Tres, sis, nou,
estira-li la cua, estira-li la cua;
tres, sis, nou,
estira-li la cua a l’esquirol.
Si l’esquirol no ho vol,
estira-li la cua, estira-li la cua;
si l’esquirol no ho vol,
estira-li la cua a qualsevol.
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
era un petit indi, John.
Un petit, dos petit, tres petits indis,
quatre petit, cinc petit, sis petits indis,
set petit, vuit petit, nou petits indis,
deu petits indis, John.
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
era un petit indi, John.
http://tbn2.google.com/images?q=tbn:skUSbxeVI72VAM:http://www.elpetitindi.net/Graficos/indiojpg.gif
Un vell cucut i un ase,
es varen discutir,
sobre qui millor cantava, [bis]
en el bell mes de maig. [bis]
Va dir el cucut a l’ase,
content i estarrufat:
“Millor que jo cap altre” [bis]
i l’ase deia igual. [bis]
I el vell cucut i l’ase van dir:
“Provem-ho doncs”.
I pel camp lluny ressonava [bis]
el seu cucut, cucut, ihà,
el seu cucu, ihà!
Surt sol, solet, tots tenim fred.
Vine per Sant Jordi, vine sol solet!
Si tu no vens, no puc sortir,
vine per Sant Jordi, vine al meu jardí, al jardí!
La, la la là, la, la la là!
Vine per Sant Jordi, vine sol solet!
Al mes d’abril, surten les flors
i els jardins es tornen de bonics colors!
Sant Jordi tots, molt t’estimem,
i amb roses i llibres cada any t’esperem, t’esperem!
La, la la là, la, la la là!
I amb roses i llibres cada any t’esperem!
Jo n’he vist un moix dalt d’una teulada,
jo n’he vist un moix dalt d’una teulada,
qui en sa boca duia una sobrassada,
qui en sa boca duia una sobrassada.
Jo li he dit: – Moix, dóna’m un bocí,
jo li he dit: – Moix, dóna’m un bocí,
– Fe’t ses mil banyetes! Jo no en tenc per mi!
– Fe’t ses mil banyetes! Jo no en tenc per mi!
Carnestoltes quinze voltes
i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.
Avui les coques amb llard,
que es mengen a cremadent,
esvaloten el jovent,
qui se’n pogués fer un gran fart!
Carnestoltes quinze voltes
i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.
La butxaca proveïda
no diguis ja mai que no
i jo sempre cridaria:
“Noia, porta’m el porró!”
Carnestoltes quinze voltes
i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.
Ai, mares, a les canalles
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes,
que és un home divertit.
Carnestoltes quinze voltes
i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.