LES DONES AL MÓN CONTEMPORANI

En 1792 Mary Wollstonecraft va escriure Vindicació dels drets de la dona. En ella es feia una defensa dels drets de les dones contra la seva anul·lació social i jurídica. Aquesta obra es considera com el començament del moviment feminista contemporani, doncs en ella es defensa el dret al treball igualitari, a l’educació de les dones i a la seva participació en la vida pública.

El segle XIX es caracteritza per l’existència de profundes transformacions, en els àmbits ideològic, econòmic i social, que incideixen de manera essencial en les dones. L’aparició a Anglaterra del procés d’industrialització va llançar a les dones a les fàbriques, sobretot tèxtils, que juntament amb el servei domèstic eren les ocupacions majoritàries de les més pobres. S’explotava als treballadors amb jornades esgotadores de 16 hores, treball infantil, acomiadament lliure, falta d’assistència sanitària, amuntegament o absència de seguretat laboral. En el sector de la confecció les dones s’esforçaven fins al vespre dirigides per oficiales i patrones que regentaven els tallers.

Les dones de classe alta utilitzaven a nombroses criades com a signe de distinció i aquestes treballaven amb total dependència dels senyors pràcticament les 24 hores per salaris de misèria. Com a conseqüència dels esgotadors i malament retribuïts salaris augmentà la prostitució a les grans ciutats exercida per joves que tractaven de sobreviure. A Anglaterra, a mitjan segle XIX, el 40% de les dones que treballen ho fan en el servei domèstic. En les joves de classe mitjana es va fer freqüent emprar-se com institutrius i dames de companyia i és a meitat d’aquest segle quan va néixer l’ofici d’infermera.

A Finlàndia, en 1878, la llei va reconèixer a les dones rurals el dret a la meitat de la propietat i de l’herència en el matrimoni i en 1889, les dones casades van posar disposar lliurement dels seus salaris. O lleis encara més primerenques a Noruega en els anys 40 i 50 van permetre la igualtat hereditària (1845). En canvi el Codi de Napoleó (1803) de França i en el Codi Civil espanyol de 1889 disposaven que la dona casada mancava d’autonomia personal i tant els seus béns com els seus ingressos eren administrats pel marit. Solament al segle XX s’aconseguirà a França i Espanya trencar la legislació discriminatòria.

Els moviments feministes del segle XIX es van concentrar a aconseguir el sufragi per a les dones. El camí cap al vot no va ser fàcil i va estar ple d’esculls. En 1848 es va reunir a Nova York la primera convenció sobre els drets de la dona, però no va ser fins a 1920 quan es va aconseguir el dret al vot a Estats Units. La lluita a Europa va ser dirigida per les dones angleses, que van crear una organització pròpia dins del partit socialista. En ocasions la lluita de les dones no va estar exempta d’enfrontaments violents amb la Policia i l’obtenció del vot femení va ser possible després d’una lluita d’un segle. Les lleis electorals que van consagrar el dret de sufragi femení en general a Nova Zelanda (1893) i a Austràlia, progressivament altres països es van ser sumant, Imperi rus (1906), Noruega (1913), Dinamarca (1915), Alemanya (1918), Estats Units (1920), Suècia (1921), Gran Bretanya (1928), Espanya (1931), França i Itàlia (1945).

El segle XX es caracteritza per la incorporació massiva de les dones al món laboral. Les dues guerres mundials van ser un factor desencadenant: en marxar els homes al combat (65 milions de soldats entre tots els contendents) les dones van haver de fer-se càrrec del treball, va caldre recórrer a la dona per mantenir la producció, 430.000 dones franceses i 800.000 britàniques van passar de ser donzelles i mestresses de casa a obreres assalariades. Les estructures socials van començar a canviar. Les modes van imposar faldilles i cabells més curts, van aparèixer les guarderies per als fills de les treballadores i la participació femenina en els sindicats obrers. Després de la Segona Guerra Mundial als països capitalistes la mà d’obra femenina representava un terç dels treballadors, mentre que al món socialista era d’un 50 per cent, ja que la Revolució Russa de 1917 va ser la primera a legislar que el salari femení havia de ser igual al masculí: a igual treball, igual salari. Les dones de la Unió Soviètica es van instal·lar en tots els sectors de la producció. L’Europa de la postguerra va veure com les dones es resistien a abandonar els seus treballs per tornar a tancar-se en la llar o treballar en el servei domèstic.

En general, fins el final de la Segona Guerra Mundial (i fins a 1965 a França i anys més tard a Espanya) la dona ha de sol·licitar el permís del marit per exercir una professió. L’esposa no pot presentar-se a un examen, matricular-se en una universitat, obrir un compte bancari, sol·licitar un passaport o un permís de conduir. Tampoc pot actuar davant la justícia. Per iniciar una acció processal ha de sol·licitar una autorització especial, excepte en el cas que exerceixi un comerç separat i autoritzat.

Els nous temps suposen un canvi significatiu en la concepció del treball femení: es comença a considerar que és necessari i que, a més, dignifica a la dona. Les dones de classe mitjana, accedeixen cada vegada més a un treball més qualificat i millor retribuït. L’augment va ser tan important que, a la fi dels anys seixanta, hi havia a Europa occidental, més dones oficinistes que homes. També va ser majoritària la participació de la dona en treballs com el d’infermera, telefonista, comerç, neteja, perruqueries, etcètera. Actualment les dones copen les universitats i són fortament competitives en tot tipus de treballs, inclosos els tècnics. Malgrat tot al tercer Món continuen marginades i esclavitzades.

Per treballar el tema, farem servir la següent presentació d’aula:

Per entendre la doble moral i les normes no escrites que empresonaven les dones a la societat del segle XIX, visionarem L’ Edat de la Innocència  dirigida per Martin Scorsese.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=39_Ut-6DOQw[/youtube]

[slideshare id=47158628&doc=fitxatcnicaledatdelainocencia-150419040531-conversion-gate02&type=d]

Aquest article s'ha publicat dins de Història de la dona, Història del mon contemporani i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *