PAPER DE LA DONA DURANT EL NEOLÍTIC

El Neolític i la sedentarització dels grups humans

El descobriment de l’agricultura va suposar un canvi essencial en les comunitats prehistòriques, que van deixar de ser nòmades i es van assentar en llocs fixos entorn dels quals van establir els seus cultius. Aquest canvi va ser lent i progressiu i no va afectar a tots al mateix temps, però el seu avanç va resultar imparable i va acabar imposant-se en gairebé tots els grups humans.

L’establiment de la desigualtat social

La sedentarizació no va suposar una millora en la posició de les dones; més aviat es creu el contrari. Es pensa que amb la formació de poblats sedentaris la dona va quedar unida al treball domèstic, a cura dels nens i a certes activitats agrícoles que es realitzaven entorn de les cases, com netejar el gra, moldre, etc. Per la seva banda, els homes es van dedicar a activitats de més prestigi, com l’esbrosso dels boscos, la defensa del grup i certes activitats agrícoles. La divisió de tasques va suposar el començament de la desigualtat social, amb un predomini dels homes. Cadascun dels sexes va passar a tenir un lloc d’actuació: els homes desenvolupaven les seves activitats en l’exterior del poblat, mentre que les dones van quedar relegades a la cabanya.

Al voltant del 5.000 a.C. es van produir diversos canvis importants:

1. L’esgotament de la caça degut al sedentarisme, l’augment de la població i el desenvolupament de la ramaderia, van ser les causes de que l’home abandonés la caça i es fes càrrec de l’agricultura i la ramaderia, relegant a la dona com una ajuda complementària en aquest treball.
2. La importància del control de la terra com a font de riquesa i de poder va provocar l’aparició de la propietat privada de la terra i amb aquesta van aparèixer les desigualtats socials.
3. L’home va ser conscient del seu paper biològic en la procreació i això li va portar al control de la dona, necessari perquè amb el sedentarisme els intercanvis entre tribus era menor i la supervivència del grup depenia que hi hagués dones per a tenir fills. A més, l’home volia saber amb seguretat que els fills eren seus ja que els hi deixava la seva herència (terres). Aquest canvi va provocar l’aparició de la família patriarcal, basada en l’autoritat de l’home sobre la dona i els fills i filles, i les desigualtats per raó de sexe, ja que les dones van quedar supeditades als homes.

Amb l’aparició de les desigualtats per raó de sexe es va passar de una mitologia basada en el culte a la fecunditat (el centre d’aquesta mitologia era l’adoració de la Gran Mare que era deessa de la fecunditat, tant feia referència a la fecunditat de la dona com de la terra) a una mitologia basada en l’aparició dels deus masculins.

Megalitisme i diferències de gènere en els rituals funeraris

A la fi del Neolític, quan en molts llocs ja s’utilitzava el coure, els grups humans havien experimentat una considerable transformació. Van augmentar la seva grandària, es van establir definitivament en llocs fixos i en tota Europa van començar a construir grans tombes col•lectives, denominades megàlits. Els enterraments en els megàlits no reflectien diferències de gènere. Sembla que encara existia una gran igualtat en la consideració d’homes i dones, malgrat la diferenciació de funcions .El megalitisme també ens mostra que els grups humans van adquirir una gran complexitat, i que alguns llocs, aquells amb els principals megàlits, mantenien una relació de domini sobre altres assentaments propers més petits.

L’Edat de Bronze i la submissió de la dona

Durant l’Edat dels Metalls, el sorgiment de les primeres societats complexes, que abastaven grans àrees de terreny amb una jerarquització dels assentaments per la seva importància en el conjunt, va venir acompanyat del definitiu domini de l’home sobre la dona. Es van establir societats basades a la ciutat-Estat, que el seu principal objectiu era la defensa comuna enfront de l’exterior i en les quals es va assentar la idea que la participació en la defensa, és a dir, la funció del guerrer, era la que atorgava drets polítics en la comunitat. A causa d’aquesta mentalitat, aquells als quals no se’ls permetia intervenir en la defensa quedaven exclosos de la presa de decisions col•lectives, i les dones estaven en aquest grup. Les dones, per tant, qualsevol que anés el seu nivell social o la seva riquesa, no podien participar en la vida política i quedaven sotmeses als homes.