1. PRESENTACIÓ

Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle  XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa. La Revolució Francesa de 1789 va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics de la major part del món i va consolidar el concepte de nació.

1.1. Les causes de la Revolució

• El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes eren les següents:
• Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.
• La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
• A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.

1.2. El començament de la Revolució: 1789

• La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals.
• Els Estats Generals es van obrir el 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat.
• Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona.
• Estava en joc la idea de sobirania nacional.
• Els diputats del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional.

 

1.3. La fi de l’Antic Règim

• El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució.
• La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial.
• Davant la radicalització popular, l’Assemblea Nacional Constituent va abolir els privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.

 

 

1. FASES DE LA REVOLUCIÓ

• La monarquia constitucional (1789-1792). Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’Antic Règim.
• La república democràtica (1792-1794). Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que volien una transformació de la societat en un sentit democràtic.
• La república burgesa (1795-1799). Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

 

 

2. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

• El 1789 l’Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.
• El 1791 es va promulgar una Constitució, que va exemplificar els ideals del liberalisme polític, encara que reservava al rei el dret de veto. Es va establir el sufragi indirecte i censatari.
• Es va formar una Assemblea Legislativa.
• Les reformes del període 1789-1791 satisfeien els grups burgesos però no a la noblesa, al clero, a la monarquia ni als sectors populars.

2.1. EL FRACÀS DE LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

• L’oposició de la família reial a la Revolució es va manifestar arran de la seva fugida de París per unir-se a l’exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l’absolutisme.
• El monarca, desprestigiat, va ser retornat a la capital i es va evidenciar el seu rebuig al procés revolucionari.
• L’abril de 1792, l’Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. Els austríacs van envair França i van arribar a París.
• La situació va originar un clima de revolta entre els sans-culottes, que van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la república (setembre de 1792).

 

3. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)

• La Convenció girondina. La república va quedar a les mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional.
• La Convenció jacobina. El juny de 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Van promulgar una nova Constitució basada en la democràcia social.
• La caiguda dels jacobins. Mitjançant el cop d’Estat de Termidor, el juliol de 1794 van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.

 

 

 

 

4. LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)

• Després del cop d’Estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució.
• Es va elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres.
• El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució de 1791. Va perseguir els jacobins, va derogar la Constitució de 1793 i va anul·lar les mesures d’aquell període.
• El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va acabar amb el Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).

 

_________________________________________________________________________

El 14 de Julio de 1789, un grupo de parisinos ingresó violentamente a la Bastilla y tomó las instalaciones militares reales. Una década de idealismo, guerra y asesinatos que terminó con el feudalismo e inició la igualdad y un nuevo orden mundial

 

 

______________________________________________________________________