1. L’EUROPA DEL SEGLE XVIII

• El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.
• A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbons i l’aplicació dels principis de l’absolutisme monàrquic.

1.1. Una AGRICULTURA SENYORIAL

• Des del punt de vista econòmic, l’agricultura era l’activitat més important. Es tractava d’una agricultura de subsistència.
• L’economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus.
• La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.

1.2. Una MONARQUIA ABSOLUTA

• Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut. La monarquia era de caràcter diví. Els governats eren súbdits sense cap dret.
• El rei estava auxiliat per unes institucions que l’assessoraven (Consells d’Estat).
• Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments.
• El Parlament era una institució nascuda a l’Edat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.

1.3. l’EXPANSIÓ ECONÒMICA

• El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.
• En aquesta situació, es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans epidèmies, pels nous cultius, etc.
• L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per això, augmentaren la producció.
• Les monarquies van potenciar el creixement econòmic.

 EUROPA AL SEGLE XVIII

2. UNA SOCIETAT ESTAMENTAL

• La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva desigualtat civil.
• Estava dividida en dos grups ben diferenciats:  els privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).

2.1. ELS PRIVILEGIATS

• La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d’impostos.
• La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans riqueses.
• El clero vivia de les rendes derivades de l’explotació del seu patrimoni territorial i també del delme.

 

 

2.2. ELS NO PRIVILEGIATS

• L’estat popular constituïa el sector dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents, econòmica i socialment.
• La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat.
• Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
• Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

• La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l’Antic Règim.
• La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món.
• Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per la seva intel·ligència, podia assolir el coneixement, que era per a ells la base de la felicitat.
• Els il·lustrats eren partidaris de l’educació i del progrés i van defensar la tolerància com a base de les relacions humanes

• Els pensadors il·lustrats van defensar els principis de llibertat i igualtat de tots els éssers humans.
• Es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals.
• Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
• En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.
• La Il·lustració va configurar una nova doctrina: EL LIBERALISME.

• El projecte de l’Enciclopèdia fou posat en marxa per dos pensadors il·lustrats, Diderot i D’Alembert.
• Es tractava de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època, fonamentats en la raó i en l’estudi de la natura.
• L’Enciclopèdia va tenir un gran èxit i va ajudar a la difusió de les idees il·lustrades.

4. LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME: LES REVOLUCIONS ANGLESES

• Al segle XVII es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república.
• Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi polític, va acabar transformant la república en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia.
• El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange.
• Així, Anglaterra fou el primer país que va tenir una monarquia de poder limitat. Es va instaurar una monarquia parlamentària.

4.1. EL despotisme il·lustrat

• Malgrat l’exemple anglès, la majoria dels monarques europeus seguien exercint un poder absolut.
• No obstant això, alguns monarques van intentar fer compatibles el principi d’autoritat de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la Il·lustració.
• Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del bé del poble, però reservant-se la capacitat de decisió.
• La seva política reformista es va caracteritzar per la racionalització de l’administració de l’Estat, la reforma de l’ensenyament, la modernització de l’agricultura, etc.

5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA

• Les tretze colònies angleses van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli, seguint les idees d’igualtat, llibertat i tolerància de l’Europa il·lustrada.
• Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.
• El 4 de juliol de 1776, les tretze colònies van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.
• Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble.

5.1. LA CONSTITUCIÓ AMERICANA

• La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown.
• El 1787, es va redactar la primera Constitució de la història. El text assegurava la separació i l’equilibri de poders, establia un govern republicà i una estructura federal.
• Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país.
• La Constitució es completava amb una Declaració de Drets.

 

6. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

• La Guerra de Successió es va produir després de la mort de Carles II d’Àustria, en proclamar-se Felip V rei d’Espanya.
• La proclamació de Felip V de Borbó significava per les potències europees un enfortiment dels Borbons (francesos) a Europa.
• Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van declarar la guerra a França i a Espanya i van proposar un altre candidat a la corona, l’arxiduc Carles d’Àustria.
• El 1713, l’arxiduc Carles heretà la Corona d’Àustria i temeroses de l’excessiu poder dels Habsburg, les potències europees van firmar el Tractat d’Utrecht que posà fi al conflicte i va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya.

 

• Els Borbons van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes les seves institucions.
• Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a les terres de la Corona.
• El territori va quedar dividit en províncies, al capdavant de les quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador.
• A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents.

6.1 EL CREIXEMENT ECONÒMIC DE CATALUNYA

• El segle XVIII va ser per a Catalunya una etapa de creixement econòmic i demogràfic.
• La causa essencial del creixement econòmic fou la vitalitat dels diversos grups socials del Principat.
• Durant el segle XVIII hi va haver millores en l’agricultura, estimulades per l’existència dels censos emfitèutics, un contracte agrari que permetia al pagès quedar-se amb part dels rendiments agraris.
• L’expansió agrícola va contribuir al creixement de les manufactures cotoneres conegudes com a indianes.