Monthly Archives: desembre 2007

Tenia un gall

Tenia un gall que era molt bonic,
l’alimentava a prop del meu jardí.
El petit gall feia:Ki-ki-ri-ki-kí,
ki-ri-ki-ki-ri-ki-ki-ri-ki-ki-kí.

Tenia un ànec que era molt bonic,
l’alimentava a prop del meu jardí.
El petit ànec feia: quac, quac, quac,
quac, quac, quac, quac, quac, quac, quac, quac, quac, quac, quac.

Tenia un gat que era molt bonic,
l’alimentava a prop del meu jardí.
El petit gat feia: mèu, mèu, mèu,
mèu, mèu, mèu, mèu, mèu, mèu, mèu, mèu, mèu, mèu, mèu.

Tenia un gos que era molt bonic,
l’alimentava a prop del meu jardí.
El petit gos feia: guau, guau, guau,
guau, guau, guau, guau, guau, guau, guau, guau, guau, guau, guau.

Tenia un porc que era molt bonic,
l’alimentava a prop del meu jardí.
El petit porc feia: rony, rony, rony,
rony, rony, rony, rony, rony, rony, rony, rony, rony, rony, rony.

Tenia un ruc que era molt bonic,
l’alimentava a prop del meu jardí.
El petit ruc feia: ià, ià, ià,
ià, ià, ià, ià, ià, ià, ià, ià, ià, ià, ià.

El joc de les pedretes

Tinc la pedra a aquesta mà,
la mà dreta, la mà dreta.
Tinc la pedra a aquesta mà,
la mà dreta picarà.
Pica, pica, la pedreta,
pica, pica, pica, va!
Pica, pica, la pedreta,
pica i passa a l’altra mà!
Un i un fan dos,
jo vaig veure, jo vaig veure,
un i un fan dos,
jo vaig veure un gat i un gos.

Tinc la pedra a l’altra mà,
la mà esquerra, la mà esquerra.
Tinc la pedra a l’altra mà,
la mà esquerra picarà.
Pica, pica, la pedreta,
pica, pica, pica, va!
Pica, pica, la pedreta,
pica a l’una i l’altra mà!
Un i dos fan tres,
qui té mandra, qui té mandra,
un i dos fan tres,
qui té mandra no fa res.

Una pedra a cada mà,
la mà dreta i la mà esquerra.
una pedra a cada mà,
l’una amb l’altra picarà.
Pica, pica, la pedreta,
pica, pica, pica, va!
Pica, pica, la pedreta,
pica fort que vull ballar!
Un i tres fan quatre,
els pagesos, els pagesos,
un i tres fan quatre,
els pagesos van a batre.

Aixequem ben bé les mans,
mentre fem la ballaruga.
Aixequem ben bé les mans,
i ballant fem uns bons cants.
Pica, pica, la pedreta,
pica, pica, pica, va!
Pica, pica, la pedreta,
que me’n vaig a reposar!
Un i quatre, cinc,
les pedretes, les pedretes,
un i quatre, cinc,
les pedretes jo les tinc.

 

Les figures del pessebre

La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila,
la noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.

El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carabassa,
el del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxuxa perquè té molt fred.

La jove mestressa que duu una gallina,
la del cistell d’ous i el sac de farina;
aquell que sonant va fent son camí,
el del flabiol amb el tamborí.

Del sac de gemecs el que sempre plora
i el de la simbomba que ronca a tota hora;
també els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa.


Virolet Sant Pere

Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau,
la caputxa us queia, la caputxa us cau.
Hem de fer gatzara, hem de fer sarau,
celebrem les festes de Sant Nicolau.

Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau,
la caputxa us queia, la caputxa us cau.
Cap aquí, de pressa, cap allà, si us plau.
Els gats ja miolen i fan marramau.

Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau,
la caputxa us queia, la caputxa us cau.
Les ratetes pugen dintre del seu cau.
Per molts anys la festa puguem fer en pau.

A l’escola hi ha fantasmes

A l’escola hi ha fantasmes
que no paren d’enredar,
a l’escola hi ha fantasmes;
ui, ui, ui! la por que em fan.

El primer és un golafre,
perquè es menja els entrepans
dels petits i dels grans.

El segon és un malvat,
perquè ens tanca tots els llibres
quan estem treballant.

El tercer és el més simpàtic,
perquè no fa cap malesa
i ens ajuda a acabar ràpid.


Els xinesos

Jo sóc la xinesa Xiufèn,
que arriba de la Xina-nà.
Tiqui, tiqui, tiqui,
tiqui, tiqui, fu.
Tiqui, tiqui, tiqui,
tiqui, tiqui, fu.
Ah! Ah! Ah!

Jo sóc el xino Xinfunfà,
que arriba de la Xina-nà.
Tiqui, tiqui, tiqui,
tiqui, tiqui, fu.
Tiqui, tiqui, tiqui,
tiqui, tiqui, fu.
Ah! Ah! Ah!

La, là la, là la, là la là,
que arribem de la Xina-nà.
Tiqui, tiqui, tiqui,
tiqui, tiqui, fu.
Tiqui, tiqui, tiqui,
tiqui, tiqui, fu.
Ah! Ah! Ah!

El tren

Tuuut, tuuut,
xic, xec, xac, xuc,
xic, xec, xac, xuc.
Tuuut, tuuut,
xic, xec, xac, xuc,
xic, xec, xac, xuc, xuc.

Ja surt el tren
fent un xiulet.
Haig de comprar
el meu bitllet!

Tuuut, tuuut,
xic, xec, xac, xuc,
xic, xec, xac, xuc.
Tuuut, tuuut,
xic, xec, xac, xuc,
xic, xec, xac, xuc, xuc.

Ja marxa el tren
a poc a poc.
No fugis, tren,
que jo no hi sóc!

El ball de la castanya

El ball de la castanya
és fàcil de ballar,
aixeca amunt la cama
i posa’t a girar.

Un, dos, tres, un, dos, tres,
espardenya de pagès!
Si em menjo una castanya
a tu no et queda res!

Les mans a les butxaques,
el cap ben endavant,
fes quatre giravoltes
i pots seguir cantant:

Un, dos, tres, un, dos, tres,
espardenya de pagès!
Si em menjo una castanya
a tu no et queda res!

Dos passos cap enrera,
dos passos endavant,
atura’t, poca solta,
que el ball ja s’ha acabat!

Un, dos, tres, un, dos, tres,
espardenya de pagès!
Si em menjo una castanya
a tu no et queda res!


Picarel·la

Al pati de l’escola
hi havia un ocellet, ohé, ohé,
es deia Pica-soques
i feia el seu niuet, ohé, ohé.

Pica-soques, Pica-soques,
Pica-soques, pica bé. [bis]

Al poble del meu pare
hi havia un vinater, ohé, ohé,
es deia Picarel·la
i no tenia muller, ohé, ohé.

Picarel·la, Picarel·la,
Picarel·la, pica bé. [bis]