A Catalunya està molt estesa l’expressió “Això sembla Can Seixanta” per descriure el desordre absolut. Segons cronistes i historiadors de llegendes urbanes sobre l’imaginari català, a mitjan segle XIX al carrer Riereta situada al barri del Raval de Barcelona, es concentraven vint-i-tres fàbriques tèxtils, entre elles algunes tan conegudes com la de Jeroni Juncadella o l’Espanya Industrial que més tard obriria una fàbrica al barri de Sants.
En els nombres 18, 20 i 22 hi havia una fàbrica en la qual el propietari, el Seixanta, personatge pintoresc i amic de la gresca, que en lloc de dirigir i administrar la seva empresa, passava les seves hores en tertúlies i festes amb un grup conegut com la “Colla de l’arròs” a Montjuïc. El desordre de l’empresa era tan gran que per indicar qualsevol forma de desori es va acabar encunyant l’expressió “semblar Can Seixanta”.
Quant al seu pintoresc nom, hi ha qui diu que la numeració del carrer on estava situada la fàbrica dóna un total de seixanta. També hi ha qui diu que on es va construir la fàbrica en 1835, anteriorment hi havia hagut un camperol molt avar que un any en el qual les mongetes estaven a l’alça, es va obstinar en no posar-les a la venda fins que el preu arribés a seixanta i mentre esperava, se li van espatllar i va haver de tirar-les. D’aquest fet, conegut per tots els camperols del Raval , va derivar que se li posés el sobrenom de Seixanta que més tard es va estendre a la fàbrica que es va construir en el mateix terreny.
Expliquen també que el fabricant tenia tants fills que quan trobava algun d’ells fora de casa, portat pel seu sentit de l’humor, cap a veure que no ho reconeixia perquè tenia seixanta.
Una altra versió, menys coneguda, relata que allà hi vivia un home que tenia molts fills i que quan era preguntat pel nombre d’habitants del seu domicili responia “Mireu, contant, contant, crec que uns seixanta”. D’aquesta versió, ens dóna fe un dibuix de l’època en què apareix una parella envoltada de moltes criatures.