Objectius a assolir:

1. Identificar els factors que van afavorir la Revolució Industrial a finals del segle XVIII.
2. Conèixer els elements bàsics de la revolució agrària.
3. Comprendre els motius del creixement de la població anglesa al segle XIX.
4. Identificar els invents que van originar la revolució dels transports del segle XIX i quines conseqüències va tenir aquesta revolució.
5. Sintetitzar les condicions de vi da i de treball dels obrers europeus.
6. Explicar els efectes de la industrialització en la població i en les ciutats.
7. Diferenciar les principals ideologies del moviment obrer.

 

• Entre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part d’Europa i als Estats Units, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.
• Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar a grans fàbriques.
• La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
• A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzats va conèixer un nou període d’expansió, la Segona Revolució Industrial.

 

1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola

• Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat revolució demogràfica.
• Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina.
• Com a conseqüència es va produir una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.

*******

• L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció.
• Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. Aquesta es va convertir en una propietat privada.
• Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk).
• Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.

2. L’era del maquinisme [màquines, vapor i fàbriques]

• Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica.
• Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals.
• Les primeres màquines que es van introduint estaven accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica.
• Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor.
• La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.

******

• A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó.
• Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.
• Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.

• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització.
• L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica.
• Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.

3. La revolució dels transports

• Al començament, el ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails.
• Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament del ferrocarril.
• El fenomen realment innovador va ser la locomotora de Stephenson, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.
• Posteriorment, la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela.

******

• La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.
• Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
• La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del  comerç interior.
• El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.

 

4. El liberalisme i el capitalisme

• Adam Smith va establir els principis del liberalisme:
• L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.
• Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.
• L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

 

5. La Segona Revolució Industrial [noves formes d’energia, noves industries, nous sistemes de producció, la banca moderna…]

• En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.
• La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.
• El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.
• A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.

*****

• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos.
• Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena.
• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.
• Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.

******

• La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.
• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.
• Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

 

6. Els efectes de la industrialització en la població i les ciutats

• La Revolució Industrial també va ser un procés de canvi social. Al llarg del segle XIX es va accelerar el creixement de la població. El 1900 a Europa hi vivien més de 400 milions d’habitants.
• Les causes d’aquest creixement demogràfic van ser dues: un descens brusc de la mortalitat i un increment de la fecunditat.
• La mecanització de les tasques agrícoles i la concentració de la producció industrial a les ciutats van afavorir l’emigració del camp a la ciutat. Moltes ciutats van prosperar al voltant de fàbriques.
• Entre el 1800 i el 1924, 60 milions d’europeus van emigrar a altres continents. Aquestes migracions transoceàniques es van produir per onades: fins al 1870 els que van emigrar més van ser els britànics, sobretot els irlandesos i els escandinaus; posteriorment, els van succeir els centreeuropues; a finals de segle, els grups que van emigrar més van ser els italians, els espanyols, els grecs i els turcs. La majoria dels emigrants europeus es van dirigir a Amèrica

 

7. L’aparició d’una societat de classes

• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis.
• Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.
• També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.
• Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.

 ******

• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.
• Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.
• En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.

 

8. El Moviment Obrer

• La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur.
• La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme).
• Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes.
• Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers sindicats.

******

• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme.
• La fi de la propietat privada havia de dur a la progressiva desaparició de les classes socials i de l’Estat, per així assolir l’ideal de societat comunista, és a dir, sense classes.
• A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

******

• L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:
• L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.
• Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.

******

• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.
• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.
• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.

_____________________________________________________________

IMATGES