Conderència d’Arcadi Oliveres

d

CONFERÈNCIA D’ARCADI OLIVERES A

L’IES SANT ANDREUclip_image002

El dia 30 de març a les 13.30 l’institut ha rebut la visita del Sr. Arcadi Oliveres president de l’associació Justícia i Pau. Han presentat l’acte les alumnes de 2n de Batxillerat Natàlia Tre i Raquel Vernedas.

Professor d’economia a la UAB, Arcadi Oliveres ha destacat per la seva labor en la defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. En aquesta ocasió ens parlarà dels motius de la crisi econòmica actual i de la necessitat del decreixement per a permetre el creixement dels països més desfavorits.

La Crisi: Causes i conseqüències de l’actual desordre financer.

1: La Crisi Alimentaria Mundial

Enviar aliments als països que tenen fam permanent, no serveix de res. Al contrari, serveix per fer la competència deslleial al pagès local que acaba per arruïnar-se. De fet Nacions Unides desaconsella enviar aliments.

Propostes NNUU per a superar aquesta catàstrofe:

1.- Reforma agrària: repartir la terra de tal manera que sigui productiva a tot
Arreu. Redistribució de la terra aprimant latifundis i augmentant minifundis.
2.- Produir allò que fa falta a cada país. Evitar que es produeixi el que fa falta al Nord i
No el que necessita el país propietari de la terra.
NNUU recomana menys producció de “postres” i més blat, més blat de moro, més
arròs….
3.- Invertir, posar-hi diners: regadius, camins rurals, formació professional agrària,
tractors, bancs de pesca,… Quants diners?: La FAO, agència NNUU per a
l’alimentació assegura que calen 50 mil milions de dòlars anuals. Els països desen-
volupats diuen no tenir-los però han donat a les entitats financeres més de 50 cops
aquesta quantitat perquè fessin front a la crisiarcadi1

Per què els governs tenen diners per la banca i no per erradicar la fam del món?

Arcadi Oliveres es mostra taxatiu: perquè els governs que ajuden i la banca ajudada són exactament la mateixa cosa!

2: L’especulació financera

Es pregunta Arcadi Oliveres: Com va incrementar George Soros la seva fortuna en 1000 milions de dòlars.

Internet facilita l’especulació financera amb el moviment de capitals a través, tan sols, d’apunts contables.
No hi ha cap autoritat mundial que tracti d’impedir l’especulació financera. George Soros se’n va aprofitar fent el següent:

a. Dóna ordres als seus intermediaris que comprin lliures esterlines en quantitat.

b.  Al dia següent, torna a donar l’ordre de comprar-ne totes les disponibles

c. I així succesivament fins que comença a pujar el preu de la lliura esterlina.

d. Quan ja ha pujat una miqueta, fent un càlculs elementals preveu les ganàncies que obtindrà si les ven de nou. Ja li surt a compte.

e. Ven les lliures i guanya 1000 milions, tal era la quantitat invertida en aquesta compra-venda!!!

I per què 20 països, el G-20, decideixen el futur dels 192 països que hi ha al món?

arcadi2 3: Taxa Tobin

Per què els governs no es decideixen a aplicar una taxa a les transaccions financeres internacionals de caràcter exclusivament especulatiu? Si s’apliqués un impost de l’1 x 1000, desapareixeria la meitat de l’especulació perquè no resultaria rentable i es recaptarien, pel cap baix, 2000.000 milions de dòlars procedents de l’especulació que no s’aconseguiria evitar.

4: La Crisi Financera es converteix en Crisi Econòmica

3 problemes dels bancs: no poden vendre les accions, no cobren les hipoteques i han de pagar els préstecs concedits pels fons sobirans.
Què son els fons sobirans i el seu paper? -Països que acumulen moltes divises.
L’especial paper de Xina, Japó i Alemanya: països que exporten molt i importen poc.  Acumulen divises: són els fons sobirans.
Fons sobirans i països amb divises concedeixen crèdits als bancs. Els bancs amb aquest diners concedeixen hipoteques a terminis més llargs que no pas han de pagar els préstecs rebuts. No quadra i es queden sense fons.
Aleshores acudeixen al pare estat perquè  concedeixi fons de rescat als bancs, però un cop obtinguts, escaldats, no concedeixen ni crèdits ni hipoteques, tapen forats.
En el moment que no hi ha crèdit s’atura l’economia real: la Crisi Financera es converteix en Crisi Econòmica. Ni el venedor ven, ni el comprador compra. Som a la Crisi.

arcadi41 5: Conseqüències de la Crisi, els ERO

Alguns ERO poden estar justificats, però n’hi ha que són un autèntic escàndol.
Cas de la SEAT: en els 5 anys anteriors al primer any de pèrdues, 2008, any de manifestació de la crisi, havien guanyat diners. (I si continuem remuntant-nos en el temps, continuen guanyant diners). Aleshores, diu Oliveres, vaig calcular els guanys d’aquests cinc anys: 2007; 2006; 2005, 2004 i 2003. El resultat fou que cada treballador de la SEAT havia aportat, en aquest lustre, uns guanys de 1.500.000 euros., 10 vegades més que no pas el sou rebut en 5 anys. La maldat rau en què en el primer any de pèrdues l’empresa amenaça amb acomiadaments i el trasllat a un altra país.
Cas de la Nissan: L’any 2010 cada treballador havia fet guanyar a l’empresa 500.000 euros. Tot i amb això s’han vist obligats a signar un acord en el qual renuncien a que se’ls augmenti el sou en els propers 4 anys, a canvi de mantenir els llocs de treball.
Mentre tant l’atur no para de créixer supera els 4 milions i amenaça amb arribar a 5.

6: Solucions financeres

Taxa Tobin
Persecució Frau Fiscal
Augmentar els impostos als que més tenen
Nacionalitzar la banca que hagi rebut ajuts públics
Evitar que les Caixes es converteixin en bancs

7:  Solucions laborals i a d’altres problemes.

Cal repartir la feina entre tots. Ho ha d’afavorir el govern, reduint la jornada laboral, els treballadors, acceptant-ho i els empresaris, permetent-t’ho. I la reducció de l’horari laboral i del sou s’ha de compensar cobrant les hores d’atur corresponents a la retallada que no caldrà que cobrin els treballadors que accedeixen al treball.

Cal reduir la despesa militar. A Espanya 54 milions al dia. Al món 54 vegades els 50 mil milions per any que caldrien per eradicar la fam.

Cal acceptar les mesures solidàries tot i que no siguin la solució. Ara mateix però, són imprescindibles.

8: Hem de decréixer. La Immigració ens dóna a cadascú 105 euros a l’any.

Decreixement:
Mai sortirem de la crisi recuperant el creixement. La petjada ecològica, allò que la humanitat consumeix, és ja negativa. Fins l’any 89 tot allò que homes i dones ens menjàvem, era restituir pel Planeta l’any següent. Des d’aleshores el Planeta ja no té temps de recuperar-se. Una dada demostrativa: L’any 2009 el Planeta va restituir el consum de la humanitat entre l’1 de Gener el 23 de Setembre de 2008. Des del 23-9 i fins el 31-12 ens vàrem menjar una part del Planeta que les generacions futures ja no podran gaudir. La Terra s’està empobrint perquè vivim a costa del patrimoni i no de la producció. Per tant no hi ha més remei que decréixer. I per què ho hem de fer els del Nord? Doncs perquè el 20% de la humanitat, la dita més desenvolupada, consumeix el 80% dels recursos. L’altra 80% de la humanitat només disposa del 20%. Les dades demostren qui ha de deixar de malbaratar recursos. I decréixer no vol dir viure pitjor, significa estalviar i deixar de tenir el consum com a objectiu ineludible.
Immigració:
La immigració no té cap culpa de la crisi. Tot al contrari. Un estudi de Catalunya Caixa sosté que Espanya necessitarà aviat 250 mil immigrants a l’any, donada l’estranya piràmide d’edats que tenim aquí. Per la seva banda, Presidència del Govern d’Espanya publica cada any el balanç de la immigració: tot comptat, el que paguen els immigrats – Seguretat Social, IRPF, IVA – i el que rebem – serveis educatius, sanitaris i socials, ajuts a l’habitatge, beques menjador, bosses de llibres, places de guarderia… – dóna un balanç positiu per l’estat de 6.000 milions a l’any. Dit d’una altra manera, cada immigrant dóna als espanyols 105 euros l’any.



Accions

Informacions

Deixa un comentari

Heu d'identificar-vos per publicar un comentari.