No sabeu pas la cançó,
la cançó, la cançó,
de la vaca del pastor,
la vaca del pastor? Ah!

Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor. Ah, ah!
Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor.

La deixava pasturar,
pasturar, pasturar,
quan la neu fugia enllà,
la neu fugia enllà. Ah!

Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor. Ah, ah!
Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor.

I la Pasqua va arribar,
va arribar, va arribar,
i la vaca s’engreixà,
la vaca s’engreixà. Ah!

Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor. Ah, ah!
Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor.

A finals del mes de maig,
mes de maig, mes de maig,
va morir d’un gran empatx,
morí d’un gran empatx. Ah!

Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor. Ah, ah!
Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor.

El pastor en tingué un gran dol,
un gran dol, un gran dol,
i plorà de sol a sol,
plorà de sol a sol. Ah!

Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor. Ah, ah!
Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor.

L’oreneta que torna
quan l’hivern se n’ha anat,
ve xisclant d’alegria
al seu niu de cada any.

Ja fa temps que l’espero
i que vetllo el seu niu.
– Déu te guard, oreneta,
ja s’atansa l’estiu.

Ella baixa i s’atura
sobre un jove ametller.
Mentre espolsa les ales
em vol dir no sé què.

Jo m’hi atanso, l’escolto
i ja entenc el que em diu:
Ha volat moltes hores:
ve d’un altre país.

N’ha fugit perquè els dies
ara allà són molt freds,
mentre aquí el sol ja escalfa
i ja els arbres són verds.

Oreneta estimada,
xiscla i vola feliç,
que en el niu on vas néixer
naixeran els teus fills.

Què és allò que et porta pertot arreu,
fent girar una cosa amb la planta del peu?
No contamina,
no li cal benzina,
segur que ja ho sabeu!

La bicicleta, clinc, clinc,
la bicicleta, clinc, clinc,
oh, que bé que s’hi va!
La bicicleta, clinc, clinc,
tot el món podràs voltar.

Coneixem una senyora
amb un mocador de cap
i un cistell a sota el braç,
un vestit apedaçat.

És la Vella Quaresma
que aquí ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat.

Coneixem una senyora
amb un mocador de cap
i un cistell a sota el braç
i un bacallà a la mà.

És la Vella Quaresma
que aquí ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat.