Tot de cop per la finestra
ha entrat entremaliat,
un titella groc i verd,
tot trempat m’ha saludat.

Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.

Capgirell damunt la taula
giravolt per sobre el llit,
a l’armari s’ha ficat,
ai! mireu ja n’ha sortit.

Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.

De puntetes sense fressa
ha vingut ben a prop meu,
m’ha deixat el seu secret
i després m’ha fet adéu!

Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.

El meu capell
té tres puntes.
Tres puntes
té el meu capell.

Si no tingués
les tres puntes,
no seria
el meu capell.

Per Santa Cecília
plegats celebrem
la nostra diada
ben musicalment.

Podrem escoltar un concert,
molts en trobarem,
i si no hi podem anar
“nantres” el farem.

Deixa’m coure en el teu forn
un tortell rodó i ben gran.
Serà dolç tindrà crocant
i amb ametlles pel voltant.

Ben farcit de crema,
ben farcit de crema
i amb cireres roges
que em diran: mengeu-me!

Si vols coure en el meu forn,
un tortell rodó i ben gros,
me n’hauràs de donar un tros
que puguem menjar tots dos.

Ben farcit de crema,
ben farcit de crema
i amb cireres roges
que em diran: mengeu-me!

Jo i el pastor,
en vivíem d’amoretes.
Jo i el pastor,
en vivíem de l’amor.

Ara ve Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el que toca el tamborino
ha perdut el flabiol.

N’era un pastor,
que en tenia tres ovelles.
N’era un pastor,
que tenia un penelló.

Diu que el penelló li cou,
gloriós Sant Ferriol,
i s’estira i s’arronsa
perquè el penelló li cou.

Cada vegada més animada
crida la fira fora al carrer.
Totes les noies compren cofoies,
grans coloraines al mercader.

Blau, groc, verd i vermell,
el bon home va venent.
Blau, groc, verd i vermell,
i les noies van comprant.