celestes (el asteroide de unos 50 metros de diámetro y el meteorito de 15) estuvieran relacionados y que el meteorito fuera una pequeña roca desprendida del asteroide. Pero en tal caso habrían llevado el mismo rumbo en el cielo y no parece que fuera así. La NASA lo ha descartado hoy, aún con datos preliminares: “La trayectoria del meteorito que ha caído en Rusia es significativamente diferente de la trayectoria del asteroide 2012 DA14, lo que significa que se trata de objetos que no tienen ninguna relación”.

 

En la madrugada, a las 4.23 (hora peninsular española), un destello de fuego sorprendió a los habitantes de la región de Cheliábinsk. Un total de 571 personas resultaron heridas, 34 de las cuales precisaron hospitalización- con dos de ellas en estado grave-, según el Ministerio de Salud ruso. Las autoridades locales han elevado esas cifras hasta 985 heridos y 93 hospitalizados. La mayoría de los heridos sufren lesiones por los cristales que saltaron debido a la onda expansiva.

“Vi un fogonazo en la ventana, me volví y vi una nube incendiada rodeada de humo y cayendo, me recordó a lo que ves después de una explosión”, señaló una testigo, María Polyakova, de 25 años, jefa de la recepción del hotel Park City en Cheliábinsk, según recoge The New York Times. “Estaba sentado en el trabajo y la ventana se encendió y fue como si toda la ciudad estuviera iluminada, miré hacia fuera y vi una gran estela en el cielo que duró unos dos o tres minutos. Todos los perros se pusieron a ladrar”, ha contado otro testigo. Para un tercero fue como un cohete. El bólido hizo temblar la Tierra y desató el pánico en la población.

 

Caiguda de meteorits sobre la Terra

[EL PAÍS, 15-2-2013]

Cada cierto tiempo, un asteroide o un meteorito choca contra la Tierra y provoca daños de distinta intensidad dependiendo de su tamaño. Estos son algunos de los impactos registrados en el último siglo y medio:

  • El 24 de diciembre de 1858, un gran “globo de fuego” se estrelló en un campo próximo a la población de Molina de Segura (Murcia). El impacto causó un gran cráter de medio metro de profundidad.
  • Dos meses después, el 10 de febrero de 1896, cayó en la ciudad de Madrid un meteorito que dejó varios heridos, no por el impacto sino por culpa de la histeria colectiva que se apoderó de la ciudad.
  • En 1908, un pequeño asteroide rocoso o un trozo de un cometa hizo explosión ocho kilómetros por encima de la región siberiana de Tunguska (Rusia). Derribó árboles, provocó incendios y aniquiló la fauna y la flora de un área de más de 2.500 kilómetros cuadrados
  • En la región de Manchuria (China), el 8 de marzo de 1976 cayeron varios fragmentos. Entre ellos se recogió una roca de dos toneladas.
  • El 20 de junio de 1994 un meteorito de más de un kilo de peso impactó en un automóvil, marca BMW, que circulaba por la carretera de Andalucía, dentro del término municipal de Getafe.
  • En enero de 2004, el estallido de un meteorito sembró de bolas de fuego el cielo de la Península. Fueron vistas desde Santiago de Compostela a Castellón.
  • El 10 de mayo de 2007 una luminosa bola de fuego seguida de un estruendo surcó el cielo de La Mancha. El trozo de asteroide, de menos de medio metro de diámetro, que se rompió al entrar en la atmósfera, esparció sus fragmentos cerca de Puerto Lápice.
  • El 15 de septiembre de 2007, la caída de un meteorito en el sur de Perú causó un cráter de 30 metros de diámetro y 20 de profundidad en el suelo. Cerca de 700 pobladores de la localidad de Carancas sufrieron malestares tales como jaquecas, mareos y vómitos, presumiblemente a causa de gases emanados por el meteorito.
  • Un meteorito de casi 60 toneladas y el tamaño de un coche estalló sobre el desierto de Sudán en octubre de 2008. Fue el primero que se avistó con horas de anticipación a su entrada en la atmósfera.

2012DA14: asteroides y cometas, pedazos sobrantes de la concepción del sistema solar [LVG, 15-12-2013]

Intenso tráfico celeste [El País, 16-2-2013, MALEN RUIZ DE ELVIRA]

“Planetas, asteroides, cometas, meteoroides, meteoritos o mero polvo forman parte del tráfico celeste más o menos cercano a la Tierra, que habitualmente no afecta de forma significativa al planeta. la formación de un sistema planetario alrededor de una estrella a lo largo de miles de millones de años no es un proceso ordenado y eficiente. Aunque se rija por las leyes universales de la física, la agregación de la materia a partir de un disco protoplanetario formado por polvo y rocas de muy diversos tamaños alrededor de la estrella deja escombros, sobre todo asteroides, posiblemente surgidos de colisiones entre cuerpos mayores.
Los asteroides no brillan como las estrellas, y por eso su cercanía a la Tierra solo se deja sentir cuando al chocar con la atmósfera se hacen pedazos. Algunos sobreviven hasta alcanzar la superficie. En los últimos años existen programas de observación sistemática de asteroides, especialmente los de mayor tamaño, que pueden, por la órbita que recorren, llegar a ser un peligro para el planeta. Se han realizado también varias misiones a asteroides lejanos que han hecho aumentar mucho el conocimiento sobre su diversidad y composición. El interés por los asteroides no es solo astronómico. El mes pasado, una empresa estadounidense anunció que en 2015 empezarán vuelos de reconocimiento a algunos de los centenares de miles de asteroides que pasan cerca de la Tierra, para usarlos como fuente de metales preciosos, combustible o material de construcción para estructuras espaciales, como plataformas para reparar satélites.
La mayoría de los asteroides orbitan el Sol en un cinturón situado entre Marte y Júpiter, pero muchos otros circulan por otras zonas del sistema solar.
Cada día la Tierra es bombardeada por unas 100 toneladas de polvo y partículas pequeñas, explica el experto de la NASA Don Yeomans. Es la basura de los asteroides y cometas, que puede verse en forma de estrellas fugaces. Cada día llega un objeto del tamaño de un balón que se quema en la atmósfera, y varias veces al año choca con ella un objeto del tamaño de un automóvil, que da lugar  a bólidos o meteoritos. Lo extraño de la formación del Sistema Solar no es que todo el tráfico celeste, sino que la Tierra y la variadísima vida que alberga hayan sobrevivido a un proceso tan violento, caótico e imprevisible”.


La representació de la Terra: els mapes

 


Aprèn a localitzar
Animació per aprendre a localitzar determinats punts a partir de les coordenades geogràfiques.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/onsoc/imatges/sitpunts.swf

Els paral•lels amb nom propi
Animació sobre els paral•lels principals: tròpics i cercles polars.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/onsoc/imatges/parfam.swf

La latitud i la longitud
Animació per aprendre els conceptes de latitud i longitud.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/onsoc/imatges/ladlon.swf

Les coordenades geogràfiques
Animació sobre les coordenades geogràfiques: paral•lels i meridians.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/onsoc/imatges/parmer.swf

La representació de la Terra
• Dibuixar amb escala
Diverses animacions per comprendre què és l’escala, per què és necessària i com es dibuixa.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/escala/index.htm

Els mapes i la cartografia
Breu història de la cartografia i explicació del procés de fer un mapa.
http://technikerzentrum.net/terra/cartografia.htm

Les projeccions cartogràfiques
Explicació sobre la utilització que tenen els tipus de projeccions més comuns.
http://www.xtec.net/~mroman/Projecte/projeccions.htm

Els mapes
• Els tipus de mapes
Classificació amb imatges dels diferents tipus de mapes que existeixen.
http://www.edu365.cat/primaria/faqs/social/tipusmapa.htm

La llegenda i els signes convencionals
Llista de recursos que permet descarregar-nos una presentació sobre la lectura de mapes i les llegendes.
http://www.lacenet.org/gps/aprenem.htm

La teledetecció
Explicació bàsica sobre què és i com funciona la teledetecció

http://www.xtec.cat/~gbermell/meteoeduca/teledetec.htm

Terratremols al llarg de la història

 

  • TERRATREMOL AL NEPAL (25-4-2015)

1429994169_946034_1430130623_noticia_normal

 

terratremols

 

Mapa interactiu_LA VANGUARDIA

Este gráfico interactivo, desarrollado por la compañía española Bestiario mediante su herramienta Impure, muestra todos los terremotos con víctimas mortales ocurridos a lo largo de la historia desde el año 2000 a. C. hasta 2010 e incluye el reciente terremoto de Japón.

Los datos proceden del National Geophysical Data Center (NGDC) de Estados Unidos. Se muestran el lugar, año, intensidad y número de fallecidos de cada terremoto en forma de gráfico y sobre un mapamundi.

Cómo interactuar sobre el mapa:

La línea de tiempo que se muestra entre el gráfico y el mapamundi permite acotar el periodo sobre el cual se quiere consultar la información. Los datos resultantes se muestran en ambas visualizaciones.

El eje horizontal del gráfico indica la magnitud del terremoto según la escala Richter; el eje vertical muestra el número de víctimas mortales según el siguiente criterio: 1 = de 1 a 10 muertes; 2 = de 11 a 100 muertes; 3 = de 100 a 1.000 muertes; 4 = de 1.000 a 10.000 muertes; 5 = de 10.000 a 100.000 muertes; 6 = de 100.000 a 1.000.000 de muertes.

Adicionalmente, en el mapamundi se pueden consultar los datos en tiempo y en espacio. Esto es: si se selecciona ‘colores en tiempo’ cada color representa un año. La gama de colores sigue una secuencia lógica. Así, si se selecciona el periodo 1990-1995, cada año se presenta mediante distintas gamas del color azul; por otra parte, si se selecciona ‘colores en espacio’, cada color representa una zona geográfica.

En ambos casos, los datos muestran los accidentes acaecidos en todo el mundo en el periodo de tiempo seleccionado a través de la línea de tiempo.

 

miembros-del-cuerpo-de-bombero_54154549166_53410723518_224_1301

Terratrèmol a Lorca

Entrevista a Xavier Goula_Institut Geològic de Catalunya

Servei de Sismologia de la Generalitat

El vessament tòxic d’Hongria

 

Mapa del Danubi

 

 

 

 

 

vessament-toxic-a-hongria_imatgesVessament tòxic a Hongria_imatges [La Vanguardia]