Un tren petitó,
que camina, que camina.
Un tren petitó,
que camina sense por.
Qui vulgui pujar,
que s’afanyi, que s’afanyi.
Qui vulgui pujar,
que s’afanyi que se’n va.
El ninot de neu
s’ha posat uns guants,
un barret al cap
i botes als peus.
I amb un vestit llarg
de colors ben vius,
ara fa dringar
els seus cascavells.
Els seus cabells blancs
són com cotó fluix.
De color de neu
són els seus bells ulls.
Porta un sac ple de jocs
per als infants,
que els va repartint
la nit de Nadal.
Les castanyes peten, peten,
donen voltes catacrec.
Ara ve la castanyera
i n’hi haurà per tots els nens.
L’u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m’omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec.
Calentetes fan passar el fred.
Les castanyes peten, peten,
donen voltes catacrec.
Faig boletes amb les mans
ja se fer bons panellets.
L’u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m’omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec.
Calentetes fan passar el fred.
Les castanyes peten, peten,
donen voltes catacrec.
Una historia que fa por
ens expliquen vora el foc.
L’u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m’omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec.
Calentetes fan passar el fred.