“La trama se situa en un institut d’ensenyament mitjà en una ciutat alemanya. El professor Rainer Wenger proposa als estudiants de la seva classe el desenvolupament d’una activitat sobre l’autocràcia com a forma de govern que expliqui als seus alumnes el funcionament dels governs totalitaris.
Els estudiants estan farts de discutir sobre el nazisme, un tema perenne a les escoles alemanyes que només aconsegueix enutjar la classe: “D’acord, sí, els nazis eren una merda. Ja hem copsat el missatge”. Davant la pregunta del professor: “Així que no penseu que una altra dictadura sigui possible a Alemanya?”, els estudiants es mostren escèptics i no pensen que el retorn del nacionalisme sigui un perill real.
Llavors, el professor decideix començar un experiment amb el seu alumnat amb el qual pretén demostrar com n’és, de fàcil, manipular les masses.
En pocs dies, el que comença com una sèrie d’idees innòcues, com ara la disciplina i el sentiment de comunitat, es va convertint en un moviment real que rep un mon: L’Onada.”
L’experiment: La Tercera Onada
La pel•lícula està basada en la novel•la de Morton Rhue, fonamentada en fets reals: l’experiment original el va dur a terme un professor d’història d’un institut de Califòrnia, Ron Jones, en una lliçó sobre el nacionalisme.
Va imposar un règim d’estricta disciplina a la seva classe, va restringir la llibertat dels alumnes i en va fer una unitat. El nom del moviment va ser obligat a donar per acabat l’experiment.
