La primera gran crisi del capitalisme va començar amb l’anomenat crac de 1929, sens dubte el fet econòmic més transcendental de la primera meitat del segle XX.
A partir de llavors, el sistema capitalista va variar completament. El capitalisme liberal, nascut de la Revolució Industrial i basat en els principis del liberalisme econòmic, va ensopegar amb una situació mai vista fins llavors.
Fins arribar a la depressió originada pel crac de 1929, totes les crisis s’havien solucionat amb les mesures tradicionals. El propi mecanisme de l’economia de mercat, basat en la llei de l’oferta i la demanda, autoregulava els desajusts existents.
La crisi de 1929 va ser especial: les mesures habituals no van funcionar i es va fer necessari trobar altres fòrmules. És a partir d’ara que el paper de l’Estat en l’economia capitalista canviarà radicalment. La passivitat habitual de l’Estat va deixar pas a la decidida intervenció, perquè es va demostrar que només l’Estat podia fer front a la situació creada.
L’economista anglès J.M.Keynes va ser l’autor de la nova doctrina econòmica, que defensava la intervenció de l’Estat. La nova orientació econòmica, aquest capitalisme reformat, és la principal conseqüència del crac de 1929. En la història del capitalisme cal parlar d’un abans i d’un després de la gran depressió dels anys trenta. Acaba la fase del capitalisme liberal, el del “deixar fer, deixar passar”, i comença el nou capitalisme d’Estat, en el que aquest té un paper protagonista.
La història del crac del 1929 és complexa.
Quan acaba la Primera Guerra Mundial, els Estats Units són la nova primera potència econòmica, rellevant en aquest paper hegemònic al Regne Unit, que el detentava des de l’època de la primera Revolució Industrial.
L’economia nord-americana, des de llavors, va dominar l’economia capitalista internacional. La reconstrucció de l’economia europea, després de la guerra, fou en bona part gràcies als ajuts dels Estats Units.
Durant els anys 20, la prosperitat dels Estats Units es va estendre també a Europa. Foren els “feliços anys vint”, els “anys bojos”. Les empreses produïen cada vegada més, les seves accions cotitzaven contínuament a l’alça, la gent invertia en borsa, les empreses i els particulars demanaven crèdits als bancs, tothom comprava i invertia, i molts sense tenir diner, gràcies a les facilitats per a fer-ho (compres a terminis, crèdits bancaris). I en aquest clima d’eufòria, també van canviar les modes… Tot rutllava. Però, en realitat es tractava d’un globus que podia explotar en qualsevol moment. I es que la prosperitat dels anys vint s’havia erigit sobre unes bases molt febles.
El crac de la borsa de Nova York va fer posar els peus a terra a tothom.
Les falses expectatives de beneficis, els temors d’una prosperitat fictícia, els primers informes empresarials pessimistes, van fer que els accionistes comencessin a vendre les seves accions, preocupats per les notícies i els rumors que no paraven. El pànic es va apoderar dels inversors en borsa. El dia 24 d’octubre de 1929, el “dijous negre”, es van vendre milions i milions d’accions, fent caure en picat el seu valor.
El crac borsari va provocar un terrible efecte dòmino. Primer, la crisi bancària, després la crisi econòmica generalitzada. Una gravíssima crisi que va tenir importants efectes socials (l’atur, especialment) i polítics (per les dificultats de fer front a la crisi econòmica i a les tensions socials derivades).
La gent, que fins llavors confiava cegament en el sistema capitalisme i les magnífiques oportunitats de qualitat de vida que oferia, va patir la més gran de les decepcions. El globus havia explotat. Ja res seria com abans.
L’Estat, ara més que mai, havia de regular l’economia de mercat, per evitar que es repetís una crisi com aquella. I amb la seva actuació començaven a edificar-se els ciments d’una nova societat, la de l’Estat de benestar.
(Font: Buxaweb)
Per saber-ne més pots consultar els articles:
- La crisi de 1929 i la depressió dels anys 30
- Teoria econòmica de Keynes
- El crac del 29: les solucions del liberalisme clàssic
- El New DealPer entendre el Taylorisme i el Fordisme, pots consultar l’article Sistemes de producció: el Taylorisme i el Fordisme