Arxiu mensual: octubre de 2014

RESTAURACIÓ, NACIONALISME I REVOLUCIONS LIBERALS

Publicat el per
Respon

Objectius:

  • Explicar el significat històric de la Restauració.
  • Situar en l’espai les revolucions del 1820, el 1830 i el 1848. Analitzar-ne els èxits i els fracassos.
  • Descriure el procés d’independència d’Hispanoamèrica.
  • Caracteritzar i situar en el temps l’estil artístic del Romanticisme.
  • Comprendre i valorar la importància d’aquesta època revolucionària en la història

1. LA RESTAURACIÓ

Després de la derrota de Napoleó, es va iniciar una época reacció antiliberal que anomenen Restauració. Les potències van intentar crear un sistema que neutralitzés nous procesos revolucionaris a Europa.

Les potències van buscar una nova divisisió territorial que garantís una pau duradora i evités revolucions. Al CONGRÉS DE VIENA es va intentar reconstruir el nou mapa d’Europeu. Aquest congrés va tenir tres protagonistas: Metternich, ministre d’Àustria; Alexandre I, tsar de Rússia, i Teyllerand, ministre d’exteriors de França.

  • Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança  (1815), un tractat d’ajuda mútua entre els monarques europeus davant de les amenaces de revolucions liberals
  • Però les idees de la Revolució Francesa havien influït a Europa. A partir de 1815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en dues forces d’oposició a la Restauració.

1.1 Principis de la restauració

  • LEGITIMITAT: no és possible la pau sense un monarca legítim (no constitucional)
  • RESPONSABILITAT: cada potència és responsable de l’ordre internacional.
  • INTERVENCIÓ: les potències han d’intervenir per restaurar qualsevol monarquia en perill per una revolució.
  • SISTEMA DE CONGRESSOS: els congressos seran els àrbitres per a la resolució des problemes.

L’ordre establert per la Restauració va durar relativament poc temps. Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 van donar lloc a la supressió de l’absolutisme en diversos països i a la modificació de les fronteres territorials dibuixades pel Congrés de Viena. El liberalisme i el nacionalisme van ser les ideologies que van afavorir aquests canvis.

 

 

1815-europa

 

 

2. EL LIBERALISME

  • El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. L’Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones.
  • L’individu lliure és un ciutadà i el conjunt dels ciutadans constitueixen la nació, que té la sobirania.
  • El liberalisme propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d’una assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis.
  • Defensa la divisió de poders.
  • El dret de propietat és formulat com una llibertat fonamental.

3. EL NACIONALISME

  • El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.
  • Es pot definir nació com un conjunt d’individus que tenen una sèrie de lligams culturals propis i que volen viure en comunitat.
  • El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX en defensa d’una Europa de nacions lliures enfront de l’Europa de la Santa Aliança i dels imperis absolutistes.
  • La reorganització del congrés de Viena havia ignorat la identitat cultural, històrica i de costums de pobles com ara el polonès, el belga, el noruec, l’italià o alemany. Hi havia imperis antics, com l’otomà, el rus o l’austríac, que estaven formats per pobles molt diferents.

4. LES REVOLUCIONS DE 1820

  • Cap al 1820, una sèrie d’aixecaments liberals dirigits per activistes, sobretot militars, van intentar en diversos països acabar amb l’absolutisme i prendre el poder. El moviment liberal es va iniciar a Espanya, on el 1820 el tinent coronel Rafael del Riego es va pronunciar contra la monarquia absoluta de Ferran VII
  • Tots aquests aixecaments van ser vençuts pels exèrcits de la Santa Aliança.
  • Només a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc. El 1822 els grecs van proclamar la seva independència, que es va fer efectiva el 1829 després d’una guerra cruenta.
  • També van resultar victoriosos els moviments de les colònies espanyoles d’Amèrica continental, que es van enfrontar a la metròpoli entre 1808 i 1825, i es van declarar independents.

 

5. LA SEGONA ONADA REVOLUCIONÀRIA DE 1830

  • La segona onada revolucionària es va produir a l’Europa central i occidental, entre 1829 i 1835, i la seva extensió i les seves repercussions van ser molt més grans.
  • El moviment es va iniciar a França, on, el juliol de 1830, es va enderrocar Carles X de Borbó i s’hi va proclamar una monarquia de caire liberal en la persona de Lluís Felip d’Orleans.
  • També a Bèlgica va triomfar la revolució, es va establir un sistema liberal i es va independitzar d’Holanda.
  • Van esclatar revoltes a Polònia, Gran Bretanya i Espanya.

 

6. EL MOVIMENT REVOLUCIONARI DE 1848

  • A l’Europa occidental, la revolució de 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social.
  • La revolució es va iniciar a França. Un aixecament popular va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d’Orleans i es va proclamar la  II República social i el sufragi universal. El nou règim no va satisfer les demandes dels obrers, que van tornar a rebel·lar-se en les revolucions del mes de juny, malgrat que van ser derrotats. Per tant, va triomfar la burgesia, que va elaborar la Constitució de 1848, molt moderada. En les eleccions va guanyar Lluís Napoleó Bonaparte, que va acabar imposant un govern cada cop més autoritari; l’any 1851 va posar fi a  la República i va proclamar el II Imperi.
  • A l’Europa oriental, la lluita va ser contra els règims absolutistes i la dominació imperial austríaca.
  • Encara que la majoria d’aquestes revolucions van ser sufocades, les reformes liberals i molts processos d’independència nacional es van consolidar a la segona meitat del segle XIX. Les revolucions de 1848 van obrir una nova etapa política: 1. Van ser el punt de partida de les unificacions d’Itàlia i Alemanya; 2. Van comportar un avenç de la democracia, perquè en alguns països es va ampliar el dret de vot; 3.Encara que els obrers no van triomfar, la refelxió sobre el fracàs va ser el punt de partida per a una organització del moviment obrer més moderna i eficaç (sindicats, partits..)

7. ELS MOVIMENTS UNIFICADORS: ITÀLIA I ALEMANYA

  • Itàlia. El 1861, el primer parlament italià va proclamar rei d’Itàlia Víctor Manuel, fins llavors monarca del Piemont; el 1866, els austríacs van abandonar el Vèneto.El procés d’unificació d’Itàlia va ser militar. El 1859 l’armada francopiamontesa va derrotar a Magenta i Solferino els austríacs, que van cedir la Llombardia al piemont. Un cop assolida la pau del nord, el republicà Garibaldi, encapçalant un exèrcit de voluntaris, els camises roges, van conquerir els estats del sud.
  • El 1870 van ser annexats els Estats Pontificis. La unitat d’Itàlia es va produir i Roma es va convertir en la capital del regne.
  • Alemanya: El 1815, el territorio alemany estava dividit en 39 estats. El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada Confederació Germánica, que estava presidida per Austria. El 1834 Prússia va organitzar una Unió Duanera en la qual no participava Àustria.  El canceller prussià Otto von Bismarck va dirigir guerres victorioses contra Austria (batalla de Sadowa) i França (batalla de Sedan), que li van permetre unir tots els estats sota el ceptre del rei de Prússia.
  • Després de la victòria de Sedan es va proclamar el II Imperi alemany i Guillem I va ser proclamat kàiser (emperador).

 8. L’ART EN L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS

8.1 Quan va esclatar la Revolució Francesa, el neoclassicisme era l’estil artístic dominant. Durant l’Imperi napoleònic es va convertir en testimoni dels esdeveniments històrics del moment

  • Es van erigir arcs de triomf i columnes commemoratives (Columna Vendôme, construïda per Napoleó per tal de celebrar la victòria que va aconseguir a la batalla d’Austerliz.
  • Canova va fer retrats de Napoleó i la seva família (escultura de Paulina Bonaparte)
  • Jacques-Louis David va ser el pintor oficial de la Revolució Francesa (Jurament del joc de la pilota, mor de Jean Paul Marat, Coronació de Napoleó)
320px-Vendome_Column_A

Columna Vendôme

 

 

Paulina Bonaparte, obra de Canova

Paulina Bonaparte, obra de Canova

8.2 EL ROMANTICISME

Els moviments revolucionaris havien renovat les idees i les maneres de viure, renovació que es va reflectir en un nou corrent: el romanticisme.

  • El romanticisme rebutjava la raó i els gustos clàssics. revaloritza l’expressió dels sentiments.
  • Buscava la inspiració en l’edat mitjana.
  • Nova visió del món i de l’èsser humà que implicava la supremacia de la imaginació, la fantasia i la creativitat sobre el món acadèmic.
  • L’arquitectura va inspirar models orientals (John Nash: Pavelló Reial de Brighton)
  • En pintura els quadres es representaven amb molt moviment i sentiments extrems i apassionats (Delacroix: la llibertat guiant el poble, Gericault: Rai de la Medusa…)
  • En literatura van destacar autors com ara Lord Byron, Walter Scott i Víctor Hugo.
  • En música, Beethoven, Brahms, Chopin, Schubert
Pavelló Reial de Brighton, obra de John Nash

Pavelló Reial de Brighton, obra de John Nash

 

Eugène Delacroix - La liberté guidant le peuple

Eugène Delacroix – La liberté guidant le peuple

 

Rai de la Medusa, obra de Théodore Géricault

Rai de la Medusa, obra de Théodore Géricault

L’IMPERI NAPOLEÒNIC

Publicat el per
Respon

1. NAPOLEÓ: DE CÒNSOL A EMPERADOR

  • El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme.
  • Va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre i va firmar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.
  • Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes.
  • Es va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors i es va reformar la hisenda.
  • El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador.
CORONACIÓ DE NAPOLEÓ.Napoleó Bonaparte va convertir-se en l’emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I. Així, el nou emperador va ser consagrat, el 2 de desembre d’aquell any, pel propi Papa, Pius VII, a la Catedral de Notre Dame de París.

CORONACIÓ DE NAPOLEÓ.Napoleó Bonaparte va convertir-se en l’emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I. Així, el nou emperador va ser consagrat, el 2 de desembre d’aquell any, pel propi Papa, Pius VII, a la Catedral de Notre Dame de París.

2. LES CONQUESTES NAPOLEÒNIQUES

  • Les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d’Europa, i el 1811 l’Imperi Napoleònic es trobava en el seu apogeu.
  • L’Imperi Napoleònic s’estenia d’Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d’Europa era sota el control de França.
  • A tots els països annexats o sota la influència francesa, on Napoleó va col·locar al tron generals del seu exèrcit, es van imposar les idees revolucionàries.
Jacques-Louis-David-Napoleó Bonaparte

Jacques-Louis-David-Napoleó Bonaparte

GOYA: Els afusellaments del tres de maig o Els afusellaments de la muntanya del Príncep Pius és una pintura a l'oli realitzada per Francisco de Goya el 1814 i que actualment està exposada al Museu del Prado a Madrid

GOYA: Els afusellaments del tres de maig o Els afusellaments de la muntanya del Príncep Pius és una pintura a l’oli realitzada per Francisco de Goya el 1814 i que actualment està exposada al Museu del Prado a Madrid

 

EUROPA 1811. Vicens Vives

EUROPA 1811.
Vicens Vives

3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ

  • Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.
  • Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora.
  • L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic.
  • El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder.
Retirada de la Grande Armée de Rússia (1813)

Retirada de la Grande Armée de Rússia (1813)

4. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ

  • Els estats vencedors de Napoleó es van reunir, entre 1814 i 1815, al Congrés de Viena. El seu objectiu era la restauració de l’absolutisme monàrquic.
  • França va tornar a les seves fronteres de 1792 i l’Imperi Napoleònic es va dividir entre els vencedors.
  • Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança  (1815), un tractat d’ajuda mútua entre els monarques europeus davant de les amenaces de revolucions liberals.
  • Però les idees de la Revolució Francesa havien influït a Europa. A partir de 1815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en dues forces d’oposició a la Restauració.
EUROPA 1815. Vicens Vives

EUROPA 1815.
Vicens Vives

 

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

Publicat el per
Respon

1. PRESENTACIÓ

Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle  XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa. La Revolució Francesa de 1789 va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics de la major part del món i va consolidar el concepte de nació.

1.1. Les causes de la Revolució

  • El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes eren les següents:
  • Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.
  • La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
  • A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.

1.2. El començament de la Revolució: 1789

  • La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals.
  • Els Estats Generals es van obrir el 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat.
  • Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona.
  • Estava en joc la idea de sobirania nacional.
  • Els diputats del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional.

 

JURAMENT JOC DE PILOTA

El Jurament del joc de pilota. Musée du Château de Versailles

1.3. La fi de l’Antic Règim

  • El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució.
  • La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial.
  • Davant la radicalització popular, l’Assemblea Nacional Constituent va abolir els privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.

 

BASTILLE

BASTILLE

 

1. FASES DE LA REVOLUCIÓ

  • La monarquia constitucional (1789-1792). Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’Antic Règim.
  • La república democràtica (1792-1794). Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que volien una transformació de la societat en un sentit democràtic.
  • La república burgesa (1795-1799). Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

 

1791 CONSTITUCIÓ

 

2. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

  • El 1789 l’Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.
  • El 1791 es va promulgar una Constitució, que va exemplificar els ideals del liberalisme polític, encara que reservava al rei el dret de veto. Es va establir el sufragi indirecte i censatari.
  • Es va formar una Assemblea Legislativa.
  • Les reformes del període 1789-1791 satisfeien els grups burgesos però no a la noblesa, al clero, a la monarquia ni als sectors populars.

2.1. EL FRACÀS DE LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

  • L’oposició de la família reial a la Revolució es va manifestar arran de la seva fugida de París per unir-se a l’exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l’absolutisme.
  • El monarca, desprestigiat, va ser retornat a la capital i es va evidenciar el seu rebuig al procés revolucionari.
  • L’abril de 1792, l’Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. Els austríacs van envair França i van arribar a París.
  • La situació va originar un clima de revolta entre els sans-culottes, que van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la república (setembre de 1792).
Sans-culotte

SANS-CULOTTE

 

3. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)

  • La Convenció girondina. La república va quedar a les mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional.
  • La Convenció jacobina. El juny de 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Van promulgar una nova Constitució basada en la democràcia social.
  • La caiguda dels jacobins. Mitjançant el cop d’Estat de Termidor, el juliol de 1794 van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.

 

ROBESPIERRE

ROBESPIERRE

 

 

EL TERROR. LA GUILLOTINE

EL TERROR. LA GUILLOTINE

 

4. LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)

  • Després del cop d’Estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució.
  • Es va elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres.
  • El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució de 1791. Va perseguir els jacobins, va derogar la Constitució de 1793 i va anul·lar les mesures d’aquell període.
  • El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va acabar amb el Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).

 

GENERAL BONAPARTE

GENERAL BONAPARTE

_________________________________________________________________________

El 14 de Julio de 1789, un grupo de parisinos ingresó violentamente a la Bastilla y tomó las instalaciones militares reales. Una década de idealismo, guerra y asesinatos que terminó con el feudalismo e inició la igualdad y un nuevo orden mundial

 

 

______________________________________________________________________

 

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

Publicat el per
1

1. L’EUROPA DEL SEGLE XVIII

  • El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.
  • A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbons i l’aplicació dels principis de l’absolutisme monàrquic.

1.1. Una AGRICULTURA SENYORIAL

  • Des del punt de vista econòmic, l’agricultura era l’activitat més important. Es tractava d’una agricultura de subsistència.
  • L’economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus.
  • La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.

1.2. Una MONARQUIA ABSOLUTA

  • Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut. La monarquia era de caràcter diví. Els governats eren súbdits sense cap dret.
  • El rei estava auxiliat per unes institucions que l’assessoraven (Consells d’Estat).
  • Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments.
  • El Parlament era una institució nascuda a l’Edat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.

1.3. l’EXPANSIÓ ECONÒMICA

  • El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.
  • En aquesta situació, es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans epidèmies, pels nous cultius, etc.
  • L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per això, augmentaren la producció.
  • Les monarquies van potenciar el creixement econòmic.

 EUROPA AL SEGLE XVIII

EUROPA SEGLE XVIII

2. UNA SOCIETAT ESTAMENTAL

  • La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva desigualtat civil.
  • Estava dividida en dos grups ben diferenciats:  els privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).

2.1. ELS PRIVILEGIATS

  • La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d’impostos.
  • La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans riqueses.
  • El clero vivia de les rendes derivades de l’explotació del seu patrimoni territorial i també del delme.
PALAU DE SULLY (PARÍS)

PALAU DE SULLY (PARÍS)

 

VERSAILLES

VERSAILLES

 

2.2. ELS NO PRIVILEGIATS

  • L’estat popular constituïa el sector dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents, econòmica i socialment.
  • La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat.
  • Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
  • Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

  • La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l’Antic Règim.
  • La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món.
  • Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per la seva intel·ligència, podia assolir el coneixement, que era per a ells la base de la felicitat.
  • Els il·lustrats eren partidaris de l’educació i del progrés i van defensar la tolerància com a base de les relacions humanes
  • Els pensadors il·lustrats van defensar els principis de llibertat i igualtat de tots els éssers humans.
  • Es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals.
  • Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
  • En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.
  • La Il·lustració va configurar una nova doctrina: EL LIBERALISME.
SEPARACIÓ DE PODERS

Vicens Vives

  • El projecte de l’Enciclopèdia fou posat en marxa per dos pensadors il·lustrats, Diderot i D’Alembert.
  • Es tractava de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època, fonamentats en la raó i en l’estudi de la natura.
  • L’Enciclopèdia va tenir un gran èxit i va ajudar a la difusió de les idees il·lustrades.

4. LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME: LES REVOLUCIONS ANGLESES

  • Al segle XVII es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república.
  • Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi polític, va acabar transformant la república en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia.
  • El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange.
  • Així, Anglaterra fou el primer país que va tenir una monarquia de poder limitat. Es va instaurar una monarquia parlamentària.
Vicens Vives

Vicens Vive

4.1. EL despotisme il·lustrat

  • Malgrat l’exemple anglès, la majoria dels monarques europeus seguien exercint un poder absolut.
  • No obstant això, alguns monarques van intentar fer compatibles el principi d’autoritat de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la Il·lustració.
  • Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del bé del poble, però reservant-se la capacitat de decisió.
  • La seva política reformista es va caracteritzar per la racionalització de l’administració de l’Estat, la reforma de l’ensenyament, la modernització de l’agricultura, etc.

5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA

  • Les tretze colònies angleses van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli, seguint les idees d’igualtat, llibertat i tolerància de l’Europa il·lustrada.
  • Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.
  • El 4 de juliol de 1776, les tretze colònies van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.
  • Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble.

EUA 1776

5.1. LA CONSTITUCIÓ AMERICANA

  • La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown.
  • El 1787, es va redactar la primera Constitució de la història. El text assegurava la separació i l’equilibri de poders, establia un govern republicà i una estructura federal.
  • Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país.
  • La Constitució es completava amb una Declaració de Drets.
Vicens Vives

Vicens Vives

 

6. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

  • La Guerra de Successió es va produir després de la mort de Carles II d’Àustria, en proclamar-se Felip V rei d’Espanya.
  • La proclamació de Felip V de Borbó significava per les potències europees un enfortiment dels Borbons (francesos) a Europa.
  • Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van declarar la guerra a França i a Espanya i van proposar un altre candidat a la corona, l’arxiduc Carles d’Àustria.
  • El 1713, l’arxiduc Carles heretà la Corona d’Àustria i temeroses de l’excessiu poder dels Habsburg, les potències europees van firmar el Tractat d’Utrecht que posà fi al conflicte i va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya.
Vicens Vives

Vicens Vives

 

  • Els Borbons van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes les seves institucions.
  • Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a les terres de la Corona.
  • El territori va quedar dividit en províncies, al capdavant de les quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador.
  • A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents.

6.1 EL CREIXEMENT ECONÒMIC DE CATALUNYA

  • El segle XVIII va ser per a Catalunya una etapa de creixement econòmic i demogràfic.
  • La causa essencial del creixement econòmic fou la vitalitat dels diversos grups socials del Principat.
  • Durant el segle XVIII hi va haver millores en l’agricultura, estimulades per l’existència dels censos emfitèutics, un contracte agrari que permetia al pagès quedar-se amb part dels rendiments agraris.
  • L’expansió agrícola va contribuir al creixement de les manufactures cotoneres conegudes com a indianes.