Els Illuminati – o Il·luminats de Baviera – era una societat secreta fundad l’any 1776 per l’alemany Adam Weishaupt.
La història explica que nou anys després aquesta organització es va dil·luir pràcticament al complet, per culpa de la seva prohibició i censura. Però també hi ha teories que expliquen que la seva activitat no va cessar, i que fins i tot van participar i van ser responsables de la Revolució Francesa.
Els seus ideals eren la il·lustració sense despotisme; anaven a favor de la ciència i en contra del cristianisme i l’acaparació de poders per part dels reis i l’esglèsia.
Centenar d’anys més tard, hi ha indicis – o gent que pensa que hi ha indicis – del llegat d’aquesta societat, els Illuminati. La teoria de la conspiració per a la creació d’un Nou Ordre Mundial cada vegada guanya més adeptes, i Internet va plena de fòrums anticonspiracionistes, que teòricament busquen la imposició del seu model plutocràtic. Atemptats com el de les Torres Bessones, o el del 11-M a Madrid, no es salven de les especulacions.
Segons aquesta teoria, els governants a nivell mundial – incloent les grans corporacions, obviament – formen part d’una mateixa secta secreta amb un control del mon hegemònic, sense cap mena de disputes. El que ara entenem per polítics només és la cara representativa, és a dir, una farsa per a entretenir els ciudadans i que no siguin conscients de la seva submissió a aquest grup.
Així, és el mateix que passava amb Cánovas i Sagasta en l’època del monarca Alfons XII: tot un circ i una maquinària muntats per a fer veure que existeix la democràcia. Els atemptats, les guerres, l’aparició de noves potències econòmiques, el fascisme… Tot això s’especula que pot haver estat obra dels Illuminati, que han utilitzat aquestes cartes sense escrúpols només per a enriquir-se i mantenir el seu poder.
Aclaració: no sóc seguidor d’aquesta teoria, més que res perquè m’agradaria poder contrastar i rebre la informació necessària. Només vull explicar aquest moviment, que tants adeptes guanya últimament. Potser és conseqüència de l’ús creixent d’Internet, o de la llibertat de prensa i informació (o desinformació) en què vivim. O potser sí que ens l’hauríem de prendre seriament…
Guillem Ramírez Santos E-41