TEORIA ECONÒMICA DE KEYNES

John Maynard Keynes (1883-1946), economista britànic, sostenia ja en 1913 que el liberalisme econòmic de tall clàssic necessitava adequar-se a les circumstàncies econòmiques i socials del nou segle.
Aquesta afirmació la sistematitzaria en la seva obra Teoria general sobre l’ocupació, l’interès i els diners, publicada en 1936. En ella analitzava les causes de la depressió mundial i proposava una sèrie de receptes per solucionar-la. Assegurava que el motor de l’economia hauria de sustentar-se en l’adequada relació entre l’oferta i el consum, doncs d’ella depenien els beneficis empresarials i la inversió.
Segons Keynes la crisi de 1929 havia retret la demanda i era necessari estimular-la d’alguna manera, generant una demanda addicional que tirés de la producció. Les mesures no intervencionistes dels estats capitalistes no havien aconseguit tal objectiu. Advocava per tant per una activa intervenció de l’Estat que restablís l’equilibri entre oferta i demanda.
Bàsicament proposava el següent:
• Desenvolupar una política d’inversions estatals en obres públiques (carreteres, pantans, etc.) que servís d’estímul a la iniciativa privada a través de la demanda de ciment, ferro, components industrials, etc. La mà d’obra emprada en aquestes activitats minoraria la desocupació, incrementaria la massa de consumidors i estimularia l’activitat econòmica .
• Posar en circulació abundant diners amb la finalitat d’estimular una moderada inflació. El perill d’una alta taxa d’inflació seria inexistent en tant l’atur anés elevat.
• Incrementar els salaris. La reducció dels salaris com a mesura per mantenir l’ocupació (defensada pels economistes clàssics) va ser refutada per Keynes qui assegurava que l’ocupació no depenia dels salaris sinó del consum i la inversió. Una disminució dels sous dels treballadors provocaria un retraïment que deprimiria el consum i en conseqüència, la producció.
• Intervenir en tots els sectors econòmics, regulant la fixació de preus, salaris, mercat laboral, concedint subvencions a les empreses, etc.
En suma:
Keynes va advocar per l’abandó de l’ortodòxia del “laissez-faire” que havia guiat el capitalisme del segle XIX i va proposar un major protagonisme de l’Estat en la vida social i econòmica. Va ser precisament el que mitjançant el New Deal va posar en pràctica a Estats Units el president F. D. Roosevelt a partir de 1933.