Durant molt de temps, els historiadors han generalitzat l’estereotip de la dona com a companya del caçador, figura secundaria i arraulida vora el foc. En les últimes dècades, aquesta imatge ha canviat considerablement i últims estudis mostren una imatge molt diferent.
Segons estudis sobre agressivitat humana del primatòleg Richard Wrangham en el període primerenc de l’evolució humana (c. 1.800.000 anys) mentre les femelles mantenien una bona relació de veïnatge, els mascles mantenien lluites constants que van suposar la mort d’aproximament el 30% de la població masculina.
D’altra banda, al no tenir coneixement sobre el procés de reproducció humana, existia la creença de que únicament la dona tenia capacitat per reproduir-se. Si això li afegim el fet que l’home sigui el primat que més temps triga en independizar-se, la maternitat estava molt bé valorada.
La i
mportància de la dona i el seu prestigi social apareix en les escultures de dones que reben el nom de Venus. Aquestes estatuetes són la manifestació de la reverència de l’home cap a la dona pel seu poder fisiològic per a crear vida.
L’estudi de societats primitives a l’actualitat per part d’antropòlegs ens mostren societats matriarcals en les quals les dones viuen juntes de forma independent, prestant-se auxili mutu.
En la societat depredadora i nòmada del Paleolític si que hi havia una divisió sexual del treball, però estava relacionada amb la maternitat i no amb el sexisme. Cap al 40.000 a. C. (inici del Paleolític Superior) va aparèixer la caça individual, relacionada amb les armes que es podien llançar (llances, ondes, fletxes, etc.). La divisió sexual del treball es va incrementar: els homes es dedicaven a la caça major i les dones a la recol·lecció i la caça menor.
No van a aparèixer les desigualtats ja que les dues tasques (caça i recol·lecció) eren molt valorades. La caça major era molt valorada per la seva aportació de carn i greix, però tan sols suposava entre el 20 i el 30% dels aliments i, a més a més, era molt insegura (podien passar llargues temporades sense aconseguir caçar un gran animal). També aquí hauriem d’apuntar que el últims estudis sobre la dieta de l’home del paleolític demostren que la carronya era fonamental i que la recol·lecció suposava la part més important de la dieta del grup ja que suposava entre el 70 i el 80% de la seva alimentació.
No serà fins la revolució neolítica que la divisió sexual del treball es fa més accentuada.
Moltes gràcies per aquest blog.
Estic preparant una xerrada sobre el paper de la dona al llarg del temps i t’agraeixo la teva informació.