Un vell cucut i un ase,
es varen discutir,
sobre qui millor cantava, [bis]
en el bell mes de maig. [bis]

Va dir el cucut a l’ase,
content i estarrufat:
“Millor que jo cap altre” [bis]
i l’ase deia igual. [bis]

I el vell cucut i l’ase van dir:
“Provem-ho doncs”.
I pel camp lluny ressonava [bis]
el seu cucut, cucut, ihà,
el seu cucu, ihà!