Desprès de la aprovació de la nova constitució espanyola de 78 semblava que el franquisme quedava enrere.
Encara quedaven problemes molt greus, com el terrorisme de ETA.
El president del govern espanyol, Adolfo Suárez va dimitir el 29 de gener de 1981, Calvo Sotelo es va presentar com a candidat, encara que no va assolí la majoria necessària; la qual cosa va produir la segona revolta coneguda com el 23-F.
El 23 de febrer de 1981, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats es tanquen al congres dels diputats.
Els assistents dient que van escoltar un fort soroll a la porta i acte seguint van entrar al parlament i Antonio Tejero va dir la frase que ha passat a la historia : « Todo el mundo al suelo ». Dins del parlament hi havia mitjans de comunicació gravant tot el que succeïa.
Tota Espanya estava atemoritzada, a Catalanuya, però, el president de la Generalitat Jordi Puyol va tranquil•litzar a la població amb una frase que li va dir el rei “ tranquil Jordi, tranquil”. En canvi altres presidents d’altres comunitats no van dir res fins que va passar el perill com es el cas de Carlos Garaikoetxea.
Finalment el dia 24 de febrer els segrestadors van posar fí a aquest esdeveniment.
Va ser un cop d’estat amb fracàs.
A conseqüència d’això el govern de Calvo Sotelo va fer unas eleccions anticipades i va sortir el PSOE amb una gran majoria, creen una nova reforma a l’exèrcit espanyol
També es va iniciar un objectiu per a frenar la descentralització de l’estat Espanyol i limitar el sostre competencial de les comunitats autònomes.
Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit militars són condemnats a penes de presó.
Va ser un fet que ha marcat i marcará un abans i un després en la historia d’Espanya.
