Tota guerra, conflicte o canvi polític que hi ha hagut en la història mundial, té un perquè; uns precedents. I la guerra civil Espanyola que va explotar el 1936, no n’és cap excepció.
El desastre del 1898; la pèrdua de les colònies Espanyoles (Cuba, Filipines) a conseqüència de les guerres, va estancar el país. La vida política consistia en la corrupció i el caciquisme. (Potser podem identificar-ho amb la situació actual en la política mundial)
S’havia d’acabar amb les dinasties. I es va iniciar el reformisme liberal el 1910, a càrrec de Canalejas. Mentrestant, hi havia el regnat d’Alfons XIII. I Catalunya, amb voluntat de tenir institucions i càrrecs propis, va crear la Mancomunitat, aprovada al Parlament al 1912, qui permetia a Catalunya crear algunes lleis pròpies. A càrrec de Prat de la Riba al seus inicis i substituït per Puig i Cadafalch l’any 1917.
Del 1917 al Cop d’estat de Primo de Rivera (1923), va haver-hi una època d’inestabilitat i agreujament de la situació a causa de la Guerra del Marroc que duia a terme l’exèrcit espanyol per colonitzar el país nord-africà. Hi havia governs de concentració formats conservadors, liberals i catalanistes, que, evidentment, mai van arribar a estabilitzar el sistema.
El 1923, el capità general de Catalunya, Primo de Rivera, amb el suport del rei i organitzacions patronals, va liderar el Cop d’Estat que donava entrada a una nova dictadura militar.
Va augmentar la oposició a la dictadura, i per falta de suport, el 1930, el dictador va dimitir del seu càrrec. El general Berenguer fou escollit cap del govern per Alfons XIII.
Al 1931 van arribar les eleccions municipals, que podria significar l’elecció de l’opinió pública. I el canvi entre la monarquia i la república. Va triomfar el republicanisme a les grans ciutats i s’acostava un canvi polític.
L’única pega important és el títol. No expliques res de la Guerra Civil i sí del primer terc del segle XX.