Valentí Almirall i Llozer nascut a Barcelona el 8 de març de 1841 fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern. Sabia parlar grac, llatí, francès, anglès, italià i alemany, i aixì li va permetre viatjar i conèixer l’activitat cultural i intel·lectual moderna europea.
A la Universitat de Barcelona va estudiar filosofia entre el 1854 i el 1857, i després dret entre el 1857 i el 1863. Entre 1868 i 1881 va militar en el Partit Republicà Democràtic Federal on era el principal dirigent dels federals intransigents de Barcelona que es vertebraven al voltant del Club de Federalistes (1868-1869) i del diari El Estado Catalán (1869-1870 i 1873). Va participar en la revolta federal de Barcelona de setembre de 1869. El van fer presoner i el van internar a les Balears, però juntament amb altres presos aconseguí evadir-se. Va fugir a Alger i d’allà a Marsella, on residí fins a la concessió d’una amnistía.
El 4 de maig del 1879 començà a publicar el Diari Català, el primer diari en llengua catalana, que va dirigir fins que va haver de suspendre’l el juny del 1881. Convertit en capdavanter de la reivindicació catalanista, el 1885 va ser el redactor ponent del Memorial de Greuges, i es va traslladà a Madrid. El 1886 va publicar la seva obra cabdal, Lo Catalanisme, la primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista. Finalment va morir sol, cedint la seva casa a la ciutat de Barcelona per a crear-hi una escola pública, i va donar els seus llibres a la Biblioteca Arús.