Sortida al MNAC i Barcelona per el grup 2 de la E-41

Ens ha agradat molt la sortida, perquè no sempre es té l’oportunitat d’anar a un museu com el MNAC, i menys amb els meus companys del col•legi i un excel•lent guia com el Jordi Navarro, que a favor seu diré que altres visitants es paraven per escoltar les seves fantàstiques explicacions. Es nota que és un apassionat de l’art, i durant un dia ens ha encomanat la seva afició.
Però podria haver estat encara millor. La falta de temps, que ens va obligar a veure les obres molt per sobre, juntament amb l’obligació de completar el dossier, va fer que no poguéssim gaudir tant dels quadres i escultures. A més, no vam poder veure les obres de Marià Fortuny perquè estaven arreglant la sala on estaven exposades.
No tots vam tenir la sort d’anar al CaixaFòrum. Sent honestos, hem de dir que al migdia després d’un matí mogut i cansat, ve més de gust anar al centre comercial a comprar un gelat i descansar una mica que tornar a un altre museu, però és tota una pena que no haguem vist l’exposició del CaixaFòrum.
A continuació expressarem el que més ens ha impressionat (s’ha de tenir en compte que hem vist una petita part del museu):

Les tres millors obres del MNAC
– El museu en si. L’edifici que alberga el museu és brutal, tot un palau de luxe d’uns 32000 metres quadrats. Es va construir entre els anys 1926 i 1929 com a raó de la Fira Universal de Barcelona. El seu estil classicista i del renaixement incorpora elements ja utilitzats anteriorment en grans construccions, com la cúpula del Vaticà o les torres, que recorden a la catedral de Santiago de Compostela o de la Giralda.
– Desconsol, de Josep Llimona. Aquesta escultura de marbre blanc recorda molt a les escultures de Miguel Àngel, que són fetes a partir del bloc de pedra. Al principi la seva funció era formar part d’un grup funerari. Cal destacar el seu sentimentalisme i la desesperació, produeix una sensació de abandonament. Una obra molt simbòlica.
– Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, del Pintor Ramón Casas. Sembla un cartell, i es nota la inspiració japonesa. Es marca molt la silueta dels dos amics i la seva bicicleta, que està molt detallada així com les seves cares. El paisatge no està treballat, i això forma un estil molt personal. Simbolitza la modernitat (forma un diàleg amb l’obra El Cotxe) i el gust pel ciclisme. Pere Romeu va ser el taverner de la coneguda fonda Els Quatre Gats, i gran amic del pintor.

Els tres millors artistes
Ens agradaria destacar Marià Fortuny i Josep Llimona, però el que destaca per sobre dels demés és Ramon Casas.
Aquest gran pintor barceloní (1866- 1932) ens ha conquerit amb la seva gran sala, plena de quadres expressius. Tots ells ens transmetien alguna cosa, i no qualsevol ho pot aconseguir això.
Va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, i vinculat amb l’impressionisme. És el millor pintor de la seva època probablement, juntament amb Santiago Rusiñol. La seva capacitat d’establir diàlegs entre les seves obres com El cotxe i Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem és espectacular, i ens han ajudat a crear-nos una imatge mental d’aquests anys.
És el protagonista de Las cinco muertes del barón airado, de Jorge Navarro.

La millor sala
En la nostra opinió la millor de totes és en la que estaven exposats els quadres de Ramón Casas, i l’escultura de Desconsol, de Llimona. Ens ha semblat molt fascinant la forma de descriure el pas del temps i la modernització amb els dos cartells, així com el seu quadre Sortida de la processó del Corpus (1896-1898), que expressa la calma abans de la tragèdia, uns atemptats anarquistes que van fer aflorar la por de la població, com explica Jordi en Las cinco muertes del barón airado. Aquest es un altre factor que ens ha fet admirar més el pintor, conèixer i saber de la seva popularitat en l’època gràcies a la lectura d’aquest llibre.

El moviment artístic més interessant
Com que no hem vist la totalitat d’estils ni de moviments no podem elevar un per sobre dels altres. El que més ens ha arribat ha estat el modernisme de Ramón Casas, molt per sobre del pessimisme i l’austeritat, la calma del barroc. Per a nosaltres és un estil massa poc il•luminat i trist.
Dintre del modernisme català, destacar el ja esmenat Casas i Antoni Gaudí, gran arquitecte.

Hecho por el grupo dos: Toni Aranda, Lucas Rovira, Albert Liberal, Álvaro Martínez y Guillem Ramírez (E-41)

Aquest article s'ha publicat dins de CULTURA, HISTORIA CONTEMPORÁNEA, PERSONAJES, SOCIEDAD i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *