Quan ve el temps de collir castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc,
i al ballar sempre gira així.
Sona la música, lara lara larero,
sona la música, lara lara laró.
Sona la música, lara lara larero,
sona la música, lara lara laró.
Què li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sapiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
No ploris, no, manyaguet de la mare,
no ploris, no, ai alé del meu cor!.
Cançó és aquesta que al Noi de la Mare,
cançó es aquesta que l’alegra molt.
Què li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
Tam, patamtam, que les figues són verdes;
tam, patamtam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
Cargol, treu banya,
puja a la muntanya;
cargol treu vi,
puja al muntanyí.
Cargol treu banya,
puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també vindré.
